dijous, 2 d’agost del 2007

Huí sentum entra en Pamplona

Segons el full de ruta previst, huí sentum ha d'aplegar a la capital de l'encierro, després d'haver passat per Villava, ciutat natal de Miguel Indurain. Estem segurs que amb la companyia de les canariones, la feixuga caminata agafarà un matís més interessant i ajudarà a portar de manera més còmoda la motxilla. Passaràs per la carretera del costat del càmping Ezcaba de Orikain, on tans bons moments hem passat i on curigi es mor per tornar. Sabem que les xicones millor guia que tu no tindran, però limita't al que busquen: l'itinerari del encierro i ja està. Au, ja ens contes demà on començaràs i on acabaràs. Per anar seguint-te més que res.

dimarts, 31 de juliol del 2007

Chema Rey i Jesús Ordovas deixen Ràdio 3

Dos pesos pesats de la ràdio pública abandonen huí l'emissora a la que han estat lligats des de que l'escolte i molt més temps enrere. Ordovàs amb el seu 'Diario Pop' ha sigut un altaveu dels grups eixits des dels anys 80 amb exemples tan paradigmàtics com Siniestro Total, Radio Futura, Kiko Veneno o un desbocat Almodóvar amb McNamara. L'altre amb el seu Bulevar ha fet dels migdies una hora màgica on trobar l'avantguarda de grups nacionals i estrangers i revisions d'èpoques passades com la sèrie de programes dedicades al 'Sunset Boulevard'.

Independement de la qualitat dels programes, cal destacar dos aspectes que comparteixen aquests dos monstres de la comunicació: per una banda el seu eclecticisme que ens permetia escoltar coses que difícilment escoltaríem en altres cadenes comercials. I per una altra banda, la seua capacitat de gaudir de tot allò que fan.
Si alguna de les emissores més conegudes d'aquest país estiguera a les meues mans, no dubtaria a fitxar-los com a cracks. Però sembla que això, llevat de Ràdio 3, no importa a cap emissora més. Chema i Jesús, tant jo com molta altra gent, us devem l'haver-nos obert els ulls a nous estils de música sepultats per les cadenes comercials. Des d'ací, el nostre reconeixement més absolut. Huí a les cinc, Ordovàs tancarà la paradeta. No us ho perdeu!!
Com a homenatge, en la cançó de la setmana us he deixat Un Buen Dia de Los Planetas, cançó amb que s'encetava el Diario Pop tots els divendres.
sentum ja està en Roncesvalles a punt pel camí de Santiago

Les notícies aplegades ens diuen que sentum ja ha aplegat al punt de partida sa i estalvi. Huí farà meditació taoïsta i un poc de pilates abans d'iniciar el camí que l'ha de dur fins Logronyo. Bon vent t'acompanye, amic!!! Les fotos que us adjunte són de la Colegiata de Roncesvalles i la Creu del Peregrí, punt de partida de l'aventura del nostre amic.
Festa del Panellet

Després de la prèvia necessària a les Coves, el maset ens esperava amb un sopar copiós i estressant. Prova d'això és que a les onze ja havíem acabat de sopar. Després vàrem començar a arremullar-se la gola i wallace a fer gàrgares perquè anava a començar la seua tasca de speaker a l'hora de presentar els tercers classificats en el Torneig de la Festa del Panellet. Ja en el pont, la desfilada va acabar de seguida i passat l'arc, començaren els moviments tàctics: sentum lluïa el model moscater d'enguany, manel em recriminava els acudits de la foto del tour (el remitent efectiu és wallace), figueres i wallace es convertiren en siamesos, nousseb acompanyava al vampiro qui no responia de bon grat a les seues salutacions característiques, Greenwich capejava els monòlegs com podia, curigi exercia de líder del blog difonent-lo als quatre vents i per últim, jo m'atrintxerava a les Coves on Saoro va fer les delícies de tots els asistents. I això només és l'inici: aquesta setmana toquen les paelles i Alfafara.

