La fuga de l'Arale i la Gatxan
Gràcies al Patriota ens ha aplegat la veritat del que va passar divendres. Mentre ho donaven tot a la festa de Conill, d'altres se n'anaven de per ahí a jugar en caquetes. Finalment, varen trobar totes les que varen voler a la depuradora. Qui collons són Bronson i McQueen? I curigi?

Cap de setmana trepidant

Divendres tornava d'unes jornades celebrades a la serra de Madrid sobre programari i coneiximent lliure (LibreMeeting 2007). En ell i com a personatge més rellevant es trobava Richard Stallman (artífex del Sistema Operatiu GNU que usem en les distribucions GNU/Linux ). Aquest impulsor del codi lliure es caracteritza per la seua excentricitat a banda de transmetre un missatge clar i precís: el programari privatiu (amb Microsoft i Windows al davant) és èticament reprobable i les societats justes han de tindre com a objectiu erradicar-lo per complet.
Ja de tornada, el retard del tren de més de tres quarts em va impedir poder acudir al primer acte local de la colla (qui no vulga entendre-ho, no es pot dir més clar ) i a l'endemà matí partia cap a Alcoi on després de anys inèdit amb la bicicleta, feia una ruta d'uns 50 quilòmetres entre Alcoi i Agost. Per la vesprada, oficialitzàvem l'entrada a la Junta i per la nit sopar per a oblidar i gin-tonics fresquets per tancar unes 24 hores de bogeria. A continuació, us deixe un vídeo impagable del Stallman i una cançó d'ell mateix en la Cançó de la Setmana.

Ai, dolça edat la de comuniants !!!

S'acosta la temporada en que els restaurants del poble fan l'agost així com els rectors que tenen a la clientela revoltada a base de confessions massives i cursets apressurats per tal de rebre l'hòstia consagrada en òptimes condicions. Els samarros gatzares tenim la cosa complicada: o almiralls o mariners o de vestit clàssic. Regals i més regals, signatures on es posen les xorrades que no mai t'atrevirires a dir de viva veu, felicitacions a manta i hipocresia variada. Això són les comunions: un joc de competició per als nostres pares on nosaltres no som més que titelles. Però, i la careta de bons xiquets que fem! Si s'ho creiem i tot que mai trencarem un plat! Ai, dolça infantesa!!!

PD. Perdona Nousseb!!! Se m'oblidava, des d'ara queda instituït un concurs per veure el millor comuniero de la constel·lació gatzara. No digueu que no teniu fotos i aneu treient els albums dels calaixos i calfant l'escànner. El correu, el de sempre: viugatzara@gmail.com

Cap de setmana de la Santa Creu

Trons i més trons per anunciar que la Santa Creu ja ha aplegat, castells umflables per als xiquets de bon matí mentre els de la junta van espitaets repartint pneumàtics pel trajecte del rally de la vesprada. Després de dos ruixades curtes però intenses, els diferents models s'obriren pas a través dels costeruts carrers del poble. Uns més artesans i fabricats a cops d'enginy per vèncer les mancances existents, d'altres que no oblidaren cap detall ni tan sols el atrezzo (Calaver, ja has trobat clavariessa?), al·legories de tot tipus a la Copa de l'Amèrica, imitadors d'Alonso tant amb Renault com en Mercedes etc. S'ha de lamentar l'accident fortuït patit per Llorens i hem de confiar que un acte amb tanta repercusió com aquest, es sobrepose a problemes puntuals i es faça per molts anys.

I després del típic soparet futboler de Solbes, cap a l'orquestra on ens esperava Masahiro i la Titanic. Amb l'ofici guanyat amb el pas dels anys, res millor que buscar la barra i esperar a que wallace i nousseb tornaren de la boda de Batis (enhorabona xiquets!)... Mentre esperaven, latonga ens va confirmar que passarà a tindre una participació activa al blog i deixarà d'estar en la banda dels mirons. S'acabaven els gin-tònics com si foren aigua fins que al crit de We are gatzares amaniren blogber, nousseb, wallace, sentum i curigi. Després de moment tan emotiu, no quedava més que buidar la bufeta i anar-se'n a dormir.

A l'endemà, em confirmen que la junta té un cert desencís pel mal oratge de la nit anterior i que la recaptació ha sigut inferior a la de l'any passat. Només us puc dir que l'organització ha fet un esforç considerable i que ningú us pot llevar això. Cal perseverar i confiar que l'any que ve vagen millor. Des d'ací, el nostre suport incondicional.

Enquesta conclosa

Gran responsabilitat ens queda després de que el Panathinaikos es convertirà en el nou campió d'Europa. Amb el nom que hem destriat estem obligats a aplegar a la Final i invocar al Santo Cristo per tal de vèncer a George Best phantom & Cia. No obstant això, per il·lusió no serà: BOCADILAIKOS dispara el tret d'eixida.

Restructuració del blog

S'ha tractat d'establir un cert ordre en el caos de enllaços que tenim ja agregats a banda de que se n'han afegit d'interessants com el Youtubocairent on hi ha els vídeos de 'incendi del 94, el de Tola i altres programes sobre el poble fets per Canal 9. A banda s'ha afegit una enquesta (gràcies salseros) per a destriar el nom de l'equip de bàsquet del Patronato. S'admeten propostes constructives de millora.

Torna el Torneig de Bàsquet del Patronato i els Cardaors GlobetsTortets

Des de la heroica quinta d'Andreu Jiménez, Quique Andreu, Juanan Morales, Margall, els Jofresa i Villacampa no es recorda un rebombori mediàtic similar. El dia del pont ens vàrem retrobar a la pista on s'ha forjat una llegenda d'equip de múscul i dotat d'una excelsa mecànica soviètica. Cal ressaltar la figura emergent de Tiraure qui va compaginar tennis i bàsquet per tal d'alliçonar-nos convenientment. S'ha confirmat que Ramon Trecet hi serà per narrar el retorn de la quinta mítica forjada per les mans del pastelero, etc. Xiquets, va de bo!!

Felicitats curigi!!

Ja fa tres dècades que vas armar un dos de maig similar al de l'ocupació francesa. I així ens va! A veure si al proper dos de maig, estem consolidaets en l'olimp del folk, i si conformem equips de bàsquet amb nivell competitiu rotllo ACB o Lliga Nacional.


Reaccions de personatges il·lustres sobre l'event:

Monle: T'hem guardat el garrofó de la paella com a regal
Fari: L'enhorabona al company de cubates inigualable. Llàstima que ara vaja en el taxi.
El peru de Banyeres: No se perquè però et mulle l'orella de valent. Felicitats i gràcies per aguantar-me
Caligula: A gatzara no me'l trague ni en pintura i jo abogue per a que pilles el comandament de la web.
Companys de cerveses de les Coves: Anem a fer-se'n una altra a la teua salut!!
Companys de cerveses de la Gela: Ie Borgeti, anem a fer-se'n una altra a la teua salut!!
Peio, l'enverinador: Oye que si te he machacado el higado ha sido sin rencor, es lo que da el tiempo.
Vampiro: Ummm!!! Encara me'n recorde la mordinyà senyora que et vaig fotre. Ja no hi ha alcohol en sang de qualitat.

Fotos i vídeos pasqüers

Ja estan penjades les fotos en primícia dels pasacarrers efectuats en la Mitja Llegua el dia dels Rastres. Dissortadament no us podia fer costat ja que resseguia la senda dels teixos perduts. En fi, que a l'altra tractaré de fer més colla.

Merescut homenatge a Monle.

Des d'aquest blog, i després d'haver visionat centenars de vegades el show de Joan Monleon, no ens hem pogut resistir a retre-li aquest petit homenatge a la seua trajectoria en el món de la faràndula. I com diu la tornada d'una famosa cançò:
" Monle, tot el món quan em veu hem diu Monle ... "

300 aniversari de la batalla d'Almansa.

300 anys de la batalla d'Almansa

(...)
Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.
(...)

Aquesta matinada han començat actes per recordar el 300 aniversari de la Batalla d'Almansa com el succeït a la mateixa localitat manxega on s'han aplegat col·lectius per recordar l'efemèride amb exposicions o seguiment de la batalla sobre el terreny, també a la Vall d'Albaida s'han succeït actes com el de pujar als cims a encendre espelmes o fer castellets. Tot això amb un ambient festiu pel fet que un jutge ha paralitzat temporalment el tancament dels repetidors de la TV3 pretés pel Govern Camps. Maulets contra botiflers, L'Arxiduc Carles contra Felip V, les tropes de Joan Baptista Basset contra les del duc de Berwick, la lluita d'una emergent burgesia enfront la classe aristocràtica privilegiada i la pervivència dels furs enfront d'un Decret de Nova Planta que centralitzava el poder. És necessari el seu vessant festiu per no oblidar mai allò succeït.
També, deixe posats els enllaços de l'actuació d'ahir d'Al Tall en Almansa i sobre els preliminars d'aquesta.

D'igual manera, no cal deixar de banda la revolució dels clavells succeïda fa trenta-tres anys a Portugal on l'exèrcit va esclafar la dictadura de Salazar amb clavells dintre dels seus fusells. Que n'aprenguen els anglo-saxons i els visionaris iluminats.

Recital de Paco Ibáñez en el Liceu

En la diada de Sant Jordi, en un recinte com el Liceu i retransmès en directe a través d'Internet, està l'autor valencià exposant el seu immens repertori d'adaptacions de poetes com Miguel Hernández o Rafael Albertí. Activista de causes perdudes, sempre al costat dels desvalguts és un exemple de cantautor que està per damunt dels temps, de les modes o de les llengües (està interpretant cançons en castellà, català, euskera, francés o provençal)... Sempre posant lletra a les denúncies i a les esperances de la gent amb exponents universals com "Palabras para Julia", "A galopar" o "Andaluces de Jaén"

Macaco i la celebració del Dia de la Terra

Grup comandat per Dani "Mono Loco", es un referent dels grups de fussió i mestissatge a l'estil dels Ojos de Brujo. National Geographic ha aprofitat la seua cançó Mama Tierra per a engegar una campanya de conscienciació per tal de previndre els efectes de l'escalfament global i del canvi climàtic amb l'ajuda de nombrosa gent coneguda com Fito, Bebe, Muchachito, Nubla, Kiko Veneno, Lola Dueñas, Bunbury, Jon Sistiaga, Eva Hache o Kira Miró. La cançó és una passada i l'advertiment és molt franc!!

Mama Tierra

Añadir a Mi perfil | Más vídeos

Història d'un tongo

Sap el dimoni més per vell que per dimoni i dissabte es va poder comprovar. Sense premeditació i com un pur reflex em vaig estalviar de fer quatre quilòmetres a causa de la tremenda pajara que em va entrar. Podria haver-me'n eixit i haver mantés l'honor però de totes maneres, tot el bacallà estava ja venut i l'únic objectiu era aplegar el més íntegre possible a la meta on es trobava el cotxe de retorn a casa. En fi, la vida passa. Huí ja és Sant Jordi i d'ací dos dies el el 25 d'abril.

Progressió de la colla Gatzara's Tudell

Ahir l'amic Wallace va començar el seu curs de percusió amb un doble desafiament: per una banda començar a projectar-se com una promesa consolidada del tabal local i per una altra banda ha de reprimir-se a l'hora de tallar-li les rastes al professor que és un de tants melendis que deambulen per ahí. Perservera en l'esforç wallace i quan vulgues anem a la seu social a practicar l'assajat durant el curs.

Maria de la Pau dels meus ulls!!
Era un rumor que vaig escoltar a Igualada on he estat aquest cap de setmana i en tornar a casa ho vaig confirmar: queda clar que l'autora de Palma anirà dins de les llistes del PP al parlament balear. Està clarament expressat dins d'aquest blog la meua rendida admiració cap a la seua obra i cap a la seua persona (vaig anar un dia expressament a Montjuïc per a què em signara un llibre). A partir de huí, l'idolatre més encara per fer un salt al buit sabent que no hi ha res abaix. La utopia és possible.

Club de la dolçaina.
He trobat més enllaços on baixar partitures de dolçaina i tabal.
http://mural.uv.es/lluisna/
Dolçaina-i-tabal (En la secció de material buscar partitures)
Altres

Warren tot un crack

Està de moda la publicitat viral i em podeu trobar a cabassaes. Ara que, estiguen ben fets ja és una altra cosa. Des de l'Anoia us envie la història de la berruga Warren.Ja ha estat publicitada per Canal 9. Un èxit més del marketing viral que els seus dirigents no apleguen a entendre.

Somiar és debades

Més informació ací. No puc fer més ara per ara.

Setmana santa

El Pelucas, el bon 'pocero'

En contraposició al pocero de Seseña qui va estar condecorat per Zaplana al 'mèrit pel treball' i recolzat pels regidors socialistes de la localitat toledana en la disbauxa de formigó que va idear, estos dies és noticia el 'pocero' de Fuenlabrada, Jose Moreno el Pelucas, qui ha venut una sèrie de pisos cinc vegades més barats que el preu de mercat. En una entrevista s'enorgulleix d'haver compaginat el servei social als veïns i el seu benefici (reconeix que mai de la vida havia guanyat tants diners)... renega dels seus companys promotors els quals no el miren amb bons ulls i confia en continuar colaborant amb la política conduïda per l'ajuntament. És trist fer comparacions perquè és per a posar-se a plorar.

Toma que toma!! Xim pom, quidi pom!!

Bailaores, bailaoras!!! yo quiero que tu te muevas con esta buena rumbita!!! Així va començar una de les cançons més corejades pel grup de la Canillas. Prèviament, la nit havia començat amb l'actuació dels Mamajuana y las Arepas Latinas mentre nosaltres apuràvem l'últim tros de l'entrepà. Bona impressió dels de Ulldecona que barrejaven sense desentonar funkys amb rumbes, hip hop, reggaes etc.

Després d'aquestos, eixiren la Marina amb tota la banda on sobreixia la trompeta del Carlitos, qui feia d'ella el que volia. Van començar un poc freds, crec jo que amb sintonia amb l'oratge. Deixaren anar sultanas de merkaillo i algunes més fins que la primera tormenta seriosa va fer aparició. Després de mitja horeta de paronet, van tornar enxufadíssims i van revolucionar la plaça de Sant Jaume de Montcada. Es varen quedar amb tots fins que l'aigua va tornar per a quedar-se. Per continuar amb les puyetes, cal recordar que la cantant va enviar records fraternals al PP en general i a Rita en particular.
Tornant veníem discutint qui val més si Macaco o Ojos. Al final, et quedes amb els dos i tot arreglat. Per últim, remarcar la massiva assistència de gent de Bocairent i el boicoteig del festival per part d'un col·lectiu al que no se'ls va permetre participar (almenys això explicaven).

Aquest matí i per completar el cap de setmana musical, hem gaudit de la primera part del concert de la banda on nousseb, Pirata, Twenty i curigi participaven. Mitja hora abans i a causa de la meua mala memòria ja gaudia dels assajos finals i després juntament amb wallace hem escoltat la part dedicada a la recreacions dels contes dels Germans Grimm. Posteriorment i contra la meua voluntat, m'han segrestat per a fer-se un esguitet a les Coves. No he trobat ni força ni arguments per poder negar-me.

Us deixe amb el "Todo tiende" que inclou ritmes hindús i és la bomba:

Shock de masses
Via correu m'ha aplegat inesperat, de sobte... la nota venia a dir que no em deixaria indiferent i a fe que ha encertat. Només començar-se m'han vingut al cap desenes de flashos derivats del visionat d'un paio així fent el garrulo d'aquella manera. Li diuen Sotok, ve de la part del donuts que no existeix i va ser regidor d'urbanisme amb el PP. Sembla que no li seduïa massa l'opció de boicotejar mitjans de comunicació i que la Espe seria un entrebanc en la seua carrera artística meteòrica.

De reminiscències les té totes i més: sembla un Tino Casal dels 80 (el de Eloise), amb eixa xotera d'òs de la caverna podria perfectament fer-se càrrec dels Village People i amb una privilegiada veu de vellut com la que té, podria fer els gallets característics dels Bee Gees, es fa acompanyar d'uns Lordi de mentida amb els que fa homenatge al concurs per excel·lència (el d'Eurovisió)... I que em dieu dels efectes especials propis de pelis mítiques de Sèrie B fetes amb una caixa de galetes, molta imaginació i poca pela... Xiquets, jo vaig a traure ja el banyador perquè, sens dubte, va a ser el hit de l'estiu.

Dos nous enllaços

Ahí van dos links: un a l'essència moscatera més ortodoxa i l'altra al d'un miserable amb aficions taurines. Benvinguts al club, xiquets!!

Últim concert de Llach

Vaig créixer entre cintes de la meua germana on a la capçalera estava un concert al Camp Nou. Aquell accent rar transmetia força i ritmes dels que fàcilment et quedaves amb les tornades de les cançons. No faltava cada any amb la seua cita a l'Echegaray i l'any passat no va ser una excepció a banda d'una visita puntual a Banyeres que al remat, ha sigut l'últim concert que he vist seu.

Per al record quedarà aquell concert hores abans del primer atac dels trastornats de les Açores. Un Llach ple de ràbia davant l'imminent enfrontament que s'acostava, va estar més de dues hores fent trontollar el deshauciat Echegaray amb un clam rotund en contra de l'atrocitat que ens venia. Aquell dia se'm va esvair la visió d'home fred i poc donat a concessions ben guanyada pel concert del poble prou encorsetat i gelat.
M'haguera agradat estar a Verges on tinc gent coneguda, però aconseguir les entrades va ser missió impossible i a més, l'Empordà queda un pèl lluny per a només un cap de setmana. No obstant això i malgrat els entrebancs posats pels dirigents locals, Internet no coneix barreres i acabe de veure íntegrament el concert. Una mostra més de l'esterilitat de mesures ilògiques i preses de cara a la galeria. Es tapa una veu i en naixen dues-centes.

Per últim, la millor per mi: El viatge a Ítaca:

Colla de dolçainers i tabaleters.

Com que pareix que va de bo, i ja tenim algun que altre "bolo" a punt de confirmar, necessitem un nom per a la colla de dolçainers i tabaleters, des d'ací vos demane la col·laboració per trobar-ne un adient. A banda de convidar a tot aquell membre de la comunitat gatzara que tinga una dolçaina o un tabal ( els voyeurs del blog també ) a formar part d'esta iniciativa.
Junts podrem fer comunitat.

Es pot tossir ací?

Els baixos nivells d´audiència de Canal 9 són els símptomes més evidents d´una malaltia crònica que començà a manifestar-se en l´època Fabregat-Lerma, s´accentuà en la de Villescusa-Zaplana i s´allarga en l´agonia final de no-sé-qui-Camps (em perdonaran que ignore el nom de l´actual director), convertit ja en descarat instrument de propaganda del PP. A la invisibilitat calculada del país real i complex que promociona la cadena (hi ha noms que ni fets a posta) ha respost el públic amb la mateixa moneda girant-li l´esquena, senyal que els valencians no som tan babaus com alguns voldrien. Molts dels potencials espectadors de Canal 9, que exigim uns mínims de qualitat i bona pedagogia i l´ús digne i normal del valencià, vam emigrar per refugiar-nos a TV3. Des de la construcció dels repetidors pagats amb els propis diners, i la posterior conversió a televisió digital, som centenars de milers els qui la mirem amb més o menys assiduïtat, perquè no hi ha color. Els amos del corral autonòmic, en comptes de millorar l´oferta del seu canal per veure de guanyar-se audiència, optaran pel que han fet sempre: impedir la recepció de TV3. La indigència de Canal 9 ja els va bé, perquè a fi de comptes els seus forats pressupostaris els paguem els contribuents, de manera que continuaran servint gasofa televisiva a un públic minoritari submís i alliçonat. No ha de prosperar un exemple del que podria ser una televisió digna i professional, oberta a la realitat del propi país i del món. Els croats de la llibertat de mercat es salten les seues lleis a la torera quan els convé, i més en època d´eleccions. Obsedits pels propis fantasmes, dèbils en el seu monopoli autoritari, faran mans i mànegues per ofegar la dissidència, fins i tot la tan modesta de veure la tele que més ens agrade. Si valencians i catalans no parlem la mateixa llengua, què tenen contra el saludable aprenentatge de llengües estrangeres? Tossirem quan i on ells ens diguen.

Manel Rodríguez-Castelló

Font: ( Levante-EMV )

De blanques i negres

Des de primer moment va quedar clar que els nervis superarien amplament aquells que no exisitiren a les oposicions: en els dos caminava sobre fil d'aram però hi havia una diferència cabdal i és que, palmar en les opos només m'afectava a mi mentre que repartir notes desafinades perjudicaria al entorn immediat de la falla. A banda, cal afegir que dormir poc i fer-se més esguitets del que toca et lleva la poca lucidesa que pugues tindre i la progressió en la música ha anat indubtablement de més a menys.

No obstant això, s'ha de remarcar la fe cega i un tant temerària de Greenwich, la germanor de la colla gatzara tant el dia de l'ofrena com en el debut i com no, tornar a llocs mítics com la Plaça del Patriarca o el Carme, icones d'uns temps que no tenen perquè no tornar. Per acabar, no m'arrepentisc d'haver anat encara que queda un abisme per millorar. Ací i ara queden instituïts els Corrals com seu administrativa i d'assajos de la Colla Gatzara amb el veí com a President d'Honor. La manta al coll i el cabasset...

Nova beguda oficial de la comunitat gatzara.

Barrejada amb whisky resulta una beguda celestial.

Colla de dolçainers i tabaleters La Comunitat Gatzara
Diumenge dia 18 de març a les 12, gran actuació de La Comunitat Gatzara al Cap i Casal.

Aquest és l'esboç de la falla on actuarem.

Vint mil entrades!! Què barbaritat!!


Mentre laqueinflaelcontador s'ha pres un merescut descans, se'ns ha descobert lahinchaelcontdero i amb el crit de Viva Pego!! ens ha capturat el trofeu més preuat: l'entrada 20.000. Va per tots i gràcies reina! Per cert, quina disfressa portaves?

L'arcà i sentum amb ells a la conquesta d'Alfafara

Amb Ací no paga ni Déu de Dario Fo, segur que l'èxit és apoteòsic i els contraten per als descansos de les orquestes estiuenques. Ànims per a Pirata, Nousseb i en especial a sentum que debuta en l'obra. Ai quins nerviets!!

Mapa de forces entre el programari lliure i el propietari

Per què pagar per alguna cosa que pots tindre debades i que fa el mateix d'una manera més acurada? La lluita està oberta i ací veiem el mapa de la batalla sobre el terreny.

La tornada dels Smashing

Supose que la falta de liquidesa i ressó mou els grups a tornar a ajuntar-se i redissenyar les fórmules que els van portar al més alt. És el cas de Billy Corgan i els Smashing Pumpkins que després d'una trajectòria erràtica i molt obscura en solitari, han tingut dos dits de front i han fet les paus.
En el Primavera Sound de Barcelona, Billy, Darcy i James faran punt i seguit a la trajectoria que interrompiren en el Palau d'Esports de Madrid allà per octubre de 2000. L'entrada va costar quatre mil pessetes d'aleshores, el concert era diumenge i a l'endemà s'havia de currar. Billy de blanc immaculat, Darcy tractant-se de les seues adiccions va ser substituïda per la guitarrista de Hole i vam actuar d'improvisats camillers amb una xiqueta que va caure desmaiada als nostres nassos. No obstant això, una tralla incesant ens va fer aillar de tot i vam gaudir com mai dins d'aquella gabia. Què barbaritat!! M'arisse de pensar-ho!

Mapa del rock anglés

L'últim viatge realitzat a terres angleses va barrejar per parts iguals l'afició netament futbolera amb la devoció pel rock establert allà pels anys 60. Hi ha una web que ha elaborat un mapa on es detalla amb cura tots els llocs que han influït des de llavors fins huí en dia. Com no, Liverpool i Camden tenen el seu lloc, així com Cheltenham amb Brian Jones o Sheffield amb els actuals Artic Monkeys.

Rellotges de sol

Dins del curset de rellotges de sol, vàrem reseguir el conjunt de rellotges disponibles en la Vall d'albaida. Pobles com Benissoda, Palomar, Guadassequies o el de la imatge de Benigànim allotgen tresors dels que ara sou partíceps. I la setmana que ve al poble des rellotges de sol: Otos.

La censura en els blogs

Dedicat als que em califiquen d'oportunista o que em mouen interesos ocults. Com deia aquell, entren ganes de tancar la porta i que l'últim tire la clau. Menys mal que trobes açò i et sents acompanyat.

Comentari sobre "La nostra Residència", article de Pau Calabuig a bocairent.net

És paradoxal l'envejable situació de la Residència dins del poble i la seua opacitat pel que respecta a tots nosaltres. Després d'haver realitzat allí l'objecció, el que et queda d'allí, és un regust de resignació destil·lat pels mateixos iaios i pels que allí treballen.

Pel que fa a les solucions aquestes han d'abarcar molts aspectes, com pot ser la d'una gestió directa i seriosa des de l'ajuntament. La llavor de les monges és valuosa i impagable. No obstant això, aquestes no han de ser les que diguen com funciona el centre o quines accions i horaris es porten a terme. El seu paper és el de colaboradores experimentades però no el de gestores. És totalment legítim que les monges dediquen el seu temps a l'assistència dels iaios i a l'oració però això no ha d'afectar a la quotidianeïtat dels nostres majors, Quan jo era a la residència, es sopava a l'hora dels nostres berenars i els iaios li pegaven la volta al rellotge dins del llit. A banda d'aquest desajust horari, hi havia una carència d'activitats que es resumia en veure culebrons o programes de succesos, resar el rosari i prendre la fresca quan es podia. En conclussió, cal una acció directa que implique als nostres majors en uns hàbits racionals i una dinàmica engrescadora.

Un altre gir a realitzar ha de ser el de traure la residència al carrer, fer-la visible, rebaixar els barrots que la separen del poble. És genial que en Nadal, els dolçainers i els Reis vagen a visitar-los, que facen missa tots els dies. Però s'ha d'eixir, fomentar accions que els traguen del seu reducte i els facen visibles i colaboradors necessaris de la vida del poble. Si no fem veure que es sentim orgullosos d'ells, aniran recloent-se cada vegada més en la seua closca i els de fóra serem més reticents a l'hora d'integrar-los al nostre costat.

Ara que fa olor ja a urnes, als capitosts se'ls ompli la boca i la residència està en primera línia de foc. Que si construiran una segona, que si l'ajuntament es desvelta per millorar les condicions dels nostres majors... aquesta Residència funciona pel bon fer dels assistents que hi treballen de manera precària, pel treball de les monges i gràcies. I d'ací a maig, tots ells veuran com per les reixes de l'entrada entren tota mena de propostes i en aplegar l'estiu el que vindrà serà una reixa doble d'alta. Una reixa forjada pels nostres representants i permesa per la nostra vergonyosa indiferència.

Mostra de suport incondicional

Tristíssim però molt freak

Rescata a un iaio viagrós de la seua jubilació merescuda, ven de nou el clàssic sol i platja amb alguna cosa més, se l'acusa de malversació de capitals, fa publicitat explícita de Marina d'Or que guai!! ... el tio Fabra sorprén per moments i la última malifeta li ha eixit bordada: èxit de visites a Youtube i cançó a escoltar als xiringos i als viatges dels pensionistes. Dilluns més friki impossible.

Nightwish: proposta finesa de metall i rock gòtic

Fart ja de dissertacions estèrils i avorridíssimes sobre el futbol, m'he capbussat en una música cedida per un alumne de l'institut. Ells són Nightwish, vestigi de la tradició nòrdica, de grups com Poets of The Fall, Within Temptation, Lordi i tans altres. Altre punt al seu favor, que la ex-cantant Tarja Turunen és molt ben pareguda, com podeu observar, i té una veu prodigiosa. Com sol passar, deeses d'aquest calibre són incompreses pels nòrdics quadriculats i menyspreades sistemàticament. No obstant això, a Tarja se li presenta una carrera prometedora i els Nightwish busquen una substituta de garanties per a aquesta gran pèrdua. Mentrestant, en la cançó de la setmana, us deixe una mostra del que Tarja amb els Nightwish aconseguien. Sembla tret d'escenes d'acció de pelis com la del 'Señor dels Anells'

Dia de bones notícies

Després de la magnífica ressaca europea d'anit, en el Llevant ve que la promotora del PAI dels Barranquets ha fet suspensió de pagaments a causa del retard en l'execució del projecte. Totes les parts mantenen inflexibles les seues postures i no es pot cantar victòria però si alegrar-nos per aquesta desfeta parcial de les tesi del rajol. Més informació al Llevant i a la plataforma d'Albaida decideix.

Go for it, Stevie!!

Mentre en el Giuseppe Meazza el València tractarà d'arrapar alguna cosa positiva davant l'imbatible Inter, al Nou Camp, Barça i Liverpool oferiran de segur un xoc marcat per l'atac blaugrana i la tàctica dels reds. Aquestos últims han preparat en Portugal el partit de manera expressa. Més els haguera valgut que s'hagueren quedat a casa perquè van aprofitar el dia de descans per xamar bona cosa i armar molta gresca (aspecte genètic irrenunciable per a qualsevol anglés). No obstant això, l'equip una vegada més s'encomanarà a la seua història i com no, al seu capità, Steven Gerrard.

D'actualitat aquestos dies per haver presentat un llibre autobiogràfic on detalla que la seua vida va quedar marcada per la mort del seu cosí en els tràgics succesos de Hillsborough, així com l'incident que li va poder costar la cama jugant al futbol en la meitat del carrer, com va pujar al primer equip juntament amb Michael Owen, el debut en la selecció del tres lleons, els moments de dubtes davant sucoses ofertes de clubs milionaris i com no, la inoblidable Copa d'Europa aconseguida a Istanbul.

Gerrard ha transgredit la barrera del jugador per esdevindre una icona dels Kop a l'igual que Albelda ho deu de ser en Mestalla. De ben segur, huí, tan en Igualada com en Bocairent, el Liverpool serà portat en volandes, encoratjat per véncer a camp Barça i continuar amb la seua llegenda victoriosa. (M'ha quedat un poc massa pompós, ho reconec)

Actualitzat l'album de fotos amb retrats de Festes i de Pego

Huí que m'havia alçat per adelantar faena i va i m'agobie en el cormull de fotos que encara no li havia donat eixida. Ja està. A l'àlbum trobareu totes les novetats. Salserians!!, passar-vos-les totes per al concurs seria massa, de manera que teniu barra lliure al nostre flickr per a que escolliu la guanyadora.

Repàs d'una nit màgica que es va convertir en dia

Anar a Carnestoltes ja es sap. Llicència per a la disbauxa mentre dure la música. I si a banda, hi ha un garito on posen Ojos, Macaco, Manu o Obrint Pas, això ja és tocar el cel en els dits. A remarcar disfresses com la de Bender de Futurama, la de Elle Driver de Kill Bill, , de companyes de curro, la Bruixa Averia o la del SuperCalamar.No obstant hi ha un però, hi és que no va haver conclau amb la comunitat salseriana: veure al Patriota va ser una flashà però supose que tindria altres prioritats. No passa res, la copeta a l'any que ve!!! Mireu les fotos de Lancelot, del doctor Nousse, de Curigi Hood i de la viuda punkarra de Camden. Hi ha que remarcar l'absència del Pirata, confíem que hi haja situacions més propícies que la d'enguany i que la polla de plàstic puga lluir amb tot l'esplendor. La resta, només cal que us ho imagineu.

Pego, anem a per tu!!!

Falten només dues dies, aneu desenpolvant les disfresses que som gatzara i anem a reventar


Ací teniu una possible disfressa.

Resposta a Francisco Cabrillo sobre un article referent a l'estament de funcionaris

A un article aparegut en Libertad Digital, aquest catedràtic d'Economia escrivia sobre l'aborregament exclussiu dels funcionaris i sobre l'absurditat de quedar-se a treballar el més prop de casa. A la aqual cosa, ha tingut la resposta següent:

(...) Sobre sus convicciones acerca de los funcionarios, considero que su visión ahonda en el esteretotipo formado para cualquier trabajador del Estado y no ofrece ninguna clave novedosa. Y con la simplificación llegan los errores de juicio. En función de la inquietud del sujeto en cuestión, éste se puede aborregar o tratar de evolucionar en su puesto de trabajo. De hecho, tanto en los estamentos públicos como privados, existe gente enquistada que por diferentes motivos, permancen en su puesto de manera perenne.(...)

(...)En el àmbito privado, más que ahondar en conocimientos tecnológicos, aprendí a gestionar las exigentes cargas de trabajo que buscan llegar como sea a los objetivos marcados por iluminados carentes de sensibilidad acerca de análisis y reparto de tareas. En la docencia, con la misma presión autoimpuesta, he crecido por tener que abordar aspectos de diferente índole y por desempeñar esta acción de una manera mucho más creativa.(...)

(...) Acerca de la pretensión de su alumna ejemplar de quedarse lo más cerca posible de casa, és una opción completamente legítima y con la cual, me identifico plenamente.(...) siempre he tenido presente que me debo al entorno en que me he criado y es por ello, que deseo ejercer mi trabajo lo más cerca posible de mi gente.

Nova falta de seny a l'ajuntament de Benasau

A Benasau, pateixen el mateix que nosaltres l'any passat. Uns il·luminats han decidit enterrar en el formigó de 1300 xaletets nous un poble de 500 habitants. L'alcadesa elegida pel Bloc se'n va passar al PP per dur millor la gestió del PAI, té contactes en la Diputació d'Alacant que li fan la feina i ella no té més que esperar que la burocràcia i les comissions debiliten l'oposició al projecte. L'última acció realitzada és la de rebutjar dos mil alegacions (entre elles, una meua) i ací no ha passat res. Més informació ací.

El professor Delgado i ser anti-sistema

Estudiant en València vaig conèixer a Manuel Delgado en 'La Ràdio de Júlia' d'Onda Cero. Antropòleg i tertulià en el programa, les seues actuacions les recorde molt vehements, sovint massa taxatives però sempre destil·lant un afany inconformista que a un universitari li calava de seguida. Actualment, està en 'La Ventana' de la SER. No ha perdut gens de la seua rebel·lia, és més, sembla més escorat que quan el vaig trobar. Com que a hora del seu espai estic en classe només puc escoltar l'apartat de "Pensar por pensar" a través d'Internet. L'últim sobre la definició de que és ser Anti-Sistema. Com no, Delgado ha deixat anar missatges directes, clars, gens ambigus i replets d'autocrítica.

Commemoració gatzariana a Pego

Aprofitant el Carnestoltes de Pego, anem a fer rutlla gorda per ajuntar-se i celebrar la despegada del bloc com a referent local i de la colla. Cal confirmar assistència estant ja apuntats els següents:

• Pirata
• Nousseb
• Curigi
  
• Sentum i dos merudets

Salserians i resta: anem a fer comboi wapo i no cal perdre la beta!!

Crònica festera II

Ben dormidet i gaudint d'un dinar de Sant Blai sense beta, anàrem de cap al Piquete que va començar arremullat però que poc a poc va escampar en un finet repixar. Se'm va fer més curt que de costum potser perquè tant groovy com wallace estaven pels voltants amb ganes de joguera. Després d'uns esguitets en les Coves esperant a la processó on va quedar clar que som l'alternativa al concurs de sainets, ens situàrem darrere de la processó per acompanyar a Sant Blai. Després de la pluja de paperets vam ser designats pel gran gurú piqueter Hector, com els elegits per anar a l'esglèssia i començar a montar el passadís per a l'entrada del Patró. Una vegada Sant Blai a l'esglèssia cantàrem l'himne on la gent que m'envoltava plorava; no se ben bé si era per l'emoció o pel martiri d'escoltar-me cantar l'himne amb una afonia de cavall. Gran tangà de sopar en els Suavos sense la presència de curigi que no es va dignar ni a deixar encés el mòbil i amb una faraona de pega que va feia les delícies dels més matxutxots (recordeu el Subeloooooo!!!)... Amb eixos ingredients, estava clar que la nit era prou fotuda i no vaig tindre altra que anar a xafar orella promptet.

A l'endemà vaig tindre l'honor d'anar en la diana comandada pel mite Calabuig amb pas-dobles com Un moble més i amb missa de trinxera a les Agustines. Aquesta va ser protagonitzada, malauradament, per un fantasma que es va homenatjar amb el vi de consagrar amorrant-se directament de la vinagrereta. Espectacle lamentable refrendat amb un esmorzar en companyia de 'capitalistas radicales' (i jo afegisc rates de claveguera). Amb tal successió de prendes, el millor va ser anar a fer una becadeta abans d'acompanyar a la meua neboda a l'ambaixà. Apoteòsic espectacle de Nando i copiós dinar en els Granaders. Empatxats i encadenant esguits vam traguejar com a porcs en els Estudiants on vegérem la Retreta i el Contrabando (actes que pels anys han de consolidar-se i millorar)... El dia del Santo Cristo ja li vaig pegar la volta al rellotge dins del llit, vaig regalar veu carajillera per tot l'institut i vaig gaudir de l'últim sopar als Suavos amb wallace i greenwich. Preparaets ja per a la cordà, pillàrem Barrera per veure les evolucions de Camarasa i l'Alegre, les eixides i les millorables canyes. El dia de l'Eixabegó vam fer mosset a una bona però apressurada cassola i ahir vàrem posar el colofó amb la reunió d'altes i baixes: 14 altes (Figueres, Helena i Xuski entre ells), 7 baixes i George Best capità per al 2010. En Belfast no es recorda res igual des de la victòria d'Irlanda del Nord contra Espanya (com diria sentum, sense acritud)

Crònica festera 2007

Vaig aplegar a les 19:30 al poble després de pujar el Barranc a l'estil del Rally de Montecarlo... Insufucient per aplegar a l'acte estelar del progenitor de curigi. No obstant això, amb wallace d'abanderat, amanírem a la Mare de Déu de Desemparats a veure l'escàs riu de fanalets que es dignaren a anunciar la festa per la part antiga del poble (em va caure la cara de vergonya!) i a observar la restauració de l'altar de l'ermita. Des d'ací, s'ha 'agrair la llavor fosca i plena d'entrebancs d'aquells que fan perviure les festetes i les tradicions locals. Soparet express i al carrer a ritme de pas-dobles (jo que em portava estudiada Benataire!!).

Després de la desfilada, gran actuació de la banda de Montitxelvo i visites a les Coves i als Marinos en companyia de wallace i sentum. Per a variar, massa per a la carabassa sent el primer dia de festa.

A l'endemà i per a la meua sorpresa, em vaig alçar fresquet com una rosa i em vaig enfilar cap a l'ambulatori per tal de curar l'expectoració i sonora tos que patia. Només em va donar el metge el justificant de baixa laboral, ja estava molt recuperat i preparat per a la desfilada de l'Entrà. Fartà de rigor en l'Estació, primes esguitets i nervis inicials fins que Nando va cridar:

Per Bocairent: Vitol al Patró Sant Blai!! Armes al muscle!!

Al so de Benataire d'una banda reforçada amb trompes i dolçaines, férem les variacions de manera acceptable i una vegada acabada la desfilada, anàrem a ca el Turista on Pepe Luis em va presentar a una tia que encara no coneixia i on gaudírem dels boatos dels Moros i Marrocs.

Sopar d'urgència i a cremar les naus a les Coves on vam fer festa amb els del Salse, els de Moros Ells, etc. Vam filosofar sobre allò humà i diví , que si els moscaters ballaven el Suavo a l'intimitat, que si els partits de bàsquet, que si la gasolinera del Collao està en Bocairent o no, etc. La matinada ens va sorprendre al Solbes on Jero ens va preparar un desdejuni d'urgència a base de valencianes, suc de pinya (rica en Vitamina C i antioxidants). A la plaça banyava el terra una sonora tormenta i la decisió de suspendre-la ens va permetre xafar orella de manera adequada.

El Dèu d'Anfield: Robbie Fowler

En el següent article trobem alguna de les claus de perquè Robbie Fowler ha esdevingut una icona dels Reds. Amb passat toffee no ha dubtat en signar per segona vegada amb l'equip de Rafa Benitez malgrat estar comdemnat a la suplència la majoria de les vegades. Ja ha assegurat el seu patrimoni convertint-se en un especulador rotllo el malson del grec del nostre poble. Us adjunte un retall del diari esportiu "el 9" enviat des de Igualada especialment per ser rellegit en el nostre blog. Samarro, moltes gràcies per tot!!!
Confíem que els nous propietaris ianquis del club, respecten la idiosincràsia i les tradicions del club. Ara per ara, semblen un Juan Soler més. Ja hi ha projectat passar d'Anfield amb el conseqüent moviment especulatiu (rotllo Mestalla i Porxinos) però els deixarem un periode de gràcia a veure que fan.

Si plou, que ploga. Cada cosa arranca quan toca!!

Amb títol de l'insigne Calabuig i espectacular foto que ens ha obsequiat el Patriota, estem a punt de posar el punt i final a unes festes que no s'oblidaran per a qui us escriu. Això sí, la crònica per a demà que encara queda la Cordà i l'Eixabegó. Moltíssimes gràcies de nou, Patriota!! La teua experiència d'espiar per la webcam la vaig repetir els dos últims anys i val per donar-nos el premi a masoquistes de l'any.

De totes maneres, Festa Avant!!

Ai mare, que açò només siga que un malson:

Ni Amàlia Sebastian pot amagar els pronòstics

Xiquets, l'amenaça ja està ahí i l'hem d'afrontar. No sembla que aquestes festes, puguem dormir les turques baix del sol: cels encapotats i riscos de ruixats per a l'Entrà i puja persistent per a Sant Blai. Havent afrontat el diluvi del '93 açò és un passeig en barca i si cal, la demanarem als marinos. El Pirata ens aporta el pronòstic de l'INM. A mi em queda l'esperança de que huí marca pluja com en el dia de Sant Blai i ara per ara, està el sol fóra.

Testeig del Windows Vista

Dins del Pais.com tres usuaris de diferent naturalesa (Windows, Linux i Mac) avaluen l'esperat Windows Vista. Les crítiques són bastant positives per al producte encara que sembla que a l'últim li tallen la paraula. No us sembla? A més, obvien aspectes com els dels requeriments de maquinari i programari que són més que generosos.... Possiblement, un de cada tres equips dels que esteu usant actualment no el podria instal·lar. Així que abans de comprar-vos la distribució més limitada (250 eurets) reviseu la vostra torre i aneu a la tenda de consumibles a per més de tot.

Quien es ese hombre?

Demà Sarassas Music posen el punt i final als concerts commemoratius de l'aniversari de la movida, event promocionat per la Espe que no aplega al final de mes i que serà retransmés per Ràdio 3. Fabio Mcnamara (antic amiguet del Goyat Almodovar) i companyia fan un homenatge a aquells que defensen uns ideals i en practiquen uns altres. Ací teniu una mostreta ben representativa i pegadíssa. Des de Georgie Dann que no s'havia vist res igual.

Històries de la Oficial

El Turista ens aporta una visió un tant tremendista de com pot arribar a ser la oficial el dia de l'entrà mentre sonen Benataire i Creu Daurà. Hi ha que ser conscients de que l'anestesia del dinar pot provocar-nos hilarants rialles mentre ens peguen el paquet de la nostra vida. Meritori és el dibuix com per a nomenar al Turista, gurú del grafisme. A banda, Twenty ens ha passat La Puerta Grande per a que la pogueu gaudir.

Renovem la cançó de la setmana

El Patriota ens ha enviat la marxa cristiana Benataire per renovar la secció de la 'Cançó de la Setmana'... Em ve que ni pintà per al dia de l'Entrà en que la mesclarem amb Creu Daurà (gallifante per a aquell que me la passe) i on Ferran ens martiritzarà un any més per tal de portar el pas com Déu mana... Patriota, espere la Por la puerta grande per a quan et vinga bé. Ja et gratificarem convenientment en les Coves per estes colaboracions... o en la Tasca de la Premsa on els cafes irlandesos i el 'No droga permitir aqui' són inimitables.

Només queden dos setmanetes

Ja s'olora l'herberet per qualsevol indret del poble, les mantes fa temps que tenen la pols treta i les costureres i les tintoreries van que tiren fum. Ahir sí que vaig poder anar a l'Acapte, després d'una nit que ens va deparar un catering més que acceptable, la banda de Llocnou d'En Fenollet bufant com si s'acabara el món i una salutació efusiva a Twenty i el Patriota pel seu bon fer a la banda. A l'endemà, un dinar de la misèria com mai havia recordat, una victòria del València contra la Real i un "sellent" a la penúltima fila del Preludi Fester. A destacar la destacada actuació de groovy malgrat el seu estat groogy i com no, la gran aportació de Nousseb. Mamma Mia!!!

Segon cap de setmana de traca

Estos caps de setmana són a les festes, el mateix que l'Advent al Nadal: una preparació per a les festes que estan ahí a la cantonada. Huí toca el torn a Espanyoletos, Granaders i Contrabandistes... pel que fa a nosaltres, huí estrenarem catering i això implica que esta nit farem tots de gourmets exigents... hi ha qui en forrar-se la panxa ja està pagat i d'altres prenyats que ni treien un menjar celestial estaran contents. En resum: per a alguns el canvi no aportarà res de nou i per a d'altres segur que ens pareixerà bo. Ens veiem per les Coves!! A banda, esta nit celebrarem que sentum ve per a quedar-se. I això, no és poc

Un activista davant del Big Ben

Des de Juny del 2001, Brian Haw duu acampat davant del Big Ben i de les cases del Parlament per demanar el cessament de la guerra en Iraq i l'establiment d'un nou ordre mundial més just i menys convuls. La solidaritat amb una acció tan rara va fer que el xiringuito de Brian es convertira en quasi un mural de protesta i denúncia. Però, les ordenances municipals londinenques li van desmuntar tota la paraeta alegant mesures antiterroristes per millorar la seguretat ciutadana. Veure per creure!! Huí en "La 2 Noticias" li han fet un xiquet homenatge i des d'ací vull adherir-me a aquest. I jo que vaig pensar que era un complet destrellatat. La del costat, la germana que no la dona. Sentum va immortalitzar aquest moment que huí recordem.

El missatge transmés a Brian a través del seu portal és el següent:

Hi, We come from Bocairent and last december, we took a photo with Brian that is saved on our blog: http://gatzara.blogspot.com. Your dream is our dream. Lots of hope and illusion, Brian!!.

La comunitat gatzara edita nou disc.

Un cap de setmana mogudet

Després d'un incontestable 4-2 contra el Salse a Terrers Road (Fadrins dixit) i de comprar la cadireta oficial de McLaren a la fillola de la web, vàrem encetar el primer dels tres dissabtes que queden per a festes. Sopant vàrem constatar l'entusiasme del personal a l'hora de crear la filà dels moros gatzares. Amb els Marrocs i els Moros Vells desfilàrem amb la mateixa marxa cristiana des de la Punta del Pont fins la Plaça. En acabar vam retornar al maset on els esguitets s'acabaven com l'aigua i després a les Coves on ja només cabien cervessetes i gràcies.

El ferm propòsit d'acompanyar a wallace en l'arrancà de la Publicació es va esvair i ni tan sols vaig poder eixir del llit quan van passar pel meu carrer. Després de la paelleta en el maset, vàrem sondejar la nova Tasca la Premsa on es cascàrem dos cafes irlandesos que varen convertir en circular la Placeta Pressó. Xiquets açò només ha fet que començar i Pirata, piano piano, que a Festes has d'estar!!
(Actualització a 16/1: El Salse mata dos pardals d'un tir i us felicita les Festes i un Any Nou)

Per una ràpida millora, Pirata!!

La colla gatzara vol fer extensiva la confiança en el Pirata per a traure endavant l'entrebanc viscut i tornar a fer del blog, aquesta, la nostra comunitat. Pirata!! esta nit et trobarem a faltar per la plaça: vagen per davant uns esguitets a la teua salut.

Els Clash i Camden Town

Potser s'empatxem d'ací a febrer de tantes disertacions sobre les Festes. Per això mateix, vull canviar de terç (no del de Suavos) donant notorietat a 'Pioneros', programa de Ràdio3 que repassa la trajectòria de grups mítics del pop-rock, reggae, etc. Així ja hi ha hagut monogràfics sobre la vida dels Rolling Stones, Bob Marley, Burning, Ramones, etc. Actualment estan amb The Clash, banda anglesa de punk liderada per Joe Strummer, Mick Jones i Paul Simonon. Teniu disponibles dins de la web de Ràdio3 el recull de programes emesos fins ara.

Dins d'aquestos programes, te n'adones del paper de Camden Town com a punt de trobada entre estils i bandes (així els Sex Pistols i els mateixos The Clash es varen conèixer allí) a l'estil de Malasaña en la Movida o Ciutat Vella en el moviment originat en Barcelona per grups com Macaco, Ojos de Brujo, etc.

Gatzara ha de tindre la seua filà, encara que siga virtual

El dilatat bagatge fester del Turista no ens podia deixar de costat per aquestes dates i lluny de controversies musicals, s'ha decantat per un pas arriscat però que una vegada completat, ens omplirà de goig a tots els gatzis i simpatitzants. Clar que sí!! Una filà encara que siga virtual!! Els moros gatzaries/moros gatzarians és el que necessitem!!!

Això sí, tenim per davant una feina titànica: tria d'escut, tratge, local social, composició de la marxa mora "Als gatzis de Bocairent", triar entre la banda de Quatretondeta o la de Benilloba, tria de representants de la filà, creació d'un acte com el Piquet, Serafí, Mariner que ens identifique de la resta, portar el tratge embastat al Museu Fester.... Qualsevol iniciativa envieu-la a viugatzara@gmail.com (Nousseb, això últim va per tu!!)


L'assemblea de constitució tindrà lloc el 17 de febrer abans del sopar de germanor a un lloc encara per concretar. Si fa falta als Corrals, i de pas, em cuideu el jardilet!! (Actualització: Ja tenim ací el primer esboç enviat pel Turista. Ale xiquets, més coses!!)

Sun llança la nova versió de Solaris

Els Sistemes Operatius es divideixen entre Windows i Linux? No!!! Hi ha una altra opció també distribuïda com a codi obert i que podeu obtindre de manera gratuïta ací. En la portada, com podeu observar, han agafat una representació castellera per representar la idea central de què l'esforç conjunt i desinteressat aconsegueix tot allò que es proposa. Hem de sentir-nos orgullosos de que una mostra de les nostres tradicions haja sigut elegida per llançar un producte ianqui d'aquesta repercusió.

Adeu Nadals, Hola Festes!!!

Encara en els torrons, polvorons, panses etc. atragantats en la gola i ja tenim l'herberet, els pastissets i els rotllets de Sant Blai esperant-nos en la taula. Queda menys d'un mes i per això hem de guardar les nadales en un calaix i trauré els pas-dobles, les marxes cristianes i les mores i començar a fer festa. Recordarem aquest any com el de la cutre metamorfosi de Tomasin, abans conegut com la Mahoma (xe tu igual que Prince!!!) ... Podem encarregar-li a Vicent Ramon que fera un símbol no ofensiu a l'estil del princep de Minneapolis (la gent del Salse05 ahí té molt a dir) ... Paranoies integristes a banda, Festa Avant xiquets!! ...

Cal fer una proposta molt especial per demanar que Saoro exercisca com a dj durant les festes i es deixe estar de paixarells traumatitzats per la mort de Kyle a South Park que ens torturen a reggaetons i pasteló divers. U2, Ramones, Loquillo... Saoro, ets molt gran!!

Desitjos per al Nou Any

Comencem per escoltar-nos bé i proveir-nos de sensacions i sentiments agradables (...). No reprimiu les vostres passions ni soterreu els vostres desitjos si voleu ser feliços (...) Només som feliços gràcies a les inclinacions i les passions satisfetes.

Madame du Chatêlet. Inclinacions