Sèries entranyables
A la web de WhoWouldYouKill podem trobar les sèries ianquis que han marcat la nostra infantesa i podem votar aquell personatge que menys ens ha agradat. Eixen malparats gent com Ally McBeal, Bill Cosby, M.A Barracus, Mr. Bean, Tinky Winky etc.
dimecres, 22 de setembre del 2004
Visca el mal!!! Visca el panical!!!
Darrere la seua silueta punxegosa, primeta i allargada, aquesta planta té un ús terapèutic superior. La " Eryngium campestre L.", anomenada en castellà "cardo", m'ha solventat un problema que venia de llarg. I és que la meua constitució física es basa en un desenvolupament galopant de les extremitats inferiors, la qual cosa em causava greus problemes a l'hora de fer esport. He de reconéixer, que quan em digueren el remei consistent em pillar un tronquet de panical i posar-lo en contacte en qualsevol lloc del cos, no m'ho vaig creure. Però, aplegat el moment, la Mare Naturalesa m'ha fet desdir-me ràpidament. Des que porte el tronquet penjat al coll, ni rastre d'escaldaments, rojors, etc. Mai haguera pensat que una planta en aparença tan inútil, podria fer-me tant de bé. M'ha passat com al deixeble Tomàs que no va creure fins que no va veure, jo no ho he cregut fins que no ho he sentit.
Darrere la seua silueta punxegosa, primeta i allargada, aquesta planta té un ús terapèutic superior. La " Eryngium campestre L.", anomenada en castellà "cardo", m'ha solventat un problema que venia de llarg. I és que la meua constitució física es basa en un desenvolupament galopant de les extremitats inferiors, la qual cosa em causava greus problemes a l'hora de fer esport. He de reconéixer, que quan em digueren el remei consistent em pillar un tronquet de panical i posar-lo en contacte en qualsevol lloc del cos, no m'ho vaig creure. Però, aplegat el moment, la Mare Naturalesa m'ha fet desdir-me ràpidament. Des que porte el tronquet penjat al coll, ni rastre d'escaldaments, rojors, etc. Mai haguera pensat que una planta en aparença tan inútil, podria fer-me tant de bé. M'ha passat com al deixeble Tomàs que no va creure fins que no va veure, jo no ho he cregut fins que no ho he sentit.
dimarts, 21 de setembre del 2004
Hasta las Bolas estoy de que en este puñetero trabajo se piensen que uno es multitarea....
Suena el teléfono sin parar....descontrol total..¡¡¡COGED EL TELEFONOOOO!!!, brama el cenutrio de mi querido jefe desde el piso de arriba, haciendo alarde de una exquisita educación, mientras su secretaria (y esposa) se dedica a limarse las uñas...
Mientras atiendo las demandas de mis compañeros con una oreja, y oigo las reclamaciones de un cliente memo que me va de colega pero aprovecha la mínima para clavarmela por la otra, todavia tengo que ser yo el que pille el p.. teléfono.
¡¡Cogedlo vosotros por favor!!, le increpo a mi compañero más proximo que pasa como el culo, mientras el telefonito sigue incordiando y el cenutrio de arriba berreando...¡¡¡EL TELÉFONOOO!!!...
Para más inri ...Chenoa se desgañita en la radio y el aire acondicionado sopla rabioso a 15 grados de temperatura
Mis compañeros pasan bastante y al fin uno se apiada de mi y lo coge...
-¿Quien era?, pregunto...
-Naaa, se han equivocado.
De verdad que me va a dar algo....¿Pasa esto en vuestros curros?, Aqui es es pan nuestro de cada dia.
Os propongo que como comentarios a este post conteis situaciones surrealistas que ocurran dia a dia en vuestros curros...
Besos
Suena el teléfono sin parar....descontrol total..¡¡¡COGED EL TELEFONOOOO!!!, brama el cenutrio de mi querido jefe desde el piso de arriba, haciendo alarde de una exquisita educación, mientras su secretaria (y esposa) se dedica a limarse las uñas...
Mientras atiendo las demandas de mis compañeros con una oreja, y oigo las reclamaciones de un cliente memo que me va de colega pero aprovecha la mínima para clavarmela por la otra, todavia tengo que ser yo el que pille el p.. teléfono.
¡¡Cogedlo vosotros por favor!!, le increpo a mi compañero más proximo que pasa como el culo, mientras el telefonito sigue incordiando y el cenutrio de arriba berreando...¡¡¡EL TELÉFONOOO!!!...
Para más inri ...Chenoa se desgañita en la radio y el aire acondicionado sopla rabioso a 15 grados de temperatura
Mis compañeros pasan bastante y al fin uno se apiada de mi y lo coge...
-¿Quien era?, pregunto...
-Naaa, se han equivocado.
De verdad que me va a dar algo....¿Pasa esto en vuestros curros?, Aqui es es pan nuestro de cada dia.
Os propongo que como comentarios a este post conteis situaciones surrealistas que ocurran dia a dia en vuestros curros...
Besos
Post número 101
Désset apunts en aquest mes de setembre, a una mitja d'un apunt per dia. Aproximadament dotze mil paraules escrites en total, vint-i-un enllaços a altres webs i vuit enllaços que altres webs fan a gatzara. I açò només ha fet que començar. I el 9 d'Octubre farem un anyet!!! Ja li estan eixint les dentetes, gateja ja pel terra i comença a emetre els primers sorolls indescifrables. Ai la perleta de son pare!!!
Désset apunts en aquest mes de setembre, a una mitja d'un apunt per dia. Aproximadament dotze mil paraules escrites en total, vint-i-un enllaços a altres webs i vuit enllaços que altres webs fan a gatzara. I açò només ha fet que començar. I el 9 d'Octubre farem un anyet!!! Ja li estan eixint les dentetes, gateja ja pel terra i comença a emetre els primers sorolls indescifrables. Ai la perleta de son pare!!!
dilluns, 20 de setembre del 2004
Diferents tipus de capritxos
Mentre la galàxia blanca trontolla a causa dels desitjos de les seues mega-stars, a Darfur hi ha qui també s'entesta en satisfer les seues metes, que passen per resistir un dia més. Mentre els cracks 'merengues' maximitzen la rendibilitat dels seus escasos esforços, al Sudan balafien les seues minvades energies en matar-se els uns als altres. Quan el panorama espanyol es veu sacsejat per l'interrogant de qui ocuparà una banqueta incomoda com la del Bernabeu, els milicians de les dos guerrilles majoritàries continuen les seues activitats de neteja ètnica amb total impunitat i silenciament. L'amplificació de la crisi madridista passa per suplements especials als progràmes esportius radiofònics, edicions monotemàtiques de l'estúpida premsa esportiva, incursions puntuals dels butlletins horaris de notícies per seguir l'última hora etc. Sobre Darfur, s'inclouen xicotets apunts sobre resolucions internacionals esterils amb imatges de plànols generals de dones i xiquets amb el gest desencaixat, la mirada perduda i l'alé tremolós. No és ètica l'opulència d'uns enfront de la desgràcia heredada dels altres i menys encara el ressó mediàtic que pot tindre un cagalló de Raül en contraposició a l'extermini de les tribus sudaneses.
Mentre la galàxia blanca trontolla a causa dels desitjos de les seues mega-stars, a Darfur hi ha qui també s'entesta en satisfer les seues metes, que passen per resistir un dia més. Mentre els cracks 'merengues' maximitzen la rendibilitat dels seus escasos esforços, al Sudan balafien les seues minvades energies en matar-se els uns als altres. Quan el panorama espanyol es veu sacsejat per l'interrogant de qui ocuparà una banqueta incomoda com la del Bernabeu, els milicians de les dos guerrilles majoritàries continuen les seues activitats de neteja ètnica amb total impunitat i silenciament. L'amplificació de la crisi madridista passa per suplements especials als progràmes esportius radiofònics, edicions monotemàtiques de l'estúpida premsa esportiva, incursions puntuals dels butlletins horaris de notícies per seguir l'última hora etc. Sobre Darfur, s'inclouen xicotets apunts sobre resolucions internacionals esterils amb imatges de plànols generals de dones i xiquets amb el gest desencaixat, la mirada perduda i l'alé tremolós. No és ètica l'opulència d'uns enfront de la desgràcia heredada dels altres i menys encara el ressó mediàtic que pot tindre un cagalló de Raül en contraposició a l'extermini de les tribus sudaneses.
Revelacions de cap de setmana
Va ja sent hora de recaptar informació sobre reconstituients orgànics que m'ajuden a recuperar la vitalitat perduda de la joventut. No és normal jugar mitja part d'un partit de futbol i després arrossegar-se per Atzaneta com una ànima en pena, només pensant en el llitet que m'esperava. Tremole per les dos llargues nits que venen en Barcelona i no estar a l'altura dels companys, sobretot, de l'incombustible Borj. Vaig a veure si Ned Flanders em dóna Tauriton o alguna cosa per l'estil.
Va ja sent hora de recaptar informació sobre reconstituients orgànics que m'ajuden a recuperar la vitalitat perduda de la joventut. No és normal jugar mitja part d'un partit de futbol i després arrossegar-se per Atzaneta com una ànima en pena, només pensant en el llitet que m'esperava. Tremole per les dos llargues nits que venen en Barcelona i no estar a l'altura dels companys, sobretot, de l'incombustible Borj. Vaig a veure si Ned Flanders em dóna Tauriton o alguna cosa per l'estil.
divendres, 17 de setembre del 2004
Setmana de preparatius
Sovint diuen que més que aplegar a un objectiu determinat el més gratificant és el camí que recorres per aconseguir-lo. Queda només una setmana per gaudir de Barcelona, de les festes de la Mercè i el Fòrum i a hores d'ara estic enfrascat en horaris, tarifes, mapes i localitzacions per tal de deixar el mínim possible a la improvisació. És genial l'embolic de dades que suposa fer una mínima eixida com la nostra i em diverteix molt l'anar buscant ací i allà les diferents possibilitats a que podem optar. És un viatge organitzat cutre a propòsit. Des de primera hora se'm entestat en minimitzar la despesa (bus enlloc de tren, camping enlloc d'alberg) per una evident precarietat econòmica i per demostrar-nos a nosaltres mateixos, que hi ha alternatives als clàssics hotels, hostals, més apropiats per a famílies establertes que no per a incipients viatjants. Només demane una cosa: que no ploga.
Sovint diuen que més que aplegar a un objectiu determinat el més gratificant és el camí que recorres per aconseguir-lo. Queda només una setmana per gaudir de Barcelona, de les festes de la Mercè i el Fòrum i a hores d'ara estic enfrascat en horaris, tarifes, mapes i localitzacions per tal de deixar el mínim possible a la improvisació. És genial l'embolic de dades que suposa fer una mínima eixida com la nostra i em diverteix molt l'anar buscant ací i allà les diferents possibilitats a que podem optar. És un viatge organitzat cutre a propòsit. Des de primera hora se'm entestat en minimitzar la despesa (bus enlloc de tren, camping enlloc d'alberg) per una evident precarietat econòmica i per demostrar-nos a nosaltres mateixos, que hi ha alternatives als clàssics hotels, hostals, més apropiats per a famílies establertes que no per a incipients viatjants. Només demane una cosa: que no ploga.
dijous, 16 de setembre del 2004
L'extinció dels Ramones
Huí Johnny Ramone ha seguit els pasos del seus companys Joey i Dee Dee abandonant-nos malauradament als cincuanta-cinc anys. Estem malacostumant-nos a la mort dels components de grups mítics dels anys 70 i 80 com foren els Clash (en la figura de Joe Strummer) o els mateixos Ramones. Aquest grup sorgit dels suburbis del barri de Queens i originat amb la finalitat de perpetuar dins dels seus membres l'esperit adolescent i aconseguir ser reconeguts i acceptats a un entorn hostil com era el novayorkés. Sons ràpids, accelerats i contundents. Lletres curtes, simples però carregades de missatges subversius i irreverents. Lluitadors de classe que es proposaren demostrar que no es precís tindre molts diners per esdevindre en estrela del rock i captivar al públic de tot arreu. La seua herència de precursos del punk és arreplegada ara per grups tan influents com poden ser GreenDay, Pearl Jam, Red Hot Chili Peppers o Rob Zombie
Huí Johnny Ramone ha seguit els pasos del seus companys Joey i Dee Dee abandonant-nos malauradament als cincuanta-cinc anys. Estem malacostumant-nos a la mort dels components de grups mítics dels anys 70 i 80 com foren els Clash (en la figura de Joe Strummer) o els mateixos Ramones. Aquest grup sorgit dels suburbis del barri de Queens i originat amb la finalitat de perpetuar dins dels seus membres l'esperit adolescent i aconseguir ser reconeguts i acceptats a un entorn hostil com era el novayorkés. Sons ràpids, accelerats i contundents. Lletres curtes, simples però carregades de missatges subversius i irreverents. Lluitadors de classe que es proposaren demostrar que no es precís tindre molts diners per esdevindre en estrela del rock i captivar al públic de tot arreu. La seua herència de precursos del punk és arreplegada ara per grups tan influents com poden ser GreenDay, Pearl Jam, Red Hot Chili Peppers o Rob Zombie
dimecres, 15 de setembre del 2004
El color de la llengua
Com se que parlar sobre denominacions, ortogràfies i origens són coses ben capcioses defugiré el tema el més hàbilment que sàpiga. El que em dol és que aquestes qüestions siguen usades fins a l'embotament per la classe política, uns per abanderar un anticatalanisme molt rendible a la nostra terra i els altres reclamant férmament allò que podrien haver solventat de bona manera quan estaven a la poltrona. I ací veus que eixen tots com els més valencianistes, aquells que defenen a ultrança la promoció i expansió del valencià. Bona prova d'això és la innumerable oferta de cinema, sèries etc. que hem gaudit i gaudim al nostre mai ben estimat canal públic, bona prova d'això és la parella d'Agullent que fou declarada no-apta per estimar al xiquet només que en valencià. En resum, deixem de fer treballar la boqueta i posem-se mans a l'obra que hi ha tot un abisme que hem de recórrer si volem una llengua sanejada i útil als nostres dies.
Com se que parlar sobre denominacions, ortogràfies i origens són coses ben capcioses defugiré el tema el més hàbilment que sàpiga. El que em dol és que aquestes qüestions siguen usades fins a l'embotament per la classe política, uns per abanderar un anticatalanisme molt rendible a la nostra terra i els altres reclamant férmament allò que podrien haver solventat de bona manera quan estaven a la poltrona. I ací veus que eixen tots com els més valencianistes, aquells que defenen a ultrança la promoció i expansió del valencià. Bona prova d'això és la innumerable oferta de cinema, sèries etc. que hem gaudit i gaudim al nostre mai ben estimat canal públic, bona prova d'això és la parella d'Agullent que fou declarada no-apta per estimar al xiquet només que en valencià. En resum, deixem de fer treballar la boqueta i posem-se mans a l'obra que hi ha tot un abisme que hem de recórrer si volem una llengua sanejada i útil als nostres dies.
Ets un bé de Déu, Leonor!!
Era inevitable huí dedicar unes paraules al grup revelació de la temporada encapçalat per l'actriu Leonor Watling i anomenat Marlango. Ahir emitiren el seu concert per Ràdio 3 i TVE. Se'm pot criticar per atendre al grup només pel ressó mediàtic de la cantant i actriu. Però hi ha alguna cosa més. La música. Pausada i sensual com cap altra i amb un munt d'instruments que li donen un so complex i a l'hora captivador. En resum, tota una delícia.
Ahí va la lletra d'un dels seus èxits:
GREEN ON BLUE
Whisper whilst I'm still waiting in front of the door. I wait for you.
Whisper your love and just pick up the days I drop along.
My life is seeping through my hands,
my blisters bleed out love
what holds you is not me
and I'll never close my door.
I will give you
every time
what you find
in this mess (that I am).
Just whisper your tiny voice
I know that stars will shine across
your eyes tonight.
I want to open you and find what you're hiding inside
or find a way to give all my love to you."
Xiuxiuege mentre encara estic esperant davant de la porta. T'espere.
Xiuxiuege al teu amor i només trie aquells dies al llarg dels
quals caic per ell.
La meva vida s'està filtrant a través de les meves mans,
les meves mans sagnen amor,
qui t'aguanta no soc jo
i mai no tancaré la meva porta.
Et donaré cada vegada
tot allò que trobes
dins d'aquest desordre (que sóc jo).
Només xiuxiueja la teua veu minúscula
que sé que les estrelles brillaran
a través dels teus ulls aquesta nit.
Vull obrir-te i trobar dins tot el què s'està amagant
o trobar el camí per donar-te tot el meu amor.
Era inevitable huí dedicar unes paraules al grup revelació de la temporada encapçalat per l'actriu Leonor Watling i anomenat Marlango. Ahir emitiren el seu concert per Ràdio 3 i TVE. Se'm pot criticar per atendre al grup només pel ressó mediàtic de la cantant i actriu. Però hi ha alguna cosa més. La música. Pausada i sensual com cap altra i amb un munt d'instruments que li donen un so complex i a l'hora captivador. En resum, tota una delícia.
Ahí va la lletra d'un dels seus èxits:
GREEN ON BLUE
Whisper whilst I'm still waiting in front of the door. I wait for you.
Whisper your love and just pick up the days I drop along.
My life is seeping through my hands,
my blisters bleed out love
what holds you is not me
and I'll never close my door.
I will give you
every time
what you find
in this mess (that I am).
Just whisper your tiny voice
I know that stars will shine across
your eyes tonight.
I want to open you and find what you're hiding inside
or find a way to give all my love to you."
Xiuxiuege mentre encara estic esperant davant de la porta. T'espere.
Xiuxiuege al teu amor i només trie aquells dies al llarg dels
quals caic per ell.
La meva vida s'està filtrant a través de les meves mans,
les meves mans sagnen amor,
qui t'aguanta no soc jo
i mai no tancaré la meva porta.
Et donaré cada vegada
tot allò que trobes
dins d'aquest desordre (que sóc jo).
Només xiuxiueja la teua veu minúscula
que sé que les estrelles brillaran
a través dels teus ulls aquesta nit.
Vull obrir-te i trobar dins tot el què s'està amagant
o trobar el camí per donar-te tot el meu amor.
dimarts, 14 de setembre del 2004
Homenatge a Catalunya d'Orwell
M'acabe de llegir aquest llibre de l'autor de '1984' o 'Rebelió en la granja' on es reflecteix ben a les clares les claus del conflicte civil i on crec que es basaria Ken Loach per a rodar la seua pel·lícula 'Tierra y Libertad'.El personatge és un treballador anglés que s'apunta a les milícies del POUM (partit troskista a mig camí entre els anarquistes de la CNT i els stalinistes del PSUC) i passa, del fervor revolucionari que es vivia als primers mesos de la guerra a la caça de bruixes que es va succeir només mig any després. Intenta donar algunes claus de perquè va ocórrer allò i estableix com una de les principals la voluntat del PSUC de que no triomfaren les tesis anarquistes com la colectivització de les terres o dels bens industrials. La raó la trobem en el suport logístic i d'armament que el Partit Comunista de la Unió Soviètica va donar i la seua voluntat de que s'establira una classe burgesa dirigent a imitació del model rus que aniquilara les tesis radicals dels anarquistes. Les postures encontrades s'acarnissaren cada vegada més i el caudillo por la gracia de dios es va trobar tota la feina feta. En resum, que el conflicte no el va guanyar la part nacional sinó que el van perdre els republicans, qui van preferir posar a un feixista a que no triomfaren les tesis dels partits germans en el front però distants ideològicament.
M'acabe de llegir aquest llibre de l'autor de '1984' o 'Rebelió en la granja' on es reflecteix ben a les clares les claus del conflicte civil i on crec que es basaria Ken Loach per a rodar la seua pel·lícula 'Tierra y Libertad'.El personatge és un treballador anglés que s'apunta a les milícies del POUM (partit troskista a mig camí entre els anarquistes de la CNT i els stalinistes del PSUC) i passa, del fervor revolucionari que es vivia als primers mesos de la guerra a la caça de bruixes que es va succeir només mig any després. Intenta donar algunes claus de perquè va ocórrer allò i estableix com una de les principals la voluntat del PSUC de que no triomfaren les tesis anarquistes com la colectivització de les terres o dels bens industrials. La raó la trobem en el suport logístic i d'armament que el Partit Comunista de la Unió Soviètica va donar i la seua voluntat de que s'establira una classe burgesa dirigent a imitació del model rus que aniquilara les tesis radicals dels anarquistes. Les postures encontrades s'acarnissaren cada vegada més i el caudillo por la gracia de dios es va trobar tota la feina feta. En resum, que el conflicte no el va guanyar la part nacional sinó que el van perdre els republicans, qui van preferir posar a un feixista a que no triomfaren les tesis dels partits germans en el front però distants ideològicament.
dilluns, 13 de setembre del 2004
Volta a Peu de Canals
No escric tant a hores d'ara perquè l'acumulació de coses per fer i cites inel·ludibles em fan estar molt distret. Ahir vaig acudir a la Volta a Peu de Canals sense voler-ho, ja que la nit anterior hi havia ganes de traca però no hi havia qui em fera costat (com diria el sobrat de Jaume, ja ningú s'apiada d'un pobre 'solteret')... A aquestes carreres ja li he pillat el filet. Vaig aguantar el ritme dels meus companys només els primers dos quilometres i després ja vaig pujar pinyons per anar a la meua marxeta i no passar-la puta la resta del trajecte. I així va ser fins al darrer quilòmetre on un iaio corvadet em va passar per l'esquerra i això sí que no ho vaig consentir (em vaig marcar un sprint com si aniguera a guanyar i el pobre home se'm va girar flipat!!). Hi ha que constatar al mateix temps la dificultat que té fer-se la bossa amb tot l'equipament necessari per canviar-te, dutxar-te etc. i aquesta complexitat augmenta si la fas només alçar-te. A la carrera vaig anar sense mitjons de recanvi i a més els que portava tenien un forat notable al dit gros. Des d'ací vull donar les gràcies a Pere per portar-me a Canals, deixar-me mitjons de recanvi i compartir el seu sabó amb mi. Sense ell no podria haver corregut ahir.
No escric tant a hores d'ara perquè l'acumulació de coses per fer i cites inel·ludibles em fan estar molt distret. Ahir vaig acudir a la Volta a Peu de Canals sense voler-ho, ja que la nit anterior hi havia ganes de traca però no hi havia qui em fera costat (com diria el sobrat de Jaume, ja ningú s'apiada d'un pobre 'solteret')... A aquestes carreres ja li he pillat el filet. Vaig aguantar el ritme dels meus companys només els primers dos quilometres i després ja vaig pujar pinyons per anar a la meua marxeta i no passar-la puta la resta del trajecte. I així va ser fins al darrer quilòmetre on un iaio corvadet em va passar per l'esquerra i això sí que no ho vaig consentir (em vaig marcar un sprint com si aniguera a guanyar i el pobre home se'm va girar flipat!!). Hi ha que constatar al mateix temps la dificultat que té fer-se la bossa amb tot l'equipament necessari per canviar-te, dutxar-te etc. i aquesta complexitat augmenta si la fas només alçar-te. A la carrera vaig anar sense mitjons de recanvi i a més els que portava tenien un forat notable al dit gros. Des d'ací vull donar les gràcies a Pere per portar-me a Canals, deixar-me mitjons de recanvi i compartir el seu sabó amb mi. Sense ell no podria haver corregut ahir.
Test (III i prou)
Com veig que esteu ociosets ahí va:
33. ¿Crees en el amor a 1º vista? Sí, gràcies a ell vaig conéixer a Rosanna Pastor
34. Juego de mesa preferido: Monopoli,(visca capitalisme destructiu!!)
35. Revistas favoritas: On-line en consulte moltes i de temàtica variada. De paper, només PC Actual perquè regalen programetes guapets.
36. ¿Cuál es el olor que más te gusta? El de Mariola després de ploure.Únic
37. Olor que odias:el de l'ou bullit. Supose que per instint de supervivència
38. ¿sonido favorito? la bona música (abstindre's Bisbis i Bustes)
39. Peor sentimiento del mundo: L'odi
40. Lo primero que piensas al despertar: s'expandeix l'univers? els del PP són un pas enrere en l'evolució de la humanitat?
41. Color favorito: negre
42. ¿Cuántos timbrazos antes de coger el tfno? Un si pot ser
43. ¿Crees que te casarás? de la meua vida privada no parle juas juas...
44. ¿Cuándo tendrás hijos? quan vaja al banc d'esperma
45. ¿Qué nombres les pondrás? El que vulga la receptora
46. Perdonarias una infidelidad? El més segur. Costa trobar-les i deixar-les anar!!!
47. ¿Duermes con peluche? Ie, que ja se que els nanos no venen de París.
48. ¿Qué hay debajo de tu cama? En estiu xancles, en hivern espardenyetes calentetes
49. ¿Bebiste tanto que hasta perdiste la conciencia? Psss, jo controle com Toni Cantó a l'anunci del 'em quede a quadros' (Vixxxca Canal9)
50. ¿Has faltado a clases sólo porque estaba lloviendo? No, he faltat per anar a viciar al Roca
51. ¿Has odiado tanto como para querer matar a alguien? No ho crec tu! Que de cognom tinc Santos
52. ¿Has guardado secretos? No, no puc. Soc un bocut
53. ¿Tuviste un amigo imaginario cuando eras pekeño? No,tenia tots els amics que volia
54. ¿Estuviste enamorad@? No voy a hablar de mi vida privada, o sea!!
55. ¿Hay alguien que juega con tus sentimientos? Segur
57. ¿Qué ropa llevas puesta? Samarreta del Centre Excursionista i pantalonets
58. ¿Estás comiendo? No, estic menjant-me damunt
59. ¿Estás bebiendo algo? Res, a dos veles
60. ¿En qué piensas? En que quasi ja és hora de sopar
61. ¿Qué escuchas ahora? Simptonia de 'Trebede' d'Iñaki Peña a Ràdio 3
62. ¿Estás hablando con alguien? Sip, en mon pare que m'ha dit que Borja està fent-se cerveses a la gela amb dos amiguetes (mangarrian!!)
63. ¿En las últimas 24h has llorado? no, ja fa temps que no. No me'n recorde
64. ¿En las últimas 24h limpiaste tu cuarto? no, visc amb els pares
65. ¿En las últimas 24h lavaste la ropa? Idem
66. ¿En las últimas 24h condujiste? sip i això que la gasofa va cara
67. ¿Crees en ti mismo? No massa, només de vegades
68. ¿Crees en tus amigos? Es clar que sí. Si no, en què creuria?
69.¿le darias un beso apasionado a la persona que te envió esto? si es deixara...
70.¿Qué piensas de la persona que te envió esto? Que no està tan mal perdre el temps amb coses d'aquestes
Com veig que esteu ociosets ahí va:
33. ¿Crees en el amor a 1º vista? Sí, gràcies a ell vaig conéixer a Rosanna Pastor
34. Juego de mesa preferido: Monopoli,(visca capitalisme destructiu!!)
35. Revistas favoritas: On-line en consulte moltes i de temàtica variada. De paper, només PC Actual perquè regalen programetes guapets.
36. ¿Cuál es el olor que más te gusta? El de Mariola després de ploure.Únic
37. Olor que odias:el de l'ou bullit. Supose que per instint de supervivència
38. ¿sonido favorito? la bona música (abstindre's Bisbis i Bustes)
39. Peor sentimiento del mundo: L'odi
40. Lo primero que piensas al despertar: s'expandeix l'univers? els del PP són un pas enrere en l'evolució de la humanitat?
41. Color favorito: negre
42. ¿Cuántos timbrazos antes de coger el tfno? Un si pot ser
43. ¿Crees que te casarás? de la meua vida privada no parle juas juas...
44. ¿Cuándo tendrás hijos? quan vaja al banc d'esperma
45. ¿Qué nombres les pondrás? El que vulga la receptora
46. Perdonarias una infidelidad? El més segur. Costa trobar-les i deixar-les anar!!!
47. ¿Duermes con peluche? Ie, que ja se que els nanos no venen de París.
48. ¿Qué hay debajo de tu cama? En estiu xancles, en hivern espardenyetes calentetes
49. ¿Bebiste tanto que hasta perdiste la conciencia? Psss, jo controle com Toni Cantó a l'anunci del 'em quede a quadros' (Vixxxca Canal9)
50. ¿Has faltado a clases sólo porque estaba lloviendo? No, he faltat per anar a viciar al Roca
51. ¿Has odiado tanto como para querer matar a alguien? No ho crec tu! Que de cognom tinc Santos
52. ¿Has guardado secretos? No, no puc. Soc un bocut
53. ¿Tuviste un amigo imaginario cuando eras pekeño? No,tenia tots els amics que volia
54. ¿Estuviste enamorad@? No voy a hablar de mi vida privada, o sea!!
55. ¿Hay alguien que juega con tus sentimientos? Segur
57. ¿Qué ropa llevas puesta? Samarreta del Centre Excursionista i pantalonets
58. ¿Estás comiendo? No, estic menjant-me damunt
59. ¿Estás bebiendo algo? Res, a dos veles
60. ¿En qué piensas? En que quasi ja és hora de sopar
61. ¿Qué escuchas ahora? Simptonia de 'Trebede' d'Iñaki Peña a Ràdio 3
62. ¿Estás hablando con alguien? Sip, en mon pare que m'ha dit que Borja està fent-se cerveses a la gela amb dos amiguetes (mangarrian!!)
63. ¿En las últimas 24h has llorado? no, ja fa temps que no. No me'n recorde
64. ¿En las últimas 24h limpiaste tu cuarto? no, visc amb els pares
65. ¿En las últimas 24h lavaste la ropa? Idem
66. ¿En las últimas 24h condujiste? sip i això que la gasofa va cara
67. ¿Crees en ti mismo? No massa, només de vegades
68. ¿Crees en tus amigos? Es clar que sí. Si no, en què creuria?
69.¿le darias un beso apasionado a la persona que te envió esto? si es deixara...
70.¿Qué piensas de la persona que te envió esto? Que no està tan mal perdre el temps amb coses d'aquestes
divendres, 10 de setembre del 2004
Més test, menys imaginació
17. ¿Usas lentes de contacto? no
18. ¿Te gusta alguien? sí
19. Mes favorito: qualsevol en tardor... setembre,octubre
20. Día de la semana favorito: divendres, sense discusió
21. Última película que viste: "Hurricane" en Tele5 fa prou de temps. Espere a Utiye
22. Día favorito del año: El Dia de les Caixes
23. Películas: Un munt: Tierra y Libertad, Amelie, Good Bye Lenin...
24. Playa o piscina: piscina sense dubte
25. Verano o invierno: hivern amb un bon abric
26. Besos o abrazos: Diguem que besos
27. Dulce o salado: Dolç de xocolate
28. Chocolate o vainilla:xocolate
29. ¿Quieres que tus amigos te respondan? Sip, que pugen l'audiència del bloc
30. ¿Quién es el más probable que te responda? O Borja o Quique
31. ¿y que no te responda? tota la resta
17. ¿Usas lentes de contacto? no
18. ¿Te gusta alguien? sí
19. Mes favorito: qualsevol en tardor... setembre,octubre
20. Día de la semana favorito: divendres, sense discusió
21. Última película que viste: "Hurricane" en Tele5 fa prou de temps. Espere a Utiye
22. Día favorito del año: El Dia de les Caixes
23. Películas: Un munt: Tierra y Libertad, Amelie, Good Bye Lenin...
24. Playa o piscina: piscina sense dubte
25. Verano o invierno: hivern amb un bon abric
26. Besos o abrazos: Diguem que besos
27. Dulce o salado: Dolç de xocolate
28. Chocolate o vainilla:xocolate
29. ¿Quieres que tus amigos te respondan? Sip, que pugen l'audiència del bloc
30. ¿Quién es el más probable que te responda? O Borja o Quique
31. ¿y que no te responda? tota la resta
dijous, 9 de setembre del 2004
Test
1.¿Cuál es tu nombre? Toni, Santos
2. ¿Qué color de ropa interior llevas puesto? Espera... verd militar (a mi La Legión)
3. ¿Qué escuchas ahora mismo? Miss Kittin "Professional Distorsion" (la vaig veure a CreamFields)
4. ¿Qué fue lo último que comiste? un flam
5. Si fueras un plastidecor, ¿qué color serias? Roig
6. ¿Dónde planeas ir en tu luna de miel? juas juas jaus. (Risses)
7. ¿Cómo está el clima ahora mismo? Boira i molta calor per a setembre
8. ¿Qué es lo primero en que te fijas del sexo opuesto? En l'expressió, ho promet.
9. ¿Te cae bien la persona que te envió esto? No la conec massa
10. ¿Cómo te sientes hoy? Taquicàrdic de pensar quantes coses he de fer demà
11. Cuál es tu bebida favorita? El sucre cremat del flam
12. ¿Cuál es tu trago favorito? Whisky. A causa del mal d'estomac es substitueix per vodka amb llima
13. ¿Dónde sueles ir para olvidarte de tus problemas? A pegar la volteta de correr
14. ¿Cuál es el próximo CD que te vas a comprar? Comprar CD's? Marlango o Miquel Gil
15. ¿color de pelo? Ma tia deia que es tonalitat caoba obscur
16. ¿Color de ojos? Obscurs igual
1.¿Cuál es tu nombre? Toni, Santos
2. ¿Qué color de ropa interior llevas puesto? Espera... verd militar (a mi La Legión)
3. ¿Qué escuchas ahora mismo? Miss Kittin "Professional Distorsion" (la vaig veure a CreamFields)
4. ¿Qué fue lo último que comiste? un flam
5. Si fueras un plastidecor, ¿qué color serias? Roig
6. ¿Dónde planeas ir en tu luna de miel? juas juas jaus. (Risses)
7. ¿Cómo está el clima ahora mismo? Boira i molta calor per a setembre
8. ¿Qué es lo primero en que te fijas del sexo opuesto? En l'expressió, ho promet.
9. ¿Te cae bien la persona que te envió esto? No la conec massa
10. ¿Cómo te sientes hoy? Taquicàrdic de pensar quantes coses he de fer demà
11. Cuál es tu bebida favorita? El sucre cremat del flam
12. ¿Cuál es tu trago favorito? Whisky. A causa del mal d'estomac es substitueix per vodka amb llima
13. ¿Dónde sueles ir para olvidarte de tus problemas? A pegar la volteta de correr
14. ¿Cuál es el próximo CD que te vas a comprar? Comprar CD's? Marlango o Miquel Gil
15. ¿color de pelo? Ma tia deia que es tonalitat caoba obscur
16. ¿Color de ojos? Obscurs igual
dimarts, 7 de setembre del 2004
Instints de supervivència
És brutal pensar com canvien els contextos en qüestió de minuts. A l'escola de Beslan, poc abans de començar l'escola, segur que prepararien les flors amb cura per què fora un primer dia de classe radiant i festiu. Al mateix temps més, els xiquets portaven als seus mestres flors com a regal per l'any de coneiximents i amistat que tot just anaven a encetar. Hores després, aquestes flors esdevenien en l'única vianda que podien dur-se a la boca i l'aigua dels cossiols juntament amb l'orina dels companys, l'única beguda amb que podien arremullar-se els llavis. El fatal desenllaç esdevé més tràgic encara per no haver raó que explique perquè innocents han de pagar amb sa vida per qüestions alienes i a més tot esdevé en una broma macabra, a l'observar els cadàvers envoltats per la plàcida i tènue textura de petals de flors.
És brutal pensar com canvien els contextos en qüestió de minuts. A l'escola de Beslan, poc abans de començar l'escola, segur que prepararien les flors amb cura per què fora un primer dia de classe radiant i festiu. Al mateix temps més, els xiquets portaven als seus mestres flors com a regal per l'any de coneiximents i amistat que tot just anaven a encetar. Hores després, aquestes flors esdevenien en l'única vianda que podien dur-se a la boca i l'aigua dels cossiols juntament amb l'orina dels companys, l'única beguda amb que podien arremullar-se els llavis. El fatal desenllaç esdevé més tràgic encara per no haver raó que explique perquè innocents han de pagar amb sa vida per qüestions alienes i a més tot esdevé en una broma macabra, a l'observar els cadàvers envoltats per la plàcida i tènue textura de petals de flors.
diumenge, 5 de setembre del 2004
La veu és l'espill de l'ànima
És una afirmació un tant arriscada. No cal remontar-se molt lluny per trobar grans mentides camuflades baix estudiades interpretacions. No obstant això, sentir la veu de grans personatges com Gandhi, Noam Chomsky o William Burroughs suposa transgredir els límits sensorials i aplegar a un estat on afloren les esperances, els motius i els valors que fan more a aquests grans monstres. Ho podeu comprovar en aquest enllaç
És una afirmació un tant arriscada. No cal remontar-se molt lluny per trobar grans mentides camuflades baix estudiades interpretacions. No obstant això, sentir la veu de grans personatges com Gandhi, Noam Chomsky o William Burroughs suposa transgredir els límits sensorials i aplegar a un estat on afloren les esperances, els motius i els valors que fan more a aquests grans monstres. Ho podeu comprovar en aquest enllaç
divendres, 3 de setembre del 2004
Wanted: dead or alive
El silenci de tota aquesta setmana té una explicació. Necessite acabar el més abans possible el projecte que em porta de cap tot l'estiu. Ja no valen excuses, que si curre, que si done classes, que si és estiu, que si fa massa calor per posar-se. Ara bé, una cosa és la voluntat i altra molt diferent, la possibilitat. Açò se'm fa cada vegada més muralla i la complexitat i la tensió augmenten. Cal resistir... continuem endavant. Cap a la victoria sempre!!
El silenci de tota aquesta setmana té una explicació. Necessite acabar el més abans possible el projecte que em porta de cap tot l'estiu. Ja no valen excuses, que si curre, que si done classes, que si és estiu, que si fa massa calor per posar-se. Ara bé, una cosa és la voluntat i altra molt diferent, la possibilitat. Açò se'm fa cada vegada més muralla i la complexitat i la tensió augmenten. Cal resistir... continuem endavant. Cap a la victoria sempre!!
divendres, 27 d’agost del 2004
Bjork en defensa del copyleft
Una cantant excepcional sols pot dir coses com aquestes:
'You know, its ironic that just at the point the lawyers and the businessmen had calculated how to control music, the internet comes along and fucks everything up. Björk gives the finger again, this time waving it into the air. God bless the internet- she adds.'
'And what about you, then?
I'll still be there, waving a pirate flag.'
Cortesia de la petiteclaudine
Una cantant excepcional sols pot dir coses com aquestes:
'You know, its ironic that just at the point the lawyers and the businessmen had calculated how to control music, the internet comes along and fucks everything up. Björk gives the finger again, this time waving it into the air. God bless the internet- she adds.'
'And what about you, then?
I'll still be there, waving a pirate flag.'
Cortesia de la petiteclaudine
dijous, 26 d’agost del 2004
Com un huracà!!!
'...Here comes the story of the Hurricane,
The man the authorities came to blame
For somethin' that he never done.
Put in a prison cell, but one time he could-a been
The champion of the world...' (Bob Dylan-Hurricane)
Qui diu que no fan bon cine en estiu?? El pitjor va ser que la peli era a Tele 5 i ja es sap... s'acabava a la una de la matinada. Que la pel·lícula no deixa de tindre continguts lacrimògens i sovint una profunditat artificiosa és totalment cert. Que a Internet trobes nombrosos enllaços on rebateixen algunes omisions que fan en el film per dignificar més encara la imatge de Rubin Carter, sembla factible.Però tot això no lleva que l'Huracà va patir la discriminació racista habitual dels anys 60 i 70. A hores d'ara continua esmorteïda per la creuada de l'Estupidíssim contra tota classe d'homosexuals (incloent a la filla del seu vicepresident que és lesbiana)... Però hi ha que anar tan lluny per cercar discriminacions???... Que va!!! Sense més lluny, a Xàtiva, han censurat l'actuació de Pot de Plom per ofenses greus al Papa. Mare tapem!
'...Here comes the story of the Hurricane,
The man the authorities came to blame
For somethin' that he never done.
Put in a prison cell, but one time he could-a been
The champion of the world...' (Bob Dylan-Hurricane)
Qui diu que no fan bon cine en estiu?? El pitjor va ser que la peli era a Tele 5 i ja es sap... s'acabava a la una de la matinada. Que la pel·lícula no deixa de tindre continguts lacrimògens i sovint una profunditat artificiosa és totalment cert. Que a Internet trobes nombrosos enllaços on rebateixen algunes omisions que fan en el film per dignificar més encara la imatge de Rubin Carter, sembla factible.Però tot això no lleva que l'Huracà va patir la discriminació racista habitual dels anys 60 i 70. A hores d'ara continua esmorteïda per la creuada de l'Estupidíssim contra tota classe d'homosexuals (incloent a la filla del seu vicepresident que és lesbiana)... Però hi ha que anar tan lluny per cercar discriminacions???... Que va!!! Sense més lluny, a Xàtiva, han censurat l'actuació de Pot de Plom per ofenses greus al Papa. Mare tapem!
dimarts, 24 d’agost del 2004
Recuperant l'alé després d'un cap de setmana intens
Tot seguit a l'acabament de la marxa baixarem amb les piles carregades per retrobar-nos amb el Gavaldà, el Joan Reig i el Falin. Lluny queda ja aquella festa de benvinguda a les caixes de sabates de Tarongers, on compartirem una litrona saborosa amb el Luguillano i menjàrem un poc el tarro a dues murcianes de Cieza . Vist que no s'avenien a les nostres classes desinteressades de valencià, nosaltres començarem a parlar en alemà amb coses com el Gute nacht o Mein name o I habe. Al que anàvem. Tocaren bàsicament cançons de l'últim disc i el que la gent aplaudí més van ser vells exits com el 'Jo vull ser rei' o el 'Bon dia'. Espere que l'any que ve iniciatives com aquesta tinguen continuïtat.
Tot seguit a l'acabament de la marxa baixarem amb les piles carregades per retrobar-nos amb el Gavaldà, el Joan Reig i el Falin. Lluny queda ja aquella festa de benvinguda a les caixes de sabates de Tarongers, on compartirem una litrona saborosa amb el Luguillano i menjàrem un poc el tarro a dues murcianes de Cieza . Vist que no s'avenien a les nostres classes desinteressades de valencià, nosaltres començarem a parlar en alemà amb coses com el Gute nacht o Mein name o I habe. Al que anàvem. Tocaren bàsicament cançons de l'últim disc i el que la gent aplaudí més van ser vells exits com el 'Jo vull ser rei' o el 'Bon dia'. Espere que l'any que ve iniciatives com aquesta tinguen continuïtat.
dissabte, 21 d’agost del 2004
De ruta per la Mariola
A les 6:30 del matí i completament de nit hem enfilat camí cap al Vinalopó per a esmorzar a la Front Freda baix una pinadeta amb un airet fresquet i molt bo i a més sense massa calor. Després de reposar forces, hem pujat fins al Somet des d'on hem baixat pel Mas del Pou i el de Dominguez fins Santa Bàrbara. A continuació hem continuat baixant cap al poble pels Teulars i per l'Alqueria. Aproximadament uns 20 km que no s'han fet gens pesats per a ningú de nosaltres, baix un matí que ens ha respectat amb bon correntet d'aire i millors temperatures. Per últim, Joan, Pere i jo després d'haver-se dutxat convenientment se n'hem anat cap als Moscaters per menjar-se una paella que estava per xuclar-se els dits. Només un inconvenient: que ja estic per a tot el dia escaldadet (que li anem a fer!!)Com no he fet cap foto perquè no me n'he enrecordat que portava al damunt la càmara, us adjunte una que he trobat per Internet
A les 6:30 del matí i completament de nit hem enfilat camí cap al Vinalopó per a esmorzar a la Front Freda baix una pinadeta amb un airet fresquet i molt bo i a més sense massa calor. Després de reposar forces, hem pujat fins al Somet des d'on hem baixat pel Mas del Pou i el de Dominguez fins Santa Bàrbara. A continuació hem continuat baixant cap al poble pels Teulars i per l'Alqueria. Aproximadament uns 20 km que no s'han fet gens pesats per a ningú de nosaltres, baix un matí que ens ha respectat amb bon correntet d'aire i millors temperatures. Per últim, Joan, Pere i jo després d'haver-se dutxat convenientment se n'hem anat cap als Moscaters per menjar-se una paella que estava per xuclar-se els dits. Només un inconvenient: que ja estic per a tot el dia escaldadet (que li anem a fer!!)Com no he fet cap foto perquè no me n'he enrecordat que portava al damunt la càmara, us adjunte una que he trobat per Internet
divendres, 20 d’agost del 2004
Per una Palestina lliure
La ONG Al-Awda està remetent paraules de suport als ciutadans palestins en la seua lluita pel reconeiximent internacional i per a la pacificació del país. La web és aquesta.
La ONG Al-Awda està remetent paraules de suport als ciutadans palestins en la seua lluita pel reconeiximent internacional i per a la pacificació del país. La web és aquesta.
dijous, 19 d’agost del 2004
dimecres, 18 d’agost del 2004
Esglai a Guilella
Ahir a les cinc de la vesprada visquérem l'enèssim atemptat cap a la integritat de la ja molt assetjada Serra Mariola. Va ser a Guilella, antic convent de monges, i que ara pertany a mans privades. Es va encendre un magatzem de l'edifici i sort que l'actuació va ser ràpida, perquè d'una altra manera, amb el ponent i la tardança dels camions de bombers que van aplegar hora i mitja després, hagueren fet presagiar el pitjor. Ahir a les Xarrades a la Fresca li tocava el torn al Director del Parc Natural, que es va perdre en dissertacions sobre com de bonica és la serra i la feina molt important que VOLEN fer. En el torn de preguntes se li tiraren al coll, increpant-lo per la ineficiència de mesures preses i la no existència d'un pla propi de prevenció d'incendis. Fou descoratjador com treia balons fóra i argumentava que no es podia donar una actuació ràpida donada la burocràcia que s'ha de dur a terme des de la Conselleria fins els Ajuntaments. Pitjor encara va estar, el veure la manca de sintonia absoluta entre els dirigents del parc i agents socials com Mariola Verda (associació que ha sigut menyspreada sistemàticament per polítics miops)... bufen mals vents per a la Serra tot i ser Parc Natural. Cal una acció directa ja!!
Ahir a les cinc de la vesprada visquérem l'enèssim atemptat cap a la integritat de la ja molt assetjada Serra Mariola. Va ser a Guilella, antic convent de monges, i que ara pertany a mans privades. Es va encendre un magatzem de l'edifici i sort que l'actuació va ser ràpida, perquè d'una altra manera, amb el ponent i la tardança dels camions de bombers que van aplegar hora i mitja després, hagueren fet presagiar el pitjor. Ahir a les Xarrades a la Fresca li tocava el torn al Director del Parc Natural, que es va perdre en dissertacions sobre com de bonica és la serra i la feina molt important que VOLEN fer. En el torn de preguntes se li tiraren al coll, increpant-lo per la ineficiència de mesures preses i la no existència d'un pla propi de prevenció d'incendis. Fou descoratjador com treia balons fóra i argumentava que no es podia donar una actuació ràpida donada la burocràcia que s'ha de dur a terme des de la Conselleria fins els Ajuntaments. Pitjor encara va estar, el veure la manca de sintonia absoluta entre els dirigents del parc i agents socials com Mariola Verda (associació que ha sigut menyspreada sistemàticament per polítics miops)... bufen mals vents per a la Serra tot i ser Parc Natural. Cal una acció directa ja!!
dimarts, 17 d’agost del 2004
Tangos amargs
Hi ha històries brutals, que et suposen una bufetada a la cara i després de les quals et quedes amb cara de no saber que dir. La història tracta d'un carnisser centenari britànic que visitava cada dia la seva esposa a l'asil d'ancians. La dona estava malalta i tenia vuitanta-set anys. Ell anava a veure-la com qui compleix una cita amb l'amor. Potser conservava encara aquell punt d'il·lusió adolescent que mai no havia perdut o que recuperà en els anys de la vellesa. Les visites duraven vuit hores. Devien explicar-se poques coses. Qui sap si només es miraven en silenci, sense paraules, i se sentien bé, i en tenien prou.
Ell va degollar-la. Ho va fer, en saber que havien de traslladar-la a un altre centre per causa de la seua malaltia. El centre era lluny i no podrien veure's. Va preferir que acabara els seus dies. A ell l'han comdemnat a dotze anys de treballs forçats (comdemna absurda contant que té cent anys)i que no podrà suportar l'absència de la seva dona.
Hi ha històries brutals, que et suposen una bufetada a la cara i després de les quals et quedes amb cara de no saber que dir. La història tracta d'un carnisser centenari britànic que visitava cada dia la seva esposa a l'asil d'ancians. La dona estava malalta i tenia vuitanta-set anys. Ell anava a veure-la com qui compleix una cita amb l'amor. Potser conservava encara aquell punt d'il·lusió adolescent que mai no havia perdut o que recuperà en els anys de la vellesa. Les visites duraven vuit hores. Devien explicar-se poques coses. Qui sap si només es miraven en silenci, sense paraules, i se sentien bé, i en tenien prou.
Ell va degollar-la. Ho va fer, en saber que havien de traslladar-la a un altre centre per causa de la seua malaltia. El centre era lluny i no podrien veure's. Va preferir que acabara els seus dies. A ell l'han comdemnat a dotze anys de treballs forçats (comdemna absurda contant que té cent anys)i que no podrà suportar l'absència de la seva dona.
dilluns, 16 d’agost del 2004
Dos dies en els camps de crema
El que va començar el dissabte de bon matí ens va portar a la platja de Villaricos (Almeria), seu del CreamFields. A destacar l'extraordinari ambient format en l'àrea d'acampada del festival, la qualitat excepcional de les platges almerienses amb unes aigües cristalines que serien l'enveja de les platges valencianes o alacantines i una 'decepció' respecte a la música del festival. He aplegat a la conclusió de que estils com el dance, house o trip-hop són massa hedonistes per a un esperit estoïc com el meu, forjat dins d'una moral catòlica ferma i que m'ha servit per a valorar tota aquella música que proposa alternatives o inclús denúncia la situació i els problemes d'allò que ens rodeja (preferisc a la Mala abans que a Tricky o Massive Atack). Per últim, remarcar la colpidora visió del Parc Natural de la Serra de Gata... extensions infinites ermes i que, tot i això, guarden espècies endemiques més pròpies de latituds saharianes, una terra de color rogenc que és treballada fins l'extenuació baix els milers de metres quadrats de plàstics extesos a les seues valls, una gent oberta i desenfadada que fa que menjar als seues bars o tasques siga una experiència gratificant i a més barata. En resum, una terra de contrastos, per una banda el plaer nihilista del festival i per l'altra l'esforç i la lluita constant per guanyar-li terreny al desert i conseguir viure en un lloc tan hostil.
El que va començar el dissabte de bon matí ens va portar a la platja de Villaricos (Almeria), seu del CreamFields. A destacar l'extraordinari ambient format en l'àrea d'acampada del festival, la qualitat excepcional de les platges almerienses amb unes aigües cristalines que serien l'enveja de les platges valencianes o alacantines i una 'decepció' respecte a la música del festival. He aplegat a la conclusió de que estils com el dance, house o trip-hop són massa hedonistes per a un esperit estoïc com el meu, forjat dins d'una moral catòlica ferma i que m'ha servit per a valorar tota aquella música que proposa alternatives o inclús denúncia la situació i els problemes d'allò que ens rodeja (preferisc a la Mala abans que a Tricky o Massive Atack). Per últim, remarcar la colpidora visió del Parc Natural de la Serra de Gata... extensions infinites ermes i que, tot i això, guarden espècies endemiques més pròpies de latituds saharianes, una terra de color rogenc que és treballada fins l'extenuació baix els milers de metres quadrats de plàstics extesos a les seues valls, una gent oberta i desenfadada que fa que menjar als seues bars o tasques siga una experiència gratificant i a més barata. En resum, una terra de contrastos, per una banda el plaer nihilista del festival i per l'altra l'esforç i la lluita constant per guanyar-li terreny al desert i conseguir viure en un lloc tan hostil.
divendres, 13 d’agost del 2004
Tornant al Cinema Paradiso
Que hi ha diferències substancials entre 'El viaje de Carol' d'anit a la plaça de bous i la pel·licula de Tornatore és evident. Ací ni Totto ni Alfredo podrien haver-se guanyat la vida posant en marxa la cinta. L'avanç tecnològic és un fet i per a bé o per a mal, els nostres dos amics s'haurien d'haver buscat una nova ocupació a la que atendre's. No obstant, sí que hi ha moltes similituds. Compartiem anit un cel estrelat, potser els seients del Paradiso no foren còmodes a l'igual que anar a la plaça sense coixí (sàvia decisió de molts dels assistents que jo no vaig tindre). I per últim, la major similitud és l'expectació dels dos grups que reunien tant a amics com veïns, famílies, i perquè no, amors, somnis o esperances.
Que hi ha diferències substancials entre 'El viaje de Carol' d'anit a la plaça de bous i la pel·licula de Tornatore és evident. Ací ni Totto ni Alfredo podrien haver-se guanyat la vida posant en marxa la cinta. L'avanç tecnològic és un fet i per a bé o per a mal, els nostres dos amics s'haurien d'haver buscat una nova ocupació a la que atendre's. No obstant, sí que hi ha moltes similituds. Compartiem anit un cel estrelat, potser els seients del Paradiso no foren còmodes a l'igual que anar a la plaça sense coixí (sàvia decisió de molts dels assistents que jo no vaig tindre). I per últim, la major similitud és l'expectació dels dos grups que reunien tant a amics com veïns, famílies, i perquè no, amors, somnis o esperances.
dijous, 12 d’agost del 2004
dimecres, 11 d’agost del 2004
dilluns, 9 d’agost del 2004
dissabte, 7 d’agost del 2004
He introduït un nou sistema de comentaris
Com podreu veure baix de la notícia he posat un nou sistema de comentaris que sembla més potent que l'anterior. De totes maneres continue deixant el vell fins passat un temps en que sàpia traure tot el suc a este nou model de comentaris... De totes maneres, espere que aneu fent ús del nou sistema a veure que us pareix. Au cacau!!
Com podreu veure baix de la notícia he posat un nou sistema de comentaris que sembla més potent que l'anterior. De totes maneres continue deixant el vell fins passat un temps en que sàpia traure tot el suc a este nou model de comentaris... De totes maneres, espere que aneu fent ús del nou sistema a veure que us pareix. Au cacau!!
divendres, 6 d’agost del 2004
Fins quan haurem de suportar el greuge comparatiu
A Josefa Ibáñez i Rafael Espí, un matrimoni d'Agullent (Vall d'Albaida) de 56 anys, se'ls ha negat la possibilitat d'adoptar una nena xinesa perquè a parer de la conselleria de Benestar Social de la Generalitat Valenciana tenen "dificultats en la comprensió verbal, ja que normalment s'expressen en valencià" i perquè "compten amb pocs recursos personals per assimilar continguts".(Diari Avui-06/08/04)
Que passa? Que la xiqueta ve de Xina ja castellanoparlant??
A Josefa Ibáñez i Rafael Espí, un matrimoni d'Agullent (Vall d'Albaida) de 56 anys, se'ls ha negat la possibilitat d'adoptar una nena xinesa perquè a parer de la conselleria de Benestar Social de la Generalitat Valenciana tenen "dificultats en la comprensió verbal, ja que normalment s'expressen en valencià" i perquè "compten amb pocs recursos personals per assimilar continguts".(Diari Avui-06/08/04)
Que passa? Que la xiqueta ve de Xina ja castellanoparlant??
dijous, 5 d’agost del 2004
Igual que el Rai amb la seua moto aquàtica
Passada l'alegria inicial per aconseguir les dues entrades (les quals no me les esperava per res del món) ara aplega el moment de posar els peus en terra i valorar (Per a què les vull?). A mi em sembla que el meu cas és més fàcil de solucionar que no el del Rai amb la moto aquàtica en el seu barri als afores de Madrid. Huí ho he estat mirant i son quasi tres horetes de distància (pitjor seria Galicia o Astúries). Només fa falta predisposició i ganes de passar-ho bé. La veritat és que un festival a la vora de la platja pot ser més que estimulant.
Passada l'alegria inicial per aconseguir les dues entrades (les quals no me les esperava per res del món) ara aplega el moment de posar els peus en terra i valorar (Per a què les vull?). A mi em sembla que el meu cas és més fàcil de solucionar que no el del Rai amb la moto aquàtica en el seu barri als afores de Madrid. Huí ho he estat mirant i son quasi tres horetes de distància (pitjor seria Galicia o Astúries). Només fa falta predisposició i ganes de passar-ho bé. La veritat és que un festival a la vora de la platja pot ser més que estimulant.
dimecres, 4 d’agost del 2004
Dues entrades per al CreamFields d'Almeria!!!
Sí senyor, dues invitacions per cortesia de Ràdio 3 a un concert on van Massive Atack, Fat Boy Slim, Goldfrapp o Miss Kittin entre d'altres. La putada és que el concert està a prendre pel cul i tanta maquineta em fa imaginar les pintes dels colegues que poden anar de per allí. Us adjunte l'aparença del cartell.
Sí senyor, dues invitacions per cortesia de Ràdio 3 a un concert on van Massive Atack, Fat Boy Slim, Goldfrapp o Miss Kittin entre d'altres. La putada és que el concert està a prendre pel cul i tanta maquineta em fa imaginar les pintes dels colegues que poden anar de per allí. Us adjunte l'aparença del cartell.
Que és un weblog?
- ¿Qué es para tí un weblog?
- Una terapía inútil, claro. Es como un psicólogo, pero bastante más barato, si contamos dos sesiones semanales a 50 €, el año tiene 52 semanas, mmm... un hosting sale bastante más barato y los resultados obtenidos no difieren demasiado.
- ¿Sí?
- No, pero algo hay que decir en estos casos
Tret de jetlageando
- ¿Qué es para tí un weblog?
- Una terapía inútil, claro. Es como un psicólogo, pero bastante más barato, si contamos dos sesiones semanales a 50 €, el año tiene 52 semanas, mmm... un hosting sale bastante más barato y los resultados obtenidos no difieren demasiado.
- ¿Sí?
- No, pero algo hay que decir en estos casos
Tret de jetlageando
dimarts, 3 d’agost del 2004
dilluns, 2 d’agost del 2004
Gatzara entra de ple dins del mercat ianqui!!
Amb el suport de prestigiosos directors com els germans Cohen, Michael Moore, Terence Malick etc. aquesta web ha estat distingida amb una estrela al Passeig de la Fama de Hollywood juntament a noms tan ilustres com els de Marlon Brando, Marilyn Monroe o Ava Gardner. La direcció de la web agraeix el reconeiximent i al mateix temps fa una declaració d'intencions on anuncia que ni el prestigi ni la fama obtinguda la van a canviar o domesticar.
Amb el suport de prestigiosos directors com els germans Cohen, Michael Moore, Terence Malick etc. aquesta web ha estat distingida amb una estrela al Passeig de la Fama de Hollywood juntament a noms tan ilustres com els de Marlon Brando, Marilyn Monroe o Ava Gardner. La direcció de la web agraeix el reconeiximent i al mateix temps fa una declaració d'intencions on anuncia que ni el prestigi ni la fama obtinguda la van a canviar o domesticar.
Denuncia sobre la situació espanyola
Mentre a l'Estat Espanyol Telefonica cobra una cuota de 40 € per unes connexions màximes de 512 Kb/s a l'estat francés s'ofereixen connexions de 2 Mb/s a 20 €. Si a més contes, que el poder adquisitu espanyol és prou menor que el francés, huí en dia tindre una ADSL suposa un esnobisme (crec que vaig a tornar a la Tarifa Plana per conscienciació social)
Mentre a l'Estat Espanyol Telefonica cobra una cuota de 40 € per unes connexions màximes de 512 Kb/s a l'estat francés s'ofereixen connexions de 2 Mb/s a 20 €. Si a més contes, que el poder adquisitu espanyol és prou menor que el francés, huí en dia tindre una ADSL suposa un esnobisme (crec que vaig a tornar a la Tarifa Plana per conscienciació social)
dissabte, 31 de juliol del 2004
Oiarzabal i Pasaban
Després de veure la proesa realizada pels dos alpinistes al cim del Chogori et quedes amb una pam de nassos veient com arrisquen conscientment la vida pel plaer, el qual supose indescriptible, d'estar al cim de les muntanyes més altes del món. I jo, personalment, establisc una complicitat tant amb ells com amb els seus predecessors, sent conscient de que en ma vida m'enlairaré a cims mitics com el mateix Everest, el K2 o el Kanchenjunga. És la pretensió de jugar a ser déus, d'ultrapassar els límits i la resistencia fisica i mental que ens es donada. És en definitiva, convertir-se en heroïs i entrar dins del menut grup d'escaladors que formen part de l'èpica del alpinisme: Mallory i la seva mort al Everest, Messner i la seua fita amb la primera consecució de tots els huit mil i Hillary amb Tenzing Norgay fent cim al sostre del món.
Després de veure la proesa realizada pels dos alpinistes al cim del Chogori et quedes amb una pam de nassos veient com arrisquen conscientment la vida pel plaer, el qual supose indescriptible, d'estar al cim de les muntanyes més altes del món. I jo, personalment, establisc una complicitat tant amb ells com amb els seus predecessors, sent conscient de que en ma vida m'enlairaré a cims mitics com el mateix Everest, el K2 o el Kanchenjunga. És la pretensió de jugar a ser déus, d'ultrapassar els límits i la resistencia fisica i mental que ens es donada. És en definitiva, convertir-se en heroïs i entrar dins del menut grup d'escaladors que formen part de l'èpica del alpinisme: Mallory i la seva mort al Everest, Messner i la seua fita amb la primera consecució de tots els huit mil i Hillary amb Tenzing Norgay fent cim al sostre del món.
dijous, 29 de juliol del 2004
dimecres, 28 de juliol del 2004
diumenge, 25 de juliol del 2004
Que mal m'ho vaig passar!!
Que set quilòmetres no haurien de constituir un obstacle insalvable a l'hora de córrer està fóra de tot dubte. Per trobar excuses que expliquen el mal moment que vaig passar ahir podríem dir que la temperatura no va baixar dels 31ºC en el termómetre de la farmàcia i que a més, les poques gotes que van caure van traure tota l'escalfor que hi havia al terra. Diuen que el que mal comença mal acaba i la primera volta vaig pillar un mal al costat que no se'm va anar fins la 2a volta, en la qual no em vaig sentir excessivament apurat però els problemes van començar tant punt es va començar la tercera. La inexperiència i la ignorància de no saber que fer amb els bidons d'aigua em va portar a malbaratar-la pegant glops que m'atragantaven i banyant-me la cara i finalment el cos. Per davant del que abans era el Music em sentia defallir i el tros de l'Hotel l'Àgora a l'Avenida va ser una lluita constant entre el desig de parar per pillar aire i l'obligació de continuar. Que acabara la carrera sense parar li ho dec a la presència de mon pare i l'obsessió meua de que no em vegera doblar el colze. Sense adonar-me'n vaig pujar el tros dels xupa-xups i una vegada superat vaig reduir de marxa per aplegar a la Plaça el més integre possible. Menció especial es mereix Garci que va quedar el 3r del poble en la carrera i després va jugar un partit sencer, apunt molt emotiu els ànims de JFP (ànim xaval!! que això ja ho tens fet!!) i com no, a la EXCEL·LENT AFICIÓ que va recompensar cadascun dels pasos per meta en moments reconfortants i que posaven els pels de punta. Gràcies a tots, xiquets!!!
Que set quilòmetres no haurien de constituir un obstacle insalvable a l'hora de córrer està fóra de tot dubte. Per trobar excuses que expliquen el mal moment que vaig passar ahir podríem dir que la temperatura no va baixar dels 31ºC en el termómetre de la farmàcia i que a més, les poques gotes que van caure van traure tota l'escalfor que hi havia al terra. Diuen que el que mal comença mal acaba i la primera volta vaig pillar un mal al costat que no se'm va anar fins la 2a volta, en la qual no em vaig sentir excessivament apurat però els problemes van començar tant punt es va començar la tercera. La inexperiència i la ignorància de no saber que fer amb els bidons d'aigua em va portar a malbaratar-la pegant glops que m'atragantaven i banyant-me la cara i finalment el cos. Per davant del que abans era el Music em sentia defallir i el tros de l'Hotel l'Àgora a l'Avenida va ser una lluita constant entre el desig de parar per pillar aire i l'obligació de continuar. Que acabara la carrera sense parar li ho dec a la presència de mon pare i l'obsessió meua de que no em vegera doblar el colze. Sense adonar-me'n vaig pujar el tros dels xupa-xups i una vegada superat vaig reduir de marxa per aplegar a la Plaça el més integre possible. Menció especial es mereix Garci que va quedar el 3r del poble en la carrera i després va jugar un partit sencer, apunt molt emotiu els ànims de JFP (ànim xaval!! que això ja ho tens fet!!) i com no, a la EXCEL·LENT AFICIÓ que va recompensar cadascun dels pasos per meta en moments reconfortants i que posaven els pels de punta. Gràcies a tots, xiquets!!!
dijous, 22 de juliol del 2004
Cap de setmana d'esport
Esta rodona i unflada panxa té els dies contats amb caps de setmana com l'actual on nadaré, correré i jugaré al futbol. Quan més apreta la canícula, jo tinc el curset de natació, la Volta a Peu el dissabte de vesprada i les Dotze Hores de Futbol. Encara que no guanye res (que serà el més normal), no faré com alguns altres que es gasten dos milions de dolars en pagar a agents influients per aconseguir medalletes que en Cantos poden costar-te 10 € totalment personalitzades. Veure per creure.
Esta rodona i unflada panxa té els dies contats amb caps de setmana com l'actual on nadaré, correré i jugaré al futbol. Quan més apreta la canícula, jo tinc el curset de natació, la Volta a Peu el dissabte de vesprada i les Dotze Hores de Futbol. Encara que no guanye res (que serà el més normal), no faré com alguns altres que es gasten dos milions de dolars en pagar a agents influients per aconseguir medalletes que en Cantos poden costar-te 10 € totalment personalitzades. Veure per creure.
dimecres, 21 de juliol del 2004
Tranquilitat complaent
Els dies passen entre la rutina diària del telèfon sonant, dels albarans pegant i de les entrades i eixides anotant i dels cursets de natació. Està bé ser conscient que en menys de dues setmanes tot tornarà a ser com abans i tornaran els temors, els reptes i els dubtes que són tan característics aquesta temporadeta. En fi, me'n vaig a dormir i a concentrar-me per veure com superar de la millor manera l'ola de calor que s'aproxima. Per cert, a la meua futura nebodeta ja li barallen dos noms: o Àngela o Núria. Preferisc aquest últim i així li ho he fet saber a Laura. De totes maneres, Àngela no està malament.
Els dies passen entre la rutina diària del telèfon sonant, dels albarans pegant i de les entrades i eixides anotant i dels cursets de natació. Està bé ser conscient que en menys de dues setmanes tot tornarà a ser com abans i tornaran els temors, els reptes i els dubtes que són tan característics aquesta temporadeta. En fi, me'n vaig a dormir i a concentrar-me per veure com superar de la millor manera l'ola de calor que s'aproxima. Per cert, a la meua futura nebodeta ja li barallen dos noms: o Àngela o Núria. Preferisc aquest últim i així li ho he fet saber a Laura. De totes maneres, Àngela no està malament.
dimarts, 20 de juliol del 2004
La meua empremta ecològica
En http://myfootprint.org pots calcular la teua despesa en superfície útil que requereixes per sobreviure. A mi m'ha eixit que necessite de 2,9 hectarees enfront dels 4,7 que requereix un ciutadà espanyol mitjà. Tanmateix, açò no és suficient. Eixim cadascú a 1,8 hectarees productives. Per tant, per mantindre a l'actual nombre d'habitants i que tots foren del meu perfil necessitaria d'1,6 planetes Terra.NOTA: Està en castellà.
En http://myfootprint.org pots calcular la teua despesa en superfície útil que requereixes per sobreviure. A mi m'ha eixit que necessite de 2,9 hectarees enfront dels 4,7 que requereix un ciutadà espanyol mitjà. Tanmateix, açò no és suficient. Eixim cadascú a 1,8 hectarees productives. Per tant, per mantindre a l'actual nombre d'habitants i que tots foren del meu perfil necessitaria d'1,6 planetes Terra.NOTA: Està en castellà.
dilluns, 19 de juliol del 2004
diumenge, 18 de juliol del 2004
Un prec per la privacitat
Crec que huí per huí, tothom sap de l'existència d'aquesta pàgina web. Una altra cosa és que l'hagen visitada a causa de no disposar de condicions necessàries o de l'ànim necessari per afrontar les meues paranoies.
Tot aquest rotllo ve perquè us he fer un prec: i es que pretenc que a l'hora d'escriure ho faça a un públic genèric i al que suposadament no conec ni ells a mi tampoc. De la mateixa manera, aspire a que els comentaris no vagen directament contra la meua persona, que siguen més generics i que parega que no llegiu en absolut allò que escric.
Crec que huí per huí, tothom sap de l'existència d'aquesta pàgina web. Una altra cosa és que l'hagen visitada a causa de no disposar de condicions necessàries o de l'ànim necessari per afrontar les meues paranoies.
Tot aquest rotllo ve perquè us he fer un prec: i es que pretenc que a l'hora d'escriure ho faça a un públic genèric i al que suposadament no conec ni ells a mi tampoc. De la mateixa manera, aspire a que els comentaris no vagen directament contra la meua persona, que siguen més generics i que parega que no llegiu en absolut allò que escric.
dissabte, 17 de juliol del 2004
Test sobre descans i relaxació
1) Com et relaxes?
Crec que la millor forma de relaxament és la realització d'activitat física a ser possible aeròbica (Eh! que tècnic m'ha eixit).
2) Quantes hores dorms al dia?
Ara que curre dormiré unes set hores. Si no tinc res, quantes més hores millor.
3) Et costa molta feina conseguir adormir-te o dorms com un tronc?
Depén de com de relaxat aplegue al llit. Si no, aplique tècniques clàssiques com la valeriana, els llibres, etc.
4) Postura favorita per a dormir?
La postura fetal. Potser al eixir a aquest món abans d'hora, el meu subconscient vullga tornar a la placenta de ma mare
5) Quin és el lloc més rar on has dormit?
Sens dubte dormir juntament a Borja i Garci al ras en el camping. No reuniem les condicions necessàries per tornar a Abisinia i decidirem compartir el nostre calor corporal per fer més suportable el fred matiner d'abril. Va valdre la pena aquella xicoteta dormida ja que a la tornada vam tindre la visió del millor Grajo de tots els temps embolicat dins d'una manta acompanyat crec que de Llorens. Tots dos ens van desitjar un bon dia al que nosaltres vam respondre que esperàvem que així fora i que a d'ells els anara igual de bé.
1) Com et relaxes?
Crec que la millor forma de relaxament és la realització d'activitat física a ser possible aeròbica (Eh! que tècnic m'ha eixit).
2) Quantes hores dorms al dia?
Ara que curre dormiré unes set hores. Si no tinc res, quantes més hores millor.
3) Et costa molta feina conseguir adormir-te o dorms com un tronc?
Depén de com de relaxat aplegue al llit. Si no, aplique tècniques clàssiques com la valeriana, els llibres, etc.
4) Postura favorita per a dormir?
La postura fetal. Potser al eixir a aquest món abans d'hora, el meu subconscient vullga tornar a la placenta de ma mare
5) Quin és el lloc més rar on has dormit?
Sens dubte dormir juntament a Borja i Garci al ras en el camping. No reuniem les condicions necessàries per tornar a Abisinia i decidirem compartir el nostre calor corporal per fer més suportable el fred matiner d'abril. Va valdre la pena aquella xicoteta dormida ja que a la tornada vam tindre la visió del millor Grajo de tots els temps embolicat dins d'una manta acompanyat crec que de Llorens. Tots dos ens van desitjar un bon dia al que nosaltres vam respondre que esperàvem que així fora i que a d'ells els anara igual de bé.
dimecres, 14 de juliol del 2004
Estil de crawl
El que sembla una xorrada a mi em costa barbaritats!! (sobretot les cames!!)
'En este estilo, uno de los brazos del nadador se mueve en el aire con la palma hacia abajo dispuesta a entrar en el agua, y el codo relajado, mientras el otro brazo avanza bajo el agua. Las piernas se mueven de acuerdo a lo que en los últimos años ha evolucionado como patada oscilante, un movimiento alternativo de las caderas arriba y abajo con las piernas relajadas, los pies hacia adentro y los dedos en punta. Por cada ciclo completo de brazos tienen lugar de dos a ocho patadas oscilantes. En este estilo es muy importante respirar de modo adecuado. Se puede tomar una respiración completa por cada ciclo de los brazos, inhalando por la boca al girar la cabeza a un lado cuando pasa el brazo y exhalando después bajo el agua cuando el brazo avanza de nuevo.'
El que sembla una xorrada a mi em costa barbaritats!! (sobretot les cames!!)
'En este estilo, uno de los brazos del nadador se mueve en el aire con la palma hacia abajo dispuesta a entrar en el agua, y el codo relajado, mientras el otro brazo avanza bajo el agua. Las piernas se mueven de acuerdo a lo que en los últimos años ha evolucionado como patada oscilante, un movimiento alternativo de las caderas arriba y abajo con las piernas relajadas, los pies hacia adentro y los dedos en punta. Por cada ciclo completo de brazos tienen lugar de dos a ocho patadas oscilantes. En este estilo es muy importante respirar de modo adecuado. Se puede tomar una respiración completa por cada ciclo de los brazos, inhalando por la boca al girar la cabeza a un lado cuando pasa el brazo y exhalando después bajo el agua cuando el brazo avanza de nuevo.'
dimarts, 13 de juliol del 2004
50 anys de la mort de Frida Kalho
Maria de la Pau Janer-Diari Avui
(...)Hi ha qui viu la vida resignant-se a la grisor. Hi ha qui obre els ulls perquè tot ho vol veure, sense deixar passar res de llarg. Vaig anar a veure Frida. La història de la pintora mexicana és com la seva obra: àcida i delicada alhora. Cruel i bella a la vegada. És la vida d'una dona forta que va saber respirar fondo i acarar-se al món, que tragué forces de cada entrebanc, que no volgué abandonar ni un instant la lluita per sobreviure. És el periple vital d'una supervivent, capaç de deixar-se endur pels designis del cor, de convertir el present en tots els futurs possibles
Maria de la Pau Janer-Diari Avui
(...)Hi ha qui viu la vida resignant-se a la grisor. Hi ha qui obre els ulls perquè tot ho vol veure, sense deixar passar res de llarg. Vaig anar a veure Frida. La història de la pintora mexicana és com la seva obra: àcida i delicada alhora. Cruel i bella a la vegada. És la vida d'una dona forta que va saber respirar fondo i acarar-se al món, que tragué forces de cada entrebanc, que no volgué abandonar ni un instant la lluita per sobreviure. És el periple vital d'una supervivent, capaç de deixar-se endur pels designis del cor, de convertir el present en tots els futurs possibles
dilluns, 12 de juliol del 2004
Balanç d'un dia de Mediàtic!!!
La veritat és que vam aplegar tardet acabant ja l'actuació de Jose Mercé. El primer concert sencer que vam veure era el de Melendi, un clon d'Estopa que parla de les mateixes coses que els de Cornellà i amb el mateix estil (poc més que afegir)... Després Fito Paez que feu un concert apte per a intelectuals. El Sata i jo aprofitarem per a guardar forces i esperar a la Mala Maria. I finalment va aplegar, acompanyada per J, el del Rimadero de Ràdio 3 i dos més que els acompanyaven a les veus. Flipant, com una fràgil i primíssima dona pot transmetre tanta energia. I per a les postres Loquillo ('como veis somos los últimos, porque detrás nuestro es imposible que vaya nadie')... Llevat de la pose xulesca del Loco, el concert també va ser una passada. Ara, la Mala Rodriguez s'enduu la palma. Una última cosa. Em sembla indignant que un festival fet en Alcoi no convide a cap grup que cante en valencià. Les meues sinceres felicitacions als organitzadors del Moniatic per la seua tasca reivindicativa perquè el Mediatic està fet per a què els fills de papà es deixen 'els quartos' i ensenyen les seues samarretes Nike o el seu últim piercing o tatuatge.
La veritat és que vam aplegar tardet acabant ja l'actuació de Jose Mercé. El primer concert sencer que vam veure era el de Melendi, un clon d'Estopa que parla de les mateixes coses que els de Cornellà i amb el mateix estil (poc més que afegir)... Després Fito Paez que feu un concert apte per a intelectuals. El Sata i jo aprofitarem per a guardar forces i esperar a la Mala Maria. I finalment va aplegar, acompanyada per J, el del Rimadero de Ràdio 3 i dos més que els acompanyaven a les veus. Flipant, com una fràgil i primíssima dona pot transmetre tanta energia. I per a les postres Loquillo ('como veis somos los últimos, porque detrás nuestro es imposible que vaya nadie')... Llevat de la pose xulesca del Loco, el concert també va ser una passada. Ara, la Mala Rodriguez s'enduu la palma. Una última cosa. Em sembla indignant que un festival fet en Alcoi no convide a cap grup que cante en valencià. Les meues sinceres felicitacions als organitzadors del Moniatic per la seua tasca reivindicativa perquè el Mediatic està fet per a què els fills de papà es deixen 'els quartos' i ensenyen les seues samarretes Nike o el seu últim piercing o tatuatge.
divendres, 9 de juliol del 2004
A Déu pregant i amb la massa donant!!
Ací està palesa la hipocresia de la rància dreta: són la principal salvaguarda dels valors d'Occident però es permeten luxes com organitzar guerres pel seu compte i distracció o anar-se'n de putes durant les missions comercials que tot el món sap, son una font inesgotable per al mercat del sexe. Falta veure si el Matas difonia a les russes que hi ha màfies molt eficients que les poden acostar a les Illes per 'xicotets' sacrificis. I que em dieu de Rasputín, personatge de llarg recorregut que cent anys després de la seua mort, torna a fer trontollar el poder polític: fa quasi cent anys el règim tzarista i ara el govern 'Matista'. No em puc resistir a tornar a posar l'element estrela del museu de l'eròtica de Sant Petesburg. Au cacau, me'n vaig a nadar.
Ací està palesa la hipocresia de la rància dreta: són la principal salvaguarda dels valors d'Occident però es permeten luxes com organitzar guerres pel seu compte i distracció o anar-se'n de putes durant les missions comercials que tot el món sap, son una font inesgotable per al mercat del sexe. Falta veure si el Matas difonia a les russes que hi ha màfies molt eficients que les poden acostar a les Illes per 'xicotets' sacrificis. I que em dieu de Rasputín, personatge de llarg recorregut que cent anys després de la seua mort, torna a fer trontollar el poder polític: fa quasi cent anys el règim tzarista i ara el govern 'Matista'. No em puc resistir a tornar a posar l'element estrela del museu de l'eròtica de Sant Petesburg. Au cacau, me'n vaig a nadar.
dimarts, 6 de juliol del 2004
Brutal Julieta Venegas en 'Neruda en el corazón'
A callarse
Pablo Neruda
Ahora contaremos doce
y nos quedamos todos quietos.
Por una vez sobre la tierra
no hablemos en ningun idioma,
por un segundo detengamonos,
no movamos tanto los brazos.
Seria un minuto fragante,
sin prisa, sin locomotoras,
todos estariamos juntos
en una inquietud instantanea.
Los pescadores del mar frio
no harian danio a las ballenas
y el trabajador de la sal
miraria sus manos rotas.
Los que preparan guerras verdes,
guerras de gas, guerras de fuego,
victorias sin sobrevivientes,
se pondrian un traje puro
y andarian con sus hermanos
por la sombra, sin hacer nada.
No se confunda lo que quiero
con la inaccion definitiva:
la vida es solo lo que se hace,
no quiero nada con la muerte.
Si no pudimos ser unanimes
moviendo tanto nuestras vidas,
tal vez no hacer nada una vez,
tal vez un gran silencio pueda
interrumpir esta tristeza,
este no entendernos jamas
y amenazarnos con la muerte,
tal vez la tierra nos ensenie
cuando todo parece muerto
y luego todo estaba vivo.
Ahora contare hasta doce
y tu te callas y me voy.
A callarse
Pablo Neruda
Ahora contaremos doce
y nos quedamos todos quietos.
Por una vez sobre la tierra
no hablemos en ningun idioma,
por un segundo detengamonos,
no movamos tanto los brazos.
Seria un minuto fragante,
sin prisa, sin locomotoras,
todos estariamos juntos
en una inquietud instantanea.
Los pescadores del mar frio
no harian danio a las ballenas
y el trabajador de la sal
miraria sus manos rotas.
Los que preparan guerras verdes,
guerras de gas, guerras de fuego,
victorias sin sobrevivientes,
se pondrian un traje puro
y andarian con sus hermanos
por la sombra, sin hacer nada.
No se confunda lo que quiero
con la inaccion definitiva:
la vida es solo lo que se hace,
no quiero nada con la muerte.
Si no pudimos ser unanimes
moviendo tanto nuestras vidas,
tal vez no hacer nada una vez,
tal vez un gran silencio pueda
interrumpir esta tristeza,
este no entendernos jamas
y amenazarnos con la muerte,
tal vez la tierra nos ensenie
cuando todo parece muerto
y luego todo estaba vivo.
Ahora contare hasta doce
y tu te callas y me voy.
dilluns, 5 de juliol del 2004
Un torpon cabrejat
Me'n ric jo de la estupidesa i la manca de tacte d'aquells que s'anomenen instructors o educadors i que menyspreen sistemàticament l'esforç i l'esperança en una millora gradual i sostesa dels alumnes. No poden ser més que ineptes elitistes els que pretenen acomodar-se al reduït i selecte grup d'avançats i deixar a la seua desventura als pobres terrossos com jo, que fan bonament el que poden (així aconsegueixen dissimular la seua deficitària o inclús inexistent formació tècnica i pedagògica). El dia que l'educació caiga definitivament del costat conservador s'instaurarà un sistema com el de castes de la India o com els de les classes socials que imaginava Aldous Huxley a un món feliç... I des d'ací dic, que m'agradaria no viure per a contar-ho. Posats a desbarrar també em posa malalt el tipus de gent que segons convinga et fa sentir-te valorat o bé t'ignora sistemàticament per ves a saber tu quina raó. Jo crec que viuen penjats a la Rosa dels Vents i segons bufe gregal o xaloc fan una cosa o altra.. Bona nit!
Me'n ric jo de la estupidesa i la manca de tacte d'aquells que s'anomenen instructors o educadors i que menyspreen sistemàticament l'esforç i l'esperança en una millora gradual i sostesa dels alumnes. No poden ser més que ineptes elitistes els que pretenen acomodar-se al reduït i selecte grup d'avançats i deixar a la seua desventura als pobres terrossos com jo, que fan bonament el que poden (així aconsegueixen dissimular la seua deficitària o inclús inexistent formació tècnica i pedagògica). El dia que l'educació caiga definitivament del costat conservador s'instaurarà un sistema com el de castes de la India o com els de les classes socials que imaginava Aldous Huxley a un món feliç... I des d'ací dic, que m'agradaria no viure per a contar-ho. Posats a desbarrar també em posa malalt el tipus de gent que segons convinga et fa sentir-te valorat o bé t'ignora sistemàticament per ves a saber tu quina raó. Jo crec que viuen penjats a la Rosa dels Vents i segons bufe gregal o xaloc fan una cosa o altra.. Bona nit!
diumenge, 4 de juliol del 2004
Qualsevol nit pot sortir el sol
(De Jaume Sisa)
Fa una nit clara i tranquil.la,
hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i
van omplint tota la casa
de colors i de perfums.
Heus aquí la Blancaneus,
en Pulgarcito, els tres Porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili
i en Simbad,
l´Ali Babà i en Gulliver.
Oh ! Benvinguts ! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra
si és que hi ha … cases d´algú.
Hola Jaimito ! i Doña Urraca !
en Carpanta i Barba Azul.
Frankenstein i l´Home Llop,
el Compte Dràcula i Tarzan
la mona Xita i Peter Pan
Oh ! Benvinguts ! …
Bona nit senyor King Kong,
senyor Asterix i en Taxi Key,
Roberto Alcàzar i Pedrín,
l´Home del Sac i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obèlix.
Oh ! Benvinguts ! …
La senyora Marieta
de l´ull viu ve amb un soldat.
Els reis d´Orient, Papa Noel,
el Pato Donald i en Pasqual,
la Pepa Maca i Superman.
Oh ! Benvinguts ! …
En Pinotxo ve amb la Monyos
agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises,
i el Capitàn Trueno amb patinet.
Oh ! Benvinguts ! …
A les dotze han arribat,
la Fada Bona i Ventafocs.
En Tom i Jerry,
la Bruixa Calixta.
i l´ Emperadriu Sissí.
Oh ! Benvinguts ! …
Mortadelo i Filemón
i Guillem Brawn i Guillem Tell.
La Caputxeta Vermelleta,
el llop ferotge i el Caganer,
en Cocoliso i en Popei.
Benvinguts passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n´adono que tan sols
hi faltes tu …
També pots venir si vols.
T’esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l´espai …
Qualsevol nit pot sortir el sol.
(De Jaume Sisa)
Fa una nit clara i tranquil.la,
hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i
van omplint tota la casa
de colors i de perfums.
Heus aquí la Blancaneus,
en Pulgarcito, els tres Porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili
i en Simbad,
l´Ali Babà i en Gulliver.
Oh ! Benvinguts ! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra
si és que hi ha … cases d´algú.
Hola Jaimito ! i Doña Urraca !
en Carpanta i Barba Azul.
Frankenstein i l´Home Llop,
el Compte Dràcula i Tarzan
la mona Xita i Peter Pan
Oh ! Benvinguts ! …
Bona nit senyor King Kong,
senyor Asterix i en Taxi Key,
Roberto Alcàzar i Pedrín,
l´Home del Sac i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obèlix.
Oh ! Benvinguts ! …
La senyora Marieta
de l´ull viu ve amb un soldat.
Els reis d´Orient, Papa Noel,
el Pato Donald i en Pasqual,
la Pepa Maca i Superman.
Oh ! Benvinguts ! …
En Pinotxo ve amb la Monyos
agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises,
i el Capitàn Trueno amb patinet.
Oh ! Benvinguts ! …
A les dotze han arribat,
la Fada Bona i Ventafocs.
En Tom i Jerry,
la Bruixa Calixta.
i l´ Emperadriu Sissí.
Oh ! Benvinguts ! …
Mortadelo i Filemón
i Guillem Brawn i Guillem Tell.
La Caputxeta Vermelleta,
el llop ferotge i el Caganer,
en Cocoliso i en Popei.
Benvinguts passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n´adono que tan sols
hi faltes tu …
També pots venir si vols.
T’esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l´espai …
Qualsevol nit pot sortir el sol.
dissabte, 3 de juliol del 2004
Causa perduda
Després d'anys de dedicació has aconseguit que la teua família et considere una causa perduda.Els teus pares creuen entendre't, o més bé et coneixen i punt. I la resta de la família més llunyana s'ha cansat de calfar-se el cap intentant enquadrar-te en una categòria.
Només amb gran determinació i amb un continu treball de desmarcatge i ausència sistemàtica aconsegueixes que es cansen d'inclouret inútilment en bateries de preguntes incòmodes sobre status social, projectes laborals, plans hipotecaris i resta de temes a l'ús. Aspectes que de tan sobats es moren d'inanició sobre el tapet color salmó del flamant saló del convit. Entre la copa de gelat mig derretida i el cendrer reblit de puntes de cigarret.
No entenen molt bé com sobrevius a la vida. Ni mai els has presentat alguna nóvia. Ni entres en debats sobre cotxes TDI's o l'elecció entre pis, casa o adossat.
No els incomodes, no els molestes. Només no saben que fer amb tu. Tu te n'acostumes i comences a pillar-li el gustet (o no! potser és tot pura autocomplaença).
Després d'anys de dedicació has aconseguit que la teua família et considere una causa perduda.Els teus pares creuen entendre't, o més bé et coneixen i punt. I la resta de la família més llunyana s'ha cansat de calfar-se el cap intentant enquadrar-te en una categòria.
Només amb gran determinació i amb un continu treball de desmarcatge i ausència sistemàtica aconsegueixes que es cansen d'inclouret inútilment en bateries de preguntes incòmodes sobre status social, projectes laborals, plans hipotecaris i resta de temes a l'ús. Aspectes que de tan sobats es moren d'inanició sobre el tapet color salmó del flamant saló del convit. Entre la copa de gelat mig derretida i el cendrer reblit de puntes de cigarret.
No entenen molt bé com sobrevius a la vida. Ni mai els has presentat alguna nóvia. Ni entres en debats sobre cotxes TDI's o l'elecció entre pis, casa o adossat.
No els incomodes, no els molestes. Només no saben que fer amb tu. Tu te n'acostumes i comences a pillar-li el gustet (o no! potser és tot pura autocomplaença).
divendres, 2 de juliol del 2004
Huí em manca el temps i la imaginació
Gràcies a Cortazar tot un geni (Rayuela, Un tal Lucas) puc escriure huí. Va per ell!!
Instrucciones para llorar
"Dejando de lado los motivos, atengámonos a la manera correcta de llorar, entendiendo por esto un llanto que no ingrese en el escándalo, ni que insulte a la sonrisa con su paralela y torpe semejanza. El llanto medio u ordinario consiste en una contracción general del rostro y un sonido espasmódico acompañado de lágrimas y mocos, estos últimos al final, pues el llanto se acaba en el momento en que uno se suena enérgicamente.
Para llorar, dirija la imaginación hacia usted mismo, y si esto le resulta imposible por haber contraído el hábito de creer en el mundo exterior, piense en un pato cubierto de hormigas o en esos golfos del estrecho de Magallanes en los que no entra nadie, nunca.
Llegado el llanto, se tapará con el decoro el rostro usando ambas manos con la palma hacia dentro. Los niños llorarán con la manga del saco contra la cara, y de preferencia en un rincón del cuarto. Duración media del llanto, tres minutos."
Gràcies a Cortazar tot un geni (Rayuela, Un tal Lucas) puc escriure huí. Va per ell!!
Instrucciones para llorar
"Dejando de lado los motivos, atengámonos a la manera correcta de llorar, entendiendo por esto un llanto que no ingrese en el escándalo, ni que insulte a la sonrisa con su paralela y torpe semejanza. El llanto medio u ordinario consiste en una contracción general del rostro y un sonido espasmódico acompañado de lágrimas y mocos, estos últimos al final, pues el llanto se acaba en el momento en que uno se suena enérgicamente.
Para llorar, dirija la imaginación hacia usted mismo, y si esto le resulta imposible por haber contraído el hábito de creer en el mundo exterior, piense en un pato cubierto de hormigas o en esos golfos del estrecho de Magallanes en los que no entra nadie, nunca.
Llegado el llanto, se tapará con el decoro el rostro usando ambas manos con la palma hacia dentro. Los niños llorarán con la manga del saco contra la cara, y de preferencia en un rincón del cuarto. Duración media del llanto, tres minutos."
dimecres, 30 de juny del 2004
Les coses que tinc
Tinc un rellotge de corretja que molta gent m'admira i jo ben bé no se perquè. Potser perquè tinga marca 'pijeta'.
Tinc un desfici brutal amb una barba de més de tres dies: un picor constant que fa rascar-me visceralment.
Tinc una bossa d'esport que em regalaren per la comunió. Tothom se'm riu d'ella però a mi m'agrada molt.
Tinc una casa, que ara a l'estiu es calfa d'una manera bàrbara (quina graella!!).
Tinc el costum d'oblidar tot allò que somnie en el moment en que obric els ulls. Tota una pena!!.
Tinc un veïnet menudet que molava veure'l banyar-se a la piscina fins que sos pares ens el van amagar i ma mare, mon pare i jo ens vam quedar amb un pam de nassos.
Tinc unes manisetes a la dutxa que tenen perill de caure i cada moviment a la banyera ha de ser d'una precissió màxima.
També tinc huí un any més dels que tenia ahir.
Tinc un rellotge de corretja que molta gent m'admira i jo ben bé no se perquè. Potser perquè tinga marca 'pijeta'.
Tinc un desfici brutal amb una barba de més de tres dies: un picor constant que fa rascar-me visceralment.
Tinc una bossa d'esport que em regalaren per la comunió. Tothom se'm riu d'ella però a mi m'agrada molt.
Tinc una casa, que ara a l'estiu es calfa d'una manera bàrbara (quina graella!!).
Tinc el costum d'oblidar tot allò que somnie en el moment en que obric els ulls. Tota una pena!!.
Tinc un veïnet menudet que molava veure'l banyar-se a la piscina fins que sos pares ens el van amagar i ma mare, mon pare i jo ens vam quedar amb un pam de nassos.
Tinc unes manisetes a la dutxa que tenen perill de caure i cada moviment a la banyera ha de ser d'una precissió màxima.
També tinc huí un any més dels que tenia ahir.
A Blas de Otero en el 25é aniversari de la seua mort
EN LA INMENSA MAYORIA
Podrá faltarme el aire,
el agua,
el pan,
sé que me faltarán.
El aire, que no es de nadie.
El agua, que es del sediento.
El pan... Se que me faltaran.
La fe,jamás.
Cuanto menos aire,más.
Cuanto más sediento,más.
Ni más ni menos.Más.
Més informació ací.
EN LA INMENSA MAYORIA
Podrá faltarme el aire,
el agua,
el pan,
sé que me faltarán.
El aire, que no es de nadie.
El agua, que es del sediento.
El pan... Se que me faltaran.
La fe,jamás.
Cuanto menos aire,más.
Cuanto más sediento,más.
Ni más ni menos.Más.
Més informació ací.
dimarts, 29 de juny del 2004
Sobre la discriminació posítiva
Expressió que a mi no em sona gens bé però que al mateix temps em sembla necessària . Pretendre fer prevaldre una igualtat entre sexes que només es materializa al paper, i que és menyspreada sistemàticament en cada agressió patida, és un cinisme. És la mateixa igualtat que ampara als minusvàlids malgrat les nombroses barreres arquitectòniques a que han de fer front cada dia, són els impediments burocràtics que endarrereixen la normalitat dels nous vinguts a la nostra terra, són els entrebancs d'homosexuals o parelles que pretenen formalitzar una relació sense el vist-i-plau d'institucions caduques com l'Esglèssia o l'Estat. S'ha de ser contundent per extraure el problema de soca-rel i amb el temps i els remeis guanyats, llevar aquestes lleis per mai més tornar-les a instaurar
Expressió que a mi no em sona gens bé però que al mateix temps em sembla necessària . Pretendre fer prevaldre una igualtat entre sexes que només es materializa al paper, i que és menyspreada sistemàticament en cada agressió patida, és un cinisme. És la mateixa igualtat que ampara als minusvàlids malgrat les nombroses barreres arquitectòniques a que han de fer front cada dia, són els impediments burocràtics que endarrereixen la normalitat dels nous vinguts a la nostra terra, són els entrebancs d'homosexuals o parelles que pretenen formalitzar una relació sense el vist-i-plau d'institucions caduques com l'Esglèssia o l'Estat. S'ha de ser contundent per extraure el problema de soca-rel i amb el temps i els remeis guanyats, llevar aquestes lleis per mai més tornar-les a instaurar
dilluns, 28 de juny del 2004
Una mala persona
En aquest enllaç podeu fer uns tests que us diuen a quin personatge de ficció i a quin de la vida real us pareixeu més. Caga't ja que a mi m'ha eixit de personatge de ficció a Vito Corleone i com a personatge real Saddam. Ja tinc asumit que soc un tirà!!
En aquest enllaç podeu fer uns tests que us diuen a quin personatge de ficció i a quin de la vida real us pareixeu més. Caga't ja que a mi m'ha eixit de personatge de ficció a Vito Corleone i com a personatge real Saddam. Ja tinc asumit que soc un tirà!!
diumenge, 27 de juny del 2004
Viure a Cicely
Cicely és la ciutat que jo proposaria com a meta del programa de Ràdio 3 'La ciudad invisible', on cada dia tracten de trobar cadascun del nostres Dorados. Que perquè és un Dorado? Perquè amb el seus problemes com tenim tot el món, sempre destil·len un encant i un realisme que els fan molt accesibles, et permeten aïllar-te 45 minuts de tots el problemes i dels teus quefers diaris, et mostren realitats paral·leles, que perfectament poden ser vàlides, allunyades de titolars de premsa, ràdio o televisió i a més, també és un lloc on la barreja ètnica aparentment no és un problema (mira tu que cosa més gran!!)
Cicely és la ciutat que jo proposaria com a meta del programa de Ràdio 3 'La ciudad invisible', on cada dia tracten de trobar cadascun del nostres Dorados. Que perquè és un Dorado? Perquè amb el seus problemes com tenim tot el món, sempre destil·len un encant i un realisme que els fan molt accesibles, et permeten aïllar-te 45 minuts de tots el problemes i dels teus quefers diaris, et mostren realitats paral·leles, que perfectament poden ser vàlides, allunyades de titolars de premsa, ràdio o televisió i a més, també és un lloc on la barreja ètnica aparentment no és un problema (mira tu que cosa més gran!!)
dissabte, 26 de juny del 2004
De nou a la casella d'inici
El que va començar com una patada avant per fer front al sense sentit d'Inase ha aplegat a la seua fi. Com tot, d'aquesta carrera hi ha hagut coses que m'han agradat més i d'altres que no m'han entusiasmat tant. Però ara això, poc importa. Ja estem de nou a l'eixida i només puc fer una cosa: començar a córrer, i no de manera pausada com faig entre setmana sinó com més ràpid millor, no hi ha temps per a poder mirar enrere i poder quedar-te amb el millor de tots aquests cicles: el dia a dia que ara mires amb melangia i desassosec per la incertesa del futur. Hi ha qui diu que em queda molt per fer: buscar feina, buscar casa, tirar arrels etc. I jo huí, mira per on, només faig que pensar en la gent que m'ha ajudat a tirar endavant durant aquestos anys i que possiblement no torne a veure en molt de temps. És una sensació fastigosa i de soletat absoluta amb només un antídot: corre, escapa, sent el batec del cor, sent la transpiració del cos, sent com sua el teu front, sent com es seca la gola, fes que el cansament físic anul·le la teua capacitat reflexiva... i ni te s'ocurrisca tornar la mirada enrere... CORRE, FORREST, CORRE!!
El que va començar com una patada avant per fer front al sense sentit d'Inase ha aplegat a la seua fi. Com tot, d'aquesta carrera hi ha hagut coses que m'han agradat més i d'altres que no m'han entusiasmat tant. Però ara això, poc importa. Ja estem de nou a l'eixida i només puc fer una cosa: començar a córrer, i no de manera pausada com faig entre setmana sinó com més ràpid millor, no hi ha temps per a poder mirar enrere i poder quedar-te amb el millor de tots aquests cicles: el dia a dia que ara mires amb melangia i desassosec per la incertesa del futur. Hi ha qui diu que em queda molt per fer: buscar feina, buscar casa, tirar arrels etc. I jo huí, mira per on, només faig que pensar en la gent que m'ha ajudat a tirar endavant durant aquestos anys i que possiblement no torne a veure en molt de temps. És una sensació fastigosa i de soletat absoluta amb només un antídot: corre, escapa, sent el batec del cor, sent la transpiració del cos, sent com sua el teu front, sent com es seca la gola, fes que el cansament físic anul·le la teua capacitat reflexiva... i ni te s'ocurrisca tornar la mirada enrere... CORRE, FORREST, CORRE!!
divendres, 25 de juny del 2004
La meua pròpia religió
Vaig a crear-me alguna cosa pareguda a una religió pròpia per a poder recolzar-me en ella quan les coses no em vagen bé. Em faré un llistat de manaments en els que creure fermament sense pensar massa en perquè son així. Tindre imatges dels meus propis santets per tots els llocs. Hi haurà de famosos i anònims que ni sabran que estan beatificats pel meu poder. Una religió feta a mida però no excloent: hi haurà una llista de pecats que variaré segons convinga per a no martiritzar-me ni tindre sentiments de culpa en cas d'infringir-los. No oferiré recompenses de dorados ni paradisos terrenals ni tampoc castigaré per no conseguir complir les normes, ja que si ho fera així deixaria prompte de creure. Serà una religió que m'acompanyara cada dia i que em reconfortarà quan no m'hagen eixit les coses massa bé.
Vaig a crear-me alguna cosa pareguda a una religió pròpia per a poder recolzar-me en ella quan les coses no em vagen bé. Em faré un llistat de manaments en els que creure fermament sense pensar massa en perquè son així. Tindre imatges dels meus propis santets per tots els llocs. Hi haurà de famosos i anònims que ni sabran que estan beatificats pel meu poder. Una religió feta a mida però no excloent: hi haurà una llista de pecats que variaré segons convinga per a no martiritzar-me ni tindre sentiments de culpa en cas d'infringir-los. No oferiré recompenses de dorados ni paradisos terrenals ni tampoc castigaré per no conseguir complir les normes, ja que si ho fera així deixaria prompte de creure. Serà una religió que m'acompanyara cada dia i que em reconfortarà quan no m'hagen eixit les coses massa bé.
dijous, 24 de juny del 2004
La Nit de Sant Joan
L'únic dia que em sap greu que Bocairent no siga un poble ubicat al litoral es el d'ahir. És tot un ritual, preparar la foguera, ajuntar-se un bon grapat de gent, oblidar-se de totes les preocupacions del moment (que són moltes!!), arremullar-se els peus, demanar desitjos, etc. Enveje a tots els que ahir gaudiren d'aquesta experiència mentre jo dormia. Que li anem a fer!! Vaig encendre un ciriet virtual per acompanyar-los encara que fóra de manera simbòlica... Ja tindre temps de prendre'm la revenja!!
L'únic dia que em sap greu que Bocairent no siga un poble ubicat al litoral es el d'ahir. És tot un ritual, preparar la foguera, ajuntar-se un bon grapat de gent, oblidar-se de totes les preocupacions del moment (que són moltes!!), arremullar-se els peus, demanar desitjos, etc. Enveje a tots els que ahir gaudiren d'aquesta experiència mentre jo dormia. Que li anem a fer!! Vaig encendre un ciriet virtual per acompanyar-los encara que fóra de manera simbòlica... Ja tindre temps de prendre'm la revenja!!
dimecres, 23 de juny del 2004
Els vigilants de la bassa!!
Si senyor!! Que tremole Michael Night i tota la banda de les platges de Santa Mònica perquè m'he apuntat als cursets de natació i vaig a aprendre a estar vuitanta minuts a l'aigua sense morir en l'intent... (o almenys això espere). Com podreu imaginar el meu amic mai prou estimat, Home Cabellera, també hi assistirà. Som ungla i carn encara que la gent s'enteste a separar-nos.Per llevar-vos les lleganyes de la becadeta us adjunte la notícia del primer virus andalús.
Gràcies Juanma
Si senyor!! Que tremole Michael Night i tota la banda de les platges de Santa Mònica perquè m'he apuntat als cursets de natació i vaig a aprendre a estar vuitanta minuts a l'aigua sense morir en l'intent... (o almenys això espere). Com podreu imaginar el meu amic mai prou estimat, Home Cabellera, també hi assistirà. Som ungla i carn encara que la gent s'enteste a separar-nos.Per llevar-vos les lleganyes de la becadeta us adjunte la notícia del primer virus andalús.
Gràcies Juanma
dimarts, 22 de juny del 2004
Cap a on va GATZARA?
Tots som conscients de que a hores d'ara encara som 'una immensa minoria' els que coneguem aquesta web, però amb el temps, pense depurar-la més i fer d'ella un instrument interactiu entre els lectors i l'autor mateix amb fòrums, possibilitat de missatgeria instantània, preparació de accions contra les patents del programari, contra el monopoli de les grans empreses, fent front a la marginació del valencià a Internet etc.
Es sol dir que somiar és debades i qui no somia no actua. Que vagen per davant els meus somnis!!.
Tots som conscients de que a hores d'ara encara som 'una immensa minoria' els que coneguem aquesta web, però amb el temps, pense depurar-la més i fer d'ella un instrument interactiu entre els lectors i l'autor mateix amb fòrums, possibilitat de missatgeria instantània, preparació de accions contra les patents del programari, contra el monopoli de les grans empreses, fent front a la marginació del valencià a Internet etc.
Es sol dir que somiar és debades i qui no somia no actua. Que vagen per davant els meus somnis!!.
dilluns, 21 de juny del 2004
Sobre la situació de la llengua
Gràcies a la perfeccionista de Sònia
Tothom és conscient de com de dolenta és la situació lingüística al País Valencià. Bé, tothom és conscient que el País Valencià no és un País normal. I no és un País normal per moltes qüestions, encara que per a mi, huí, l’únic problema del País Valencià siga la llengua i el tracte que rep... Per llegir tot l'article polseu ací.
Gràcies a la perfeccionista de Sònia
Tothom és conscient de com de dolenta és la situació lingüística al País Valencià. Bé, tothom és conscient que el País Valencià no és un País normal. I no és un País normal per moltes qüestions, encara que per a mi, huí, l’únic problema del País Valencià siga la llengua i el tracte que rep... Per llegir tot l'article polseu ací.
diumenge, 20 de juny del 2004
...
I quan arribe l’hora de la fugida
trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia,
em curaré la ferida de la vida
i ballaré la melodia de la dansa del nou dia
...
(Fragment d'Esperant d'Obrint Pas. Més informació ací
I quan arribe l’hora de la fugida
trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia,
em curaré la ferida de la vida
i ballaré la melodia de la dansa del nou dia
...
(Fragment d'Esperant d'Obrint Pas. Més informació ací
divendres, 18 de juny del 2004
dijous, 17 de juny del 2004
La indústria farmacèutica còpia al programari lliure
Que el moviment del programari lliure és una de les eines més palpables i sostenibles per fer un món més just i solidari està fora de tot dubte. Ara la creixent relació entre la biologia i la computació ha esdevingut en que s'usen mètodes oberts per al descobriment de nous medicaments que puguen usar-se en casos com els de les malalties tropicals que assolen les regions menys afavorides del planeta. La indústria farmacèutica és una de les principals culpables de la mort de milers de persones gràcies a les seues patents sobre els medicaments, les quals només son costejades pels països més desenvolupats. Més informació ací.
Que el moviment del programari lliure és una de les eines més palpables i sostenibles per fer un món més just i solidari està fora de tot dubte. Ara la creixent relació entre la biologia i la computació ha esdevingut en que s'usen mètodes oberts per al descobriment de nous medicaments que puguen usar-se en casos com els de les malalties tropicals que assolen les regions menys afavorides del planeta. La indústria farmacèutica és una de les principals culpables de la mort de milers de persones gràcies a les seues patents sobre els medicaments, les quals només son costejades pels països més desenvolupats. Més informació ací.
dimarts, 15 de juny del 2004
El Síndic de Greuges es posa dur amb l'Ajuntament d'Alcoi
El Síndic no vol que l'ajuntament alcoià subvencione una associació com la de Sant Jordi que fomenta clarament el sexisme en la festa. Potser, se li hauria d'adreçar una queixa per a què també sancionara a la de Bocairent per la cremà de la Mahoma per intolerant i islamófoba. Estarem veient la llum del final del tunel?
El Síndic no vol que l'ajuntament alcoià subvencione una associació com la de Sant Jordi que fomenta clarament el sexisme en la festa. Potser, se li hauria d'adreçar una queixa per a què també sancionara a la de Bocairent per la cremà de la Mahoma per intolerant i islamófoba. Estarem veient la llum del final del tunel?
dilluns, 14 de juny del 2004
Però les dimensions importen o no?
.
Hui s'obri el museu de l'erotisme de San Petesburg (Rúsia) i l'estrela és el membre del conegut monjo rus Rasputin, que es diu va fer les delicies de la dona del tzar amb les seues arts amatòries. El coleccionista propietari va pagar 8000 dolars pel tema. A mi em sembla un poc car,no?
.
Hui s'obri el museu de l'erotisme de San Petesburg (Rúsia) i l'estrela és el membre del conegut monjo rus Rasputin, que es diu va fer les delicies de la dona del tzar amb les seues arts amatòries. El coleccionista propietari va pagar 8000 dolars pel tema. A mi em sembla un poc car,no?
diumenge, 13 de juny del 2004
M'agrada Sant Antoni
M'agrada l'olor de les paradetes on venen els clàssics puros i les pastilles de torró, m'agrada l'ambient divertit i desenfadat que es respira quan camines pel voltant de l'ermita, m'agraden les proves que fan als xiquets per guanyar conills o pernils, encara que quan jo participava mai m'enduia res, m'agraden les paradetes que mesclen des de banderes del Che a d'altres com Metallica o Nirvana. En definitiva, m'agrada molt el meu sant.
M'agrada l'olor de les paradetes on venen els clàssics puros i les pastilles de torró, m'agrada l'ambient divertit i desenfadat que es respira quan camines pel voltant de l'ermita, m'agraden les proves que fan als xiquets per guanyar conills o pernils, encara que quan jo participava mai m'enduia res, m'agraden les paradetes que mesclen des de banderes del Che a d'altres com Metallica o Nirvana. En definitiva, m'agrada molt el meu sant.
dissabte, 12 de juny del 2004
Carta de Gabo
Gràcies Montse!!!
“Si por un instante Dios se olvidara de que soy una marioneta de trapo y me regalara un trozo de vida, aprovecharía ese tiempo lo más que pudiera”.
Posiblemente no diría todo lo que pienso, pero en definitiva pensaría todo lo que digo.
Daría valor a las cosas, no por lo que valen, sino por lo que significan.
Dormiría poco, soñaría más, entiendo que por cada minuto que cerramos los ojos, perdemos sesenta segundos de luz. Andaría cuando los demás se detienen, despertaría cuando los demás duermen.
Si Dios me obsequiara un trozo de vida, vestiría sencillo, me tiraría de bruces al sol, dejando descubierto, no solamente mi cuerpo, sino mi alma.
A los hombres les probaría cuán equivocados están al pensar que dejan de enamorarse cuando envejecen, sin saber que envejecen cuando dejan de enamorarse!
A un niño le daría alas, pero le dejaría que él solo aprendiese a volar.
A los viejos les enseñaría que la muerte no llega con la vejez, sino con el olvido.
Tantas cosas he aprendido de ustedes, los hombres... He aprendido que todo el mundo quiere vivir en la cima de la montaña, sin saber que la verdadera felicidad está en la forma de subir la escarpada.
He aprendido que cuando un recién nacido aprieta con su pequeño puño, por primera vez, el dedo de su padre, lo tiene atrapado por siempre.
He aprendido que un hombre sólo tiene derecho a mirar a otro hacia abajo, cuando ha de ayudarle a levantarse.
Son tantas cosas las que he podido aprender de ustedes, pero realmente de mucho no habrán de servir, porque cuando me guarden dentro de esa maleta, infelizmente me estaré muriendo.
Siempre di lo que sientes y haz lo que piensas.
Si supiera que hoy fuera la última vez que te voy a ver dormir, te abrazaría fuertemente y rezaría al Señor para poder ser el guardián de tu alma.
Si supiera que estos son los últimos minutos que te veo diría “te quiero” y no asumiría, tontamente, que ya lo sabes.
Siempre hay un mañana y la vida nos da otra oportunidad para hacer las cosas bien, pero por si me equivoco y hoy es todo lo que nos queda, me gustaría decirte cuanto te quiero, que nunca te olvidaré.
El mañana no le está asegurado a nadie, joven o viejo. Hoy puede ser la última vez que veas a los que amas. Por eso no esperes más, hazlo hoy, ya que si el mañana nunca llega, seguramente lamentarás el día que no tomaste tiempo para una sonrisa, un abrazo, un beso y que estuviste muy ocupado para concederles un último deseo.
Nadie te recordará por tus pensamientos secretos. Pide al Señor la fuerza y sabiduría para expresarlos. Demuestra a tus amigos y seres queridos cuanto te importan.”
Gràcies Montse!!!
“Si por un instante Dios se olvidara de que soy una marioneta de trapo y me regalara un trozo de vida, aprovecharía ese tiempo lo más que pudiera”.
Posiblemente no diría todo lo que pienso, pero en definitiva pensaría todo lo que digo.
Daría valor a las cosas, no por lo que valen, sino por lo que significan.
Dormiría poco, soñaría más, entiendo que por cada minuto que cerramos los ojos, perdemos sesenta segundos de luz. Andaría cuando los demás se detienen, despertaría cuando los demás duermen.
Si Dios me obsequiara un trozo de vida, vestiría sencillo, me tiraría de bruces al sol, dejando descubierto, no solamente mi cuerpo, sino mi alma.
A los hombres les probaría cuán equivocados están al pensar que dejan de enamorarse cuando envejecen, sin saber que envejecen cuando dejan de enamorarse!
A un niño le daría alas, pero le dejaría que él solo aprendiese a volar.
A los viejos les enseñaría que la muerte no llega con la vejez, sino con el olvido.
Tantas cosas he aprendido de ustedes, los hombres... He aprendido que todo el mundo quiere vivir en la cima de la montaña, sin saber que la verdadera felicidad está en la forma de subir la escarpada.
He aprendido que cuando un recién nacido aprieta con su pequeño puño, por primera vez, el dedo de su padre, lo tiene atrapado por siempre.
He aprendido que un hombre sólo tiene derecho a mirar a otro hacia abajo, cuando ha de ayudarle a levantarse.
Son tantas cosas las que he podido aprender de ustedes, pero realmente de mucho no habrán de servir, porque cuando me guarden dentro de esa maleta, infelizmente me estaré muriendo.
Siempre di lo que sientes y haz lo que piensas.
Si supiera que hoy fuera la última vez que te voy a ver dormir, te abrazaría fuertemente y rezaría al Señor para poder ser el guardián de tu alma.
Si supiera que estos son los últimos minutos que te veo diría “te quiero” y no asumiría, tontamente, que ya lo sabes.
Siempre hay un mañana y la vida nos da otra oportunidad para hacer las cosas bien, pero por si me equivoco y hoy es todo lo que nos queda, me gustaría decirte cuanto te quiero, que nunca te olvidaré.
El mañana no le está asegurado a nadie, joven o viejo. Hoy puede ser la última vez que veas a los que amas. Por eso no esperes más, hazlo hoy, ya que si el mañana nunca llega, seguramente lamentarás el día que no tomaste tiempo para una sonrisa, un abrazo, un beso y que estuviste muy ocupado para concederles un último deseo.
Nadie te recordará por tus pensamientos secretos. Pide al Señor la fuerza y sabiduría para expresarlos. Demuestra a tus amigos y seres queridos cuanto te importan.”
divendres, 11 de juny del 2004
dijous, 10 de juny del 2004
dimecres, 9 de juny del 2004
dilluns, 7 de juny del 2004
No més cites!!!
Vist el constant rebuig d'aquestes frases, lluitaré per evitar la temptació de posar-ne una. Anant al tema, el dissabte va anar bé excepte quan se'm vam anar a Alcoi que allò estava mort i a més, no vam veure Bajoqueta Rock en Banyeres... (Nit per a oblidar). No puc deixar de banda l'enorme enllaç que em va passar Elena l'altre dia. Xiquets! me'n vaig a sopar que em muic de fam!!. L'enllaç és aquest!!
Vist el constant rebuig d'aquestes frases, lluitaré per evitar la temptació de posar-ne una. Anant al tema, el dissabte va anar bé excepte quan se'm vam anar a Alcoi que allò estava mort i a més, no vam veure Bajoqueta Rock en Banyeres... (Nit per a oblidar). No puc deixar de banda l'enorme enllaç que em va passar Elena l'altre dia. Xiquets! me'n vaig a sopar que em muic de fam!!. L'enllaç és aquest!!
divendres, 4 de juny del 2004
Sense veu
De vegades et creues la mirada amb alguna persona desconeguda i tens la certesa de que la coneixes d'alguna cosa. La seua mirada t'indica que ella també t'ha conegut, aleshores li llances una mirada interrogativa. Aquella et contesta amb una altra pareguda i t'esborra el somriure perquè saps que fins que no caigues no vas a quedar-te trànquil, i aquella, que no entén els teus ulls seriosos, es retira entre la teua desesperació.
De vegades et creues la mirada amb alguna persona desconeguda i tens la certesa de que la coneixes d'alguna cosa. La seua mirada t'indica que ella també t'ha conegut, aleshores li llances una mirada interrogativa. Aquella et contesta amb una altra pareguda i t'esborra el somriure perquè saps que fins que no caigues no vas a quedar-te trànquil, i aquella, que no entén els teus ulls seriosos, es retira entre la teua desesperació.
dimecres, 2 de juny del 2004
dissabte, 29 de maig del 2004
El canvi climàtic sense efectes especials
.
Aprofitant l'estrena de l'última hecatombe ianqui sobre com s'acabarà el món, Greenpeace ha creat una web paral·lela a l'oficial de la pel·lícula “El Día Después de Mañana”, www.thedayaftertomorrow.org/sp, dins d'una campanya encetada per a la reducció de gasos que agreujen l'efecte hivernacle.Com no pot ser d'una altra manera, es caga en el govern americà pel seu pasotisme davant el compliment del protocol de Kioto.
.
Aprofitant l'estrena de l'última hecatombe ianqui sobre com s'acabarà el món, Greenpeace ha creat una web paral·lela a l'oficial de la pel·lícula “El Día Después de Mañana”, www.thedayaftertomorrow.org/sp, dins d'una campanya encetada per a la reducció de gasos que agreujen l'efecte hivernacle.Com no pot ser d'una altra manera, es caga en el govern americà pel seu pasotisme davant el compliment del protocol de Kioto.
divendres, 28 de maig del 2004
Ja estan ací de nou!! Ara, TOTS NO!!
Comença una campanya que servirà de nou per a molt poc en comparació als recursos que es destinen. I ja no està ell. Amb el seu bigot canós i el seu somriure d'orella a orella. Ja ho deia l'escriptor: 'Lo bueno si breve, dos veces bueno'
Ahh!! No us perdeu a la segón d'Educació a la Comunitat de Madrid!!! És una dona estressada perquè els nanos que apleguen en pateres i s'escolaritzen a la seua Comunitat són un niu de problemes i la solució seria portar-los a treballar perquè això és el que volen fer ací al nostre país. No estaria mal que tastaren el contractes brossa i s'habituaren al que serà el seu pa de cada dia. Amb gent així, jo crec que el Madrid 2012 esdevindrà en Màfia 2012: especula com pugues que la mà d'obra la posen els de les pateres.
Comença una campanya que servirà de nou per a molt poc en comparació als recursos que es destinen. I ja no està ell. Amb el seu bigot canós i el seu somriure d'orella a orella. Ja ho deia l'escriptor: 'Lo bueno si breve, dos veces bueno'
Ahh!! No us perdeu a la segón d'Educació a la Comunitat de Madrid!!! És una dona estressada perquè els nanos que apleguen en pateres i s'escolaritzen a la seua Comunitat són un niu de problemes i la solució seria portar-los a treballar perquè això és el que volen fer ací al nostre país. No estaria mal que tastaren el contractes brossa i s'habituaren al que serà el seu pa de cada dia. Amb gent així, jo crec que el Madrid 2012 esdevindrà en Màfia 2012: especula com pugues que la mà d'obra la posen els de les pateres.
dijous, 27 de maig del 2004
La joia del cos
... Hi ha tradicions que cal fer desaparèixer. Només són vestigis de societats que han viscut sempre d'esquena a les dones, als seus drets més elementals, fins a arribar a convertir-les en criatures mutilades, sense capacitat per al plaer sexual. Viure la sexualitat normalment és un dret de qualsevol dona. Ningú no pot destruir-la per robar-li quelcom molt profund, la joia del cos, que va lligada a la joia de viure. (Maria de la Pau Janer-Avui 27/5/04)
... Hi ha tradicions que cal fer desaparèixer. Només són vestigis de societats que han viscut sempre d'esquena a les dones, als seus drets més elementals, fins a arribar a convertir-les en criatures mutilades, sense capacitat per al plaer sexual. Viure la sexualitat normalment és un dret de qualsevol dona. Ningú no pot destruir-la per robar-li quelcom molt profund, la joia del cos, que va lligada a la joia de viure. (Maria de la Pau Janer-Avui 27/5/04)
dimecres, 26 de maig del 2004
Si fóra un mes seria: Febrer... per ser el mes de les meues festes
Si fóra un dia de la setmana seria: El divendres... és com un ou Kinder
Si fóra un moment del día seria: El amanéixer... entre la nit i el dia.
Si fóra un planeta seria: Venus... per veure si Milo hi va estar
Si fóra un animal seria: La meua gata...
Si fóra un moble seria: Un llit... et passes 1/3 de ta vida usant-lo
Si fóra un líquid seria: patxaran (tots excepte el Zoco)
Si fóra un instrument musical seria: La dolçáina... una de 'granadillo'
Si fóra una emoció seria: La soletat... companyera infatigable.
Si fóra una verdura seria: Un pesolet... redonet i regordet.
Si fóra un element seria: la Kriptonita de Superman
Si fóra una cançó seria: Ara mateix 'It's all right' de Marlango ...
Si fóra una menjar seria: cassola al forn amb fesols i no amb cigrons ...
Si fóra una part del cos seria: Les cames... fortes per aplegar a qualsevol lloc ...
Si fóra un olor seria: El de Mariola després de ploure ...
Si fóra un objecte seria: Una botella... per poder sentir els seus llavis.
Si fóra una assignatura seria: Història (sens dubte l'arqueologia)...
Si fóra un dibuix animat seria: Buddy de Toy Story...
Si fóra una figura geomètrica seria: Una estrel·la de 8 puntes...
Si fóra un número seria: El 7...
Si fóra un país seria: El que no tinguera ni bandera ni himne ni religió ...
Si fóra un cotxe seria: El Cliet mola...
Si fóra un famós seria: No m'agradaria ser famós...
Si fóra un color seria: Negre...
Si fóra una ciutat seria: Cambridge ...
Si fóra un dolor seria: el de peus... de tant anar d'ací cap allà...
Si fóra un mar seria: el Cantàbric... el més bonic que conec...
Si fóra un idioma seria: El que em va ensenyar ma mare...
Si fóra un dia de la setmana seria: El divendres... és com un ou Kinder
Si fóra un moment del día seria: El amanéixer... entre la nit i el dia.
Si fóra un planeta seria: Venus... per veure si Milo hi va estar
Si fóra un animal seria: La meua gata...
Si fóra un moble seria: Un llit... et passes 1/3 de ta vida usant-lo
Si fóra un líquid seria: patxaran (tots excepte el Zoco)
Si fóra un instrument musical seria: La dolçáina... una de 'granadillo'
Si fóra una emoció seria: La soletat... companyera infatigable.
Si fóra una verdura seria: Un pesolet... redonet i regordet.
Si fóra un element seria: la Kriptonita de Superman
Si fóra una cançó seria: Ara mateix 'It's all right' de Marlango ...
Si fóra una menjar seria: cassola al forn amb fesols i no amb cigrons ...
Si fóra una part del cos seria: Les cames... fortes per aplegar a qualsevol lloc ...
Si fóra un olor seria: El de Mariola després de ploure ...
Si fóra un objecte seria: Una botella... per poder sentir els seus llavis.
Si fóra una assignatura seria: Història (sens dubte l'arqueologia)...
Si fóra un dibuix animat seria: Buddy de Toy Story...
Si fóra una figura geomètrica seria: Una estrel·la de 8 puntes...
Si fóra un número seria: El 7...
Si fóra un país seria: El que no tinguera ni bandera ni himne ni religió ...
Si fóra un cotxe seria: El Cliet mola...
Si fóra un famós seria: No m'agradaria ser famós...
Si fóra un color seria: Negre...
Si fóra una ciutat seria: Cambridge ...
Si fóra un dolor seria: el de peus... de tant anar d'ací cap allà...
Si fóra un mar seria: el Cantàbric... el més bonic que conec...
Si fóra un idioma seria: El que em va ensenyar ma mare...
dilluns, 24 de maig del 2004
És un pardal? És un avió? No!!!, és el ROCK EN VALENCIÀ!!!
... No estàs sol,
no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor... (Obrint Pas)
Sip, encara que semble mentida existeix una realitat paral·lela a Francisco, Camilo Sexto, Vicente Seguí i resta de gent. I a Bocairent, un xicotet poblet de la Vall, s'ajuntaran grups com Odi i Atzukak que fan de la heroïcitat diària la seua senyal d'identitat. Si voleu escoltar-los ací teniu els links: http://www.atzukak.org i http://www.geocities.com/sempreodiant/
... No estàs sol,
no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor... (Obrint Pas)
Sip, encara que semble mentida existeix una realitat paral·lela a Francisco, Camilo Sexto, Vicente Seguí i resta de gent. I a Bocairent, un xicotet poblet de la Vall, s'ajuntaran grups com Odi i Atzukak que fan de la heroïcitat diària la seua senyal d'identitat. Si voleu escoltar-los ací teniu els links: http://www.atzukak.org i http://www.geocities.com/sempreodiant/
dissabte, 22 de maig del 2004
dijous, 20 de maig del 2004
Content i disgustat
Content de ser de nou campió, disgustat per aprovació de directiva a favor de patents sobre el programari, content de que dissabte acabarà el malson de la boda, disgustat perquè hi ha famílies que no poden tindre fills especials per salvar a germans greument malalts, content de que tot el món sàpiga que Terra Mítica siga una herència d'un vell malson anomenat Zaplana, disgustat perquè Terra Mítica la reflotarem entre tots, content de que facen el concert Iseta Rock a Bocairent, disgustat perquè no ve Obrint Pas.
Amunt València!!
Content de ser de nou campió, disgustat per aprovació de directiva a favor de patents sobre el programari, content de que dissabte acabarà el malson de la boda, disgustat perquè hi ha famílies que no poden tindre fills especials per salvar a germans greument malalts, content de que tot el món sàpiga que Terra Mítica siga una herència d'un vell malson anomenat Zaplana, disgustat perquè Terra Mítica la reflotarem entre tots, content de que facen el concert Iseta Rock a Bocairent, disgustat perquè no ve Obrint Pas.
Amunt València!!
dilluns, 17 de maig del 2004
GREENPEACE jutjada en Estats Units acusada de ser Organització criminal!!
.
John Ashcroft, Fiscal General de l'Estat, jutja una acció de l'any 2002 on voluntaris de l'organització realitzaren una acció de protesta pacífica contra un vaixell comercial, el APL Jade, prop del port de Miami, baix el lema “President Bush, detinga la tala il·legal”. El vaixell transportava caoba talada il·legalment en l'Amazonas, una espècie protegida per lleis internacionales. Els activistes anaren a judici on reconegueren l'acció al vaixell, foren declarats culpables, pagaren una multa i acompliren una setmana de pressó.Lluny d'acontentar-se'n el fiscal Ashcroft torna a la càrrega amparant-se en una llei que lluitava fa 130 anys per l'abolició dels puticlubs i amb la qual pretén il·legalitzar GREENPEACE
Informa't més i participa en la ciberacció a:
http://www.greenpeace.org/espana_es/
.
John Ashcroft, Fiscal General de l'Estat, jutja una acció de l'any 2002 on voluntaris de l'organització realitzaren una acció de protesta pacífica contra un vaixell comercial, el APL Jade, prop del port de Miami, baix el lema “President Bush, detinga la tala il·legal”. El vaixell transportava caoba talada il·legalment en l'Amazonas, una espècie protegida per lleis internacionales. Els activistes anaren a judici on reconegueren l'acció al vaixell, foren declarats culpables, pagaren una multa i acompliren una setmana de pressó.Lluny d'acontentar-se'n el fiscal Ashcroft torna a la càrrega amparant-se en una llei que lluitava fa 130 anys per l'abolició dels puticlubs i amb la qual pretén il·legalitzar GREENPEACE
Informa't més i participa en la ciberacció a:
http://www.greenpeace.org/espana_es/
diumenge, 16 de maig del 2004
divendres, 14 de maig del 2004
Noviembre
.
"Pasamos de intentar cambiar el mundo a intentar que el mundo no nos cambiara a nosotros..."
Consulta més ací.
.
"Pasamos de intentar cambiar el mundo a intentar que el mundo no nos cambiara a nosotros..."
Consulta més ací.
dijous, 13 de maig del 2004
Mobil·litzacions contra les patents de software a Europa.
.
Demà s'estendran pertot arreu d'Europa accions encaminades a demanar que s'acomplisca allò que va aprovar el Parlament Europeu setembre passat, on es descartava la possibilitat de que es poguera patentar software i on es deixava una via oberta per a l'accés a la Societat de la Informació per part dels més desafavorits. Un cop més, la dreta, majoritària al Consell, mira cap a un altre lloc i pretén tirar per terra la feina feta pel Parlament Europeu!!!
A València, demà divendres a les 16:00 en la Plaça del Temple
.
Demà s'estendran pertot arreu d'Europa accions encaminades a demanar que s'acomplisca allò que va aprovar el Parlament Europeu setembre passat, on es descartava la possibilitat de que es poguera patentar software i on es deixava una via oberta per a l'accés a la Societat de la Informació per part dels més desafavorits. Un cop més, la dreta, majoritària al Consell, mira cap a un altre lloc i pretén tirar per terra la feina feta pel Parlament Europeu!!!
A València, demà divendres a les 16:00 en la Plaça del Temple
.
dimecres, 12 de maig del 2004
Seqüeles del bombardeig mediàtic
Els Pets. Jo vull ser Rei
Jo vull ser rei, ser per collons cap de l'estat, tenir-ho tot fet
només per ser fill de papà fer-ho tot bé, mai ser escollit mai ser votat
sempre trobar la moto amb el motor engegat
Tan avorrit d'estar envoltat per una colla de llepons
Suant imperibilitat com un cacic o un dictador
Fotre un polvet, amb la total seguretat de que el xiquet
tindrà el futur encaminat, tenir en Porcel, per a poder-me defensar
o fer un discurs que ben segur que aplaudiran
Tan avorrit d'estar envoltat per una colla de llepons
Suant imperibilitat com un cacic o un dictador
Si és cert que som iguals davant la llei
Perquè collons jo mai podré ser rei
Reivindicar el que em va col.locar on sóc sense parlar
Res que no sigui l'espanyol i viatjar molt, sigui oficial o per plaer
que ja se sap que a Suïssa esquia molt bé
Tant avorrit d'estar envoltat per una colla de llepons
Suant imperibilitat com un cacic o un dictador
Si és cert que som iguals davant la llei,
perquè collons jo mai podré ser rei
Podré ser rei, podré ser rei.
Si voleu escoltar-la la teniu ací
Els Pets. Jo vull ser Rei
Jo vull ser rei, ser per collons cap de l'estat, tenir-ho tot fet
només per ser fill de papà fer-ho tot bé, mai ser escollit mai ser votat
sempre trobar la moto amb el motor engegat
Tan avorrit d'estar envoltat per una colla de llepons
Suant imperibilitat com un cacic o un dictador
Fotre un polvet, amb la total seguretat de que el xiquet
tindrà el futur encaminat, tenir en Porcel, per a poder-me defensar
o fer un discurs que ben segur que aplaudiran
Tan avorrit d'estar envoltat per una colla de llepons
Suant imperibilitat com un cacic o un dictador
Si és cert que som iguals davant la llei
Perquè collons jo mai podré ser rei
Reivindicar el que em va col.locar on sóc sense parlar
Res que no sigui l'espanyol i viatjar molt, sigui oficial o per plaer
que ja se sap que a Suïssa esquia molt bé
Tant avorrit d'estar envoltat per una colla de llepons
Suant imperibilitat com un cacic o un dictador
Si és cert que som iguals davant la llei,
perquè collons jo mai podré ser rei
Podré ser rei, podré ser rei.
Si voleu escoltar-la la teniu ací
dimarts, 11 de maig del 2004
Per una Europa lliure de patents:
.
El proper 13 de juny es juguem moltes coses a les Eleccions al Parlament Europeu 2004. Està en joc la resolució aprovada setembre passat al Parlament Europeu i que es menyspreada sistemàticament pel comisari de mercat intern Frits Bolkestein. El que pretén el comissari és imitar el model americà on empreses com Amazon o Microsoft han patentat el click simple i el doble click del ratolí. De manera que qualsevol client d'aquestes dues empreses serà obligat a pagar per els clicks que es facen a les webs. A més, usar qualsevol algorisme matemàtic, de cerca o d'algun altra cosa serà objecte de pagament.
Sobre l'opció defensada pels partits, la democracia-cristiana opta per copiar model americà, els socialdemocrates manten una posició dubitativa encara que lleugerament decantada cap a la supressió de patents i manteniment dels drets d'autor. Per últim, l'esquerra europea i els nacionalistes es mostren clarament en contra de les patents ja que les consideren un abús i una manca d'escrupols perquè tothom te dret a un accés lliure a la Societat de la Informació.
Més informació a http://swpat.ffii.org/ (en anglés i català)o http://www.internautas.org/ (en castellà)
Vaig a veure com clavar imatges que açò queda molt sec.
.
El proper 13 de juny es juguem moltes coses a les Eleccions al Parlament Europeu 2004. Està en joc la resolució aprovada setembre passat al Parlament Europeu i que es menyspreada sistemàticament pel comisari de mercat intern Frits Bolkestein. El que pretén el comissari és imitar el model americà on empreses com Amazon o Microsoft han patentat el click simple i el doble click del ratolí. De manera que qualsevol client d'aquestes dues empreses serà obligat a pagar per els clicks que es facen a les webs. A més, usar qualsevol algorisme matemàtic, de cerca o d'algun altra cosa serà objecte de pagament.
Sobre l'opció defensada pels partits, la democracia-cristiana opta per copiar model americà, els socialdemocrates manten una posició dubitativa encara que lleugerament decantada cap a la supressió de patents i manteniment dels drets d'autor. Per últim, l'esquerra europea i els nacionalistes es mostren clarament en contra de les patents ja que les consideren un abús i una manca d'escrupols perquè tothom te dret a un accés lliure a la Societat de la Informació.
Més informació a http://swpat.ffii.org/ (en anglés i català)o http://www.internautas.org/ (en castellà)
Vaig a veure com clavar imatges que açò queda molt sec.
dilluns, 10 de maig del 2004
Ser campions
A una persona acostumada com l'autor a assaborir constantment la decepció, la sensació de huí dilluns se'm fa rara, rara, rara!!! No se com reaccionar i es més, crec que la meua ànima m'ha abandonat asquejada per ser derrotista militant. Malgrat tot crec que no es per a tant i permetre's una caneta a l'aire és un gest molt saludable.
Huí comença un nou periòde dins d'aquesta bitàcora on estic disposat a aportar cosetes cada dia i fer d'aquest fòrum una xicoteta finestreta al món!!! I com una finestra necessita d'algú que es cole per ella us habilite l'opció de comentaris per a què m'esbronqueu, em matisseu, em feliciteu o el que vulgueu.
A veure si és veritat. Amunt València!!
A una persona acostumada com l'autor a assaborir constantment la decepció, la sensació de huí dilluns se'm fa rara, rara, rara!!! No se com reaccionar i es més, crec que la meua ànima m'ha abandonat asquejada per ser derrotista militant. Malgrat tot crec que no es per a tant i permetre's una caneta a l'aire és un gest molt saludable.
Huí comença un nou periòde dins d'aquesta bitàcora on estic disposat a aportar cosetes cada dia i fer d'aquest fòrum una xicoteta finestreta al món!!! I com una finestra necessita d'algú que es cole per ella us habilite l'opció de comentaris per a què m'esbronqueu, em matisseu, em feliciteu o el que vulgueu.
A veure si és veritat. Amunt València!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)