A l'endemà, gran concert de música festera a la Plaça de Bous a càrrec de l'Aljub amb la col·laboració de colles veïnes, un grup de metall de la Unió Musical de Bocairent i el ballet de Esther Balsalobre. Cal remarcar que durant el concert, si miraves cap a presidència, et trobaves amb kkus asa2 enfundat en l'elàstica roja del nostre blog. Una nova mostra de que anem a més!!

dimecres, 25 de juliol del 2007

Es mereixem un millor ciclisme

Balafiar un cap de setmana en pujar als Pirineus francesos, patir fred i anar ben prompte amb l'objectiu de pillar bon lloc són coses que fas perquè el ciclisme val la pena. Però cada vegada, la distància entre el professional i l'aficionat és més gran i tot això a causa del dopatge. L'últim cas és el de Vinokourov, corredor total, de qui simpatitzes de seguida. A falta de la contraanalisi, un any més la sospita es confirma i condueix a patrocinadors i espectadors a no creure's res. La pregunta és: fins quan haurem de tindre fe?

dimarts, 24 de juliol del 2007

Maria, guanyadora de Factor X

Coneixent de que van aquest tipus de programes i la poca afició que els tenia, el mèrit de fer-me aguantar fins altes hores de la matinada davant del caixó és notable. I va valdre la pena. En el moment en que Maria defenia la seua posició de finalista es va aturar el temps. I tota la parafernàlia i el rebombori mediàtic del programa claudicaren baix la interpretació de l'obra Cançao do mar de Dulce Pontes. Ací us deixe el vídeo d'aquella actuació i en la cançó de la setmana l'original de Dulce Pontes.




Cançao do mar

Fui bailar no meu batel
Além do mar cruel
E o mar bramindo
Diz que eu fui roubar
A luz sem par
Do teu olhar tão lindo
Vem saber se o mar terá razão
Vem cá ver bailar meu coração
Se eu bailar no meu batel
Não vou ao mar cruel
E nem lhe digo aonde eu fui cantar
Sorrir, bailar, viver, sonhar contigo

dilluns, 23 de juliol del 2007

Revival de San Fermín

Malgrat que llengües baladrones s'entesten en posar pals a les rodes de gatzara, la força d'questa comunitat és insospitada. I com a mostra un botó. Ací teniu les interpretacions més o menys afortunades realitzades en San Fermí al càmping Ezcaba.




divendres, 20 de juliol del 2007

Com que la cosa està parada des de fa temps ...

diumenge, 15 de juliol del 2007

Fotos dels Sant Fermins

Com veig que el gurú no es posa les piles a l'hora d'oferir el material gràfic del que disposem, i sense que servisca de precedent, ací vos avance unes poques fotos de la nostra visita a Iruña.

dimecres, 11 de juliol del 2007

Conclave gatzara als Sanfermis 2007

El tercer festival començava divendres de vesprà on un nervioset gatzara i un cegallós curigi rebien amb tots els honors a Nousseb i el seu torpedo. Soparet amb l'amfitriona Helen Wallace i després d'un mus embafoset vam anar escopetaets cap a l'estació. El que hauria de ser un viatge intrascendent i endormiscat ens va deparar la primera acció remarcable del viatge: el típic iaio xaxo que no parava de pegar veuarraes i contar acudits verds. Ben despertets gràcies als excesos d'aquest bon home, a les 6 del matí arribàvem al camping i montàvem tenda. Una sonà després agafàvem el bus i se n'anàvem amb l'uniforme de gala a rebre el txupinazo. Missió impossible eixir igual que havies entrat. Ben prompte feiem olor a kalimotxó agrós, la dolçaina estava amerà de vi i el colectiu gatzara es desperdigava a causa de les empentes i corrents humanes que hi hagueren. De tornada al càmping, vàrem trobar la xopaeta miraculosa que ens estalviaria els calors excessius del càmping i allí recuperaríem forces per a la nit (xiquets, foto de la xopà ja!!)
Amb uns entrepans de minúscules tallaes de pernil i llom adobat era previsible que la cervesa-aigua Keler, una Cruzcampo i un whisky J&B ens soltaren la llengua i les inhibicions. Oferírem un repertori ampli de dolçaina als guiris del voltant i férem marxa cap a l'orquesteta que hi havia a Kiwilàndia. Ens vàrem adonar de que l'entrebanc idiomàtic és una barrera costosa de superar tot i el nivell de Oxford que vàrem lluir. Així què, vàrem decidir decantar-nos per les llengües llatines i marxar directament a l'epicentre de la festa. Primera parada: Monument a l'Encierro. Allí celebràrem l'aniversarí conjunt de Nousseb i una romana (per cert Nousseb, per què no et varen posar Fermí?)...

Vàrem baixar del monument i ens va pegar baixó tot. Era missió impossible empalmar amb l'Encierro i tornàrem al refugi després de patejar una estona des del poble del costat amb companyies poc amistoses.
A l'endemà, encara amb les seqüeles de la nit anterior decidírem donar-li gust a la panxa i s'atrinxeràrem en el restaurant del poble on fartàrem com si de hostatges alliberars de camps d'extermini fórem (hi ha fotos que avalen aquesta teoria). Nova passaeta per la xopà gloriosa i a aguntar marea amb les lluites dels veïns per imposar el seu estil de música i les seues veus insidioses. A les 5 del matí, començàvem a escriure el final de la nostra aventura que ens portaria a la plaça de bous de Pamplona on carregats com a burros, vàrem presenciar el encierro i les vaquetes com uns senyors. Ja només ens quedava porgar el viatge de tornada i confiar que algun altre any puguem tornar.
Allau d'esdeveniments

Potser tornar a la metròpoli després d'haver estat tot l'any al poble origine que a cada moment et sentes com una formigueta insignificant. I es que, és eixir de casa el Pirata i el ventall de possibilitats que s'obri és immens. Començàrem la setmana passada visitant l'acte final de la Copa Amèrica entre Alinghi i el Emirates Team New Zealand. Qui m'anava a dir a mi que estaria al colofó de l'orgia que ens han montat al port. No faltava ningú: la tia Rita (visitant il·lustre del blog), la 'saltaora' Montalvo, Calavereta etc. Profusió de polos de collet, línies marineres i caspa diversa esbroncant al dimoni sociata i rendint-se davant la poderosa atracció de la gavina.

Finalment, el bo (per ara) guanyava als dolents (pobres kiwis, hi ha que veure com de digestius són)... i una vegada més aquest conte en el que vivim tornava a viure una de les pàgines més glorioses (i açò només és l'aperitiu). Deixant de banda aquesta esquizofrènia, tocava preparar la motxilla, el sac i acudir a l'estació d'autobusos juntament amb Maese Nousseb i el dilatat de curigi. Però això ja és una altra història.


dijous, 5 de juliol del 2007

Detall de les samarretes sanfermineres


Ei que ja estem ací, preparats per a l'expedició cap a Pamplona. Ací teniu un detall de les samarretes que lluiran per Santo Domingo, Mercaderes, Plaza del Castillo, Estafeta i Telefònica. Gora San Fermín.

dimecres, 4 de juliol del 2007

Xirimita o Dolçaina "Bessó" de resina-plástica

Aquesta és la dolçaina del futur i la idònia per a les nostres
excursions i diferents festes per a no estar patint.

Es l’instrument ideal tant per als alumnes nous que comencen i que no saben si seguiran estudiant (pel seu baix cost, 60 €), com per als que ja toquen i que vulguen tindre un instrument de batalla per anar-se'n de festa sense perill que es trenque, (ja que està fet d’una resina-plàstica especial molt resistent als colps).

La dolçaina ve presentada dins d’una funda i acompanyada d’un tudell. Depenent del tipus de canya i fins i tot de l’embocadura pot anar millor aquest tudell o un altre mes llarg.

Des del mes de maig està disponible a la majoria de tendes especialitzades.

dilluns, 2 de juliol del 2007

Nova web dels Suavos

La Fila Terç de Suavos té el gust de convidar-vos a la seua primera incursió en el món de Internet. Aquesta web pretén ser una eina que ens permetrà interactuar amb els festers, la restà de filaes locals i les d'altres pobles per a engrandir més si cap aquest tret identitari que tant estimem.

diumenge, 1 de juliol del 2007

GORA SAN FERMIN

Xiquets d'este any no passa, i es que com be diu nousseb: si no anem ara, quan hem d'anar?
Dijous a la nit surt l'expedicio gatzara cap als sant fermins provistos de samarretes commemoratives d'esta fita històrica amb el logo que podeu veure a la imatge, que per cert qui en vulga alguna que es pose en contacte amb nousseb@yahoo.es, curigi@hotmail.com o viugatzara@gmail.com.
Fixeu-vos be el dia del xupinazo que de segur que ens donarem a conéixer.
Gora San Fermin!
Les coincidéncies dels 19 anys

Al 19é any ha aplegat l'oportunitat i enguany hem tingut el privilegi d'entrar dins de la història d'Alça l'Aleta, un clàssic tot terreny que s'apunta des del bàsquet fins al tennis-taula. Equip just d'integrants amb un fitxatge de garanties com el de George Best que pretenia plantar cara a les adversitats d'equips més rodats i de millor qualitat física i tècnica. Després de sopar en Ximo, vàrem començar la nostra singladura contra el Bodebar Alegre. Partit dominat per els jovents on el gat de la Mariola va demostrar que viu una segona joventut ara al zènit de la seua trajectòria: gol d'antologia i parades molt meritòries davant llançaments enverinats. A la segona part i ja amb el marcador en contra, aquells recularen però nosaltres no aconseguírem igualar el marcador.


Per a l'endemà ens esperava un clima molt calorós i enfront teníem al cap de sèrie (Perfil10). Aquest equip ens va deixar jugar més que no el del Bodebar però al final la seua pegada va ser letal mentre que nosaltres no vàrem veure porta. Al remat, un 4-0 que ens va deixar detalls de vells rockers com el barret de Cates o el dribbling de Tamboret, dignes de penjar en el museu de Alça l'Aleta

Ja per la nit, un comiat aplegava a quasi un centenar de persones a un pub mític de la capital de comarca. L'Exea tanca les portes després de 19 anys de trajectòria (igual que Alça l'Aleta )... Amb una parròquia entregada varen sonar grups típics en la trajectòria d'un garito que des de sempre, ha barrejat estils de tot tipus(Chemical Brothers, Janis Joplin, Bob Dylan, Artic Monkeys etc)... les primeres llums del dia ens duien moments de tristesa perquè perdíem un referent on hem passat grans moments de la nostra vida. Ací dalt us deixe pintures rupestres presents als waters i equiparables amb les de Altamira.

dijous, 28 de juny del 2007

Les Agustines ja són del poble

Huí al tornar del curset de telefonia sobre IP m'he assabentat de la notícia de l'adquisició definitiva del monestir per part de l'església del poble. Recentment corria pel poble el rumor què l'operació era factible i hui finalment s'ha concretat. No ens eixirà debades però el convent es queda en mans de qui ha d'estar: del poble que l'ha estimat i conservat durant quasi cinc cents anys. Açò implica un èxit per al poble del qual destacaria dos aspectes:

el primer és que això constitueix un advertiment per a especuladors oportunistes on se'ls avisa de que amb nosaltres no ho tindran fàcil ni amb PAI's ni amb ermites

i el segon és que el poble és suficientment madur com per deixar de banda creences religioses i donar prioritat a l'interés comú de Bocairent.

Per això estem d'enhorabona i cal confiar en que l'ús que es farà d'aquest recinte serà el millor per a la gent del poble i que no hi haurà interessos particulars després de tot el que ha passat.

Per últim, reconèixer la tasca de la Comissió Pro-Monestir en el seu treball decidit per mantindre el patrimoni del poble. I dins d'ells fer menció especial a dos integrants de la nostra comunitat gatzara: wallace i kkus. Xicots!!! Som com som però és el mateix poble el que estimem!!

dimecres, 27 de juny del 2007

Iñaki Peña i Trebede s'acomiaden de Ràdio 3

Demà dirà adeu un programa dels més veterans de la ràdio pública espanyola: el Trébede de Iñaki Peña. Aquest contestatari basc ha convertit el seu programa en una reserva de la música d'arrel peninsular i en un altaveu de denúncia social i ecològica sense diferenciar pelatges polítics.

Per a la posteritat quedarà la censura del programa en 2003 a causa de l'activisme en contra de la Guerra de l'Iraq en els nefastos temps d'Urdaci i companyia. Això va engegar una onada de protestes que va retornar el programa a la graella radiofònica i li va donar la consideració que es mereixia.

El retall de personal en l'entitat pública ha obligat a jubilar a presentadors ilustres com Xabier Moreno (Lokal) o el mateix Iñaki. Des d'ací el nostre homenatge a una trajectòria amb principis i una retòrica un tant embafosa (de vegades es feia prou pesat)... No obstant això, bon vent et guarde Iñaki. Si trobeu la simptonia del programa, passeu-me-la i la penjaré. Demà a les 8, a escoltar Trébede per última vegada

dimarts, 26 de juny del 2007

L'enquesta dels esguitets

El Patriota s'ha endut el gat a l'aigua i la mentira ha resultat vencedora enfront la resistència de curigi, wallace i twenty. Ara s'heu de mullar en quin pla per a vacances us mola més. Me'n vaig a continuar amb el curset.

divendres, 22 de juny del 2007

Bojos per les Illes

Més de dos anys portava darrere d'Antònia Font i anit va aplegar el moment. Pau, Joan Miquel Oliver i la resta van amenitzar la nit a la tranquila explanada del MUVIM. Si per alguna cosa es caracteritzen és per com són d'eclèctics ja que van des de barreges d'elements electrònics a ritmes molt semblants als de grups punk. Loco, Yo robot, El Astronauta Rimador, Wa-Yeah etc. van propiciar un concert curt però intens.

I moguts per conèixer si aquestos illencs tenen un rh específic que els fa tan diferents, anem a endinsar-nos en la mare de totes les aventures: pegar la volta a Menorca amb kayaks durant la primera quinzena d'agost. Per a això, curigi, groovy i jo mateix anem a començar una preparació exigent i específica per tal d'endinsar-nos en aquesta odissea que ens convertirà a la seua fi, en llops de mar. Em ric jo dels F1 de la vela!! Aprenents!!

dimecres, 20 de juny del 2007

La informàtica té sexe?

En l'últim número de Le Monde Diplomatique (i emprant la traducció valenciana existent) es somet a estudi la masculinització de l'ofici d'informàtic dels darrers anys en comparació als anys 80 on la matrícula de dones en carreres informàtiques era massiva. Es compara a la seua vegada amb la situació de Malaisia, on els càrrecs més importants de la Facultat d'Informàtica són coberts íntegrament per dones. A banda fa un recull d'aspectes que farien interessant l'ofici d'informàtic a les dones: l'escassa força física requerida, es desenvolupa dins del sector terciari (cobert majoritàriament per dones) i permet realitzar el treball des de casa permetent conciliar la vida laboral i la familiar.

dimarts, 19 de juny del 2007

Ens hem quedat sense el Fary

Com una bufetada inesperada ens ha sorprés la sobtada mort de José Luis Cantero "el Fary". Jardiner i taxista per aconseguir enregistrar cançons i tractar d'emular al seu ídol Rafael Farina, aquest menut home es va caracteritzar per ser un treballador inesgotable i per posar banda sonora a les vivències de les famílies humils d'extra-radi. Èxits com "El torito guapo" o "Apatrullando la ciudad" quedaran per sempre dins de la memòria col·lectiva de la nostra societat. La comunitat gatzara dóna el condol als seus familiars i reclama que s'ubique al menut vallecà en el lloc que li correspon.

dilluns, 18 de juny del 2007

Torneig de futbet

Després de les jornades de bàsquet, aquest cap de setmana era moment del futbet i d'estrenar en el meu cas el pavelló - sauna. Amb un horari envejable, començàrem jugant contra Alça l'Aleta, els representants dels quals m'han fet una oferta en ferm (crec que hauran vist el meu vídeo de la comunió perquè el nivell és bastant millorable)... Amb un fútbol de tiralínies els vam pegar un sever correctiu que ens va donar moral per al partit de la vesprada. Cal remarcar l'actuació estelar de Jaume davall dels pals i el crit de frustació de wallace després d'haver errat una oportunitat clamorosa. A les 19:30 i ja amb els companys de banqueta sentum i figueres comença el partit més físic de la nostra sèrie. Destacables van ser les lluentes alborgues de sentum, la tasca encomiable de Ferran a la porteria i la tasca breu del Davids de la foto (eixir, facilitar l'empat del contrincant i tornar a seure's)... Classificats per diferència de gols a quarts, el nostre rival era el Dinamo de Reig (el tio kkus i calaver gràcies al qual tenim fotos)... partit de poder a poder (frase clàssica en tota crònica esportiva) on els taronges varen sentenciar en els instants finals un partit que en el primer moment es va decantar cap al nostre costat. I fins ací puc comentar, perquè ja vaig desconnectar i no se ni qui va jugar la final

divendres, 15 de juny del 2007

Maria ja està entre nosaltres

Aquesta vegada no hi ha hagut preparació tan minuciosa com en l'altra, i és que la major absorbeix i molt. El cas és que la meua segon nebodeta ha nascut a les 9:30 del matí, ha pesat més de tres quilets, és morena com sa mare i sembla que gana no li'n falta. A la vesprada després d'acabar en l'insti us podré avançar més coses. Com canvien les circumstàncies!!! En l'altra vaig passar un dia de bojos tractant d'esbrinar alguna cosa des de Igualada (fins i tot em vaig cabrejar per no disposar d'alguna foto del nadó)... en canvi hui mateix podré ser testimoni de les seues primeres evolucions. I es que és una responsabilitat, una vegada més, exercir com a padrí de la criatura, convertir-me en un paradigma de virtuts, de conducta sense cap borró amb el qual la xiqueta veja l'horitzó un poc més clar.

Des d'ací vull donar-li la benvinguda com a membre de ple dret de la comunitat gatzara. Qui sap si d'ací alguns anys, ella se'n riga de les paranoies expressades dins d'aquest blog i es faça creus de com havent conviscut al meu costat, ha pogut mantindre's sencera i no caure en el costat obscur en el que de tant en tant, passe temporadetes je je.

Benvinguda Maria, a aquest món meravellós

dimecres, 13 de juny del 2007

Bob Dylan, Premi Príncep d'Astúries de les Arts

Dins d'aquest blog ja s'ha parlat amplament del mestre de Minnesota. Llavors només cal fer-li un homenatge com cal. I en aquest cas posarem una versió de Jimi Hendrix del 'All along the watchtower' que és flipant. He fet una tradució d'anar per casa però així la cosa guanya un poquet més (almenys al meu parer)

Més enllà de la talaia

'Ha d'haver alguna manera d'eixir d'ací' li va dir el bromiste al lladre '
'Hi ha massa confusió, no puc refiar-me'n

Els homes de negocis beuen el meu vi i soterren les meues heretats
Cap d'ells sap el que val tot allò que s'esten fins aquella línia
No hi ha cap motiu per ser optimistes' contesta amablement el lladre

'Hi ha molta gent entre nosaltres que pensa que aquesta vida és només una broma
Però tu i jo, hem anat més enllà i eixe no és el nostre destí
De manera que, no parlem badat, està fent-se masa tard

Més enllà de la talaia, els prínceps mantengueren la vista
mentre totes les dones anaven i tornaven així com els criats descalços'
'Fóra a distància un gat serval va exclamar:
Dos genets s'acostaven i el vent es començava a esglaiar'

dimarts, 12 de juny del 2007

Enhorabona al club de bàsquet

Vist que no hi ha crònica del cap de setmana passat, aprofite per unir a la gent gatzara en el clam de felicitacions envers el Club de Bàsquet Patronato. Tutejar a equips de ciutats amplament més grans que nosaltres com Godella, Gandia o València reforça encara més la tasca duta a terme pels responsables del club. I està bé el missatge de ignorar ineptes que només se'n recorden del poble un mes cada quatre anys.

dilluns, 11 de juny del 2007

Cap de setmana a dos bandes

Puff, encara estic inundat per les sensacions del passat cap de setmana i supose que la resta de comunitat gatzara també, ja que ha viscut de manera plena tant la desfilada dels Suavos com per l'actuació exitosa al pavelló. M'encarregaré de la crònica de Ojos Negros però espere també que curigi s'escorrega les neurones per una crònica de tot el que s'ha fet.

Començàvem l'aventura en el límit de la província de Terol a una vila anomenada Sant Agustí. D'allí anàrem resseguint el Palància encaixonats entre les serres de Javalambre, Calderona i Espadà i usant la plataforma de l'antic tren miner. Viles amb encant com Caudiel, Navajas o sobretot Jérica ens van portar a Altura on teníem l'hostal reservat. Nit d'excessos on vaig voler resarcir-me per la desfilada que m'estava perdent i crec que ho vaig aconseguir. Després de conquerir la taula del dj del pub vàrem traure suc del que allí hi havia i aconseguírem barrejar èxits de Radio Futura, Ojos de Brujo o Delinqüentes. Tíbiets per la metereologia, l'alcohol, etc. vàrem acabar arremullant-se en una bassa al costat de l'alberg on se'm va escapar una xancla i vaig haver d'anar a les palpentes, estacant-me tot el que hi havia al terra, fins que la vaig recuperar amb una costra apreciable de fang. Després de la connexió telefònica amb curigi i greenwich va començar el malson de la roncada d'un dels companys que ens va donar la nit.

Diumenge totalment restablert després d'una dutxa reparadora, ens vàrem enfundar el mono de faena i emprenguèrem una baixada frenètica que ens va portar fins a l'Estació del Nord de València en un paissatge menys espectacular, envaït per un formigó omnipresent i amb terreny trenca-cames bastant exigent. Vàrem conèixer a un burgalés que havia eixit feia tres dies des de la ciutat del Plantio i anava en direcció Múrcia on volia aplegar resseguint la Via Augusta (de manera que entre huí o demà el tindrem pel poble). Durant l'excursió ens vàrem assabentar de la victòria en la final del CB Patronato per només dos punts. Em varen destacar l'extraordinari ambient creat pel conjunt de dolçaina i tabal amb partitures originals com les de l'Equipo A, la simptonia de la NBA etc. Des d'ací el reconeiximent al vertader gurú de la dolçaina. Ets el líder i ho saps.

Au, a fer que fem faena. Quan tinga un ratet, penge les fotos al Flickr!!

divendres, 8 de juny del 2007

La Ruta de Ojos Negros

Aquest cap de setmana vaig a resseguir la senda que duien els trens des de les mines carboneres de Monreal del Campo, en la província de Terol fins a la siderúrgia de Sagunt. La mina de Monreal s'anomena Ojos Negros i d'ahí el nom de la ruta. En principi no la farem tota, començarem dissabte des de Barracas per aplegar a Altura acompanyant el curs del riu Palància. I després des d'Altura i a través de les serres de Toro i Espadà ens plantarem en la capital del camp de Morvedre.
En total uns cent quilòmetres del que tots diuen que és la via verda millor conservada de tota Europa. Dilluns, reportatge fotogràfic.

dimarts, 5 de juny del 2007

Més música per combatre el desencís

Si fa uns dies Sidonie o Deluxe em donaven una treva a l'hora d'afrontar el futur més immediat, huí he donat l'oportunitat a Gossos d'alegrar-me el dia en meitat del pessimisme que ofega tot allò que ix pels mitjans de comunicació. He de reconèixer que aquest grup del Bages mai ha sigut de la meua predilecció: sempre els havia vist com a seqüeles de grups més vells que, mirares com ho mirares, els pegaven mil patades. Però, han perseverat i el que és més important, han evolucionat mantenint un estil propi. Acaben de traure el seu nové treball (Oxigen, busqueu pareguts a Ràdio Bocairent) i l'enceten amb una canya de cançó: "Corren" amb la colaboració de Dani Macaco. Hi ha videos ja penjats a Youtube de molt mala qualitat d'aquesta cançó. Per això us deixe un enllaç a la web del grup. Per últim, remarcar que estem de celebració ja que aquest és el post número 500 des d'aquell on celebrava un 9 d'octubre a la peixera del Viaducte d'Alcoi. Confie que d'ací cinc cents posts més, el to de la notícia siga més optimista per no haver armes darrere de discursos o discursos fingits sense veritable voluntat de solució dels problemes.

divendres, 1 de juny del 2007

Doblegant PAI's

Benasau, Alcoi i la Vila retiren les seues actuacions urbanístiques que amenaçaven indrets com les serres de Mariola o la Serrella. L'actuació d'urbanitzacions i camps de golf en la zona de Xirillent afecta al Pla Rector d'Ús i Gestió de la Serra Mariola, a la Vila el nou govern triat per les urnes desfarà allò planificat per l'anterior ajuntament. I a Benasau, el nou Consistori desbaratarà l'atemptat ecològic previst en el seu terme. Enhorabona a tots els afortunats. Sembla que alguna cosa deixarem a les generacions futures.

dimarts, 29 de maig del 2007

A la mare de totes les festes

No és dogma religiós però s'hauria d'instaurar. No es pot passar per aquesta vida sense haver passat per Pamplona / Iruña i els seus Sanfermins... la festa en majúscules. Ni races, ni llengües ni cultures. Mocador, samarreta, pantaló, faixa i espardenyetes. Per menjar entrepans de bacallà ajoarriero, per beure l'etern kalimotxo, per poc dormir un camping envaït per guiris, per anar un autobús borreguero i festa per damunt de tot.

Us explique, l'eixida pot ser el divendres 6 de juliol a les 11 de la nit després de que els comerciants gatzarers xapen el seu negoci i tornada el 8 de juliol a migdia amb autobús de línia Iruña-València (sentum, la xica de Nules i jo ja se'l coneixem). Salserians i resta de bloggers, és el lloc adequat per fer l'aplec de germanor, de manera que això és una invitació de festeig internauta cardaor. Per a reservar places, deixem un termini fins divendres per a que confirmeu la vostra participació en la mare de totes les festes.

dilluns, 28 de maig del 2007

De ressaca electoral i amb bona música

Desitge que haja'm escrit entre tots el desenllaç del culebró patètic del nostre poble. Està escrit que no és el final que haguera subscrit i tampoc és el final que molts participants d'aquesta comunitat hagueren volgut. Potser siga un desenllaç de consens on tots eixen sense satisfer les seues expectatives però no acaben buïts del tot. Predicaré si cal en un desert que les bipolaritzacions del vot originen un panorama frontista i és tasca dels nostres representants combatre el 'estàs amb mi o contra mi'. Mirant-ho bé, som un miratge enmig de les poblacions dels voltants que majoritàriament tindran forces conservadores al capdavant. Una altra cosa és l'aplanadora autonòmica que m'ha llevat la son i m'ha permés descobrir les noves cançons de Sidonie que ja tenen enllestit un nou treball per al mes de juny:

"Bailemos, canciones de viernes que ni conocemos , pero bailemos
Hoy llegaremos hasta el cielo, bailando canciones que ni conocemos, pero bailemos
por un momento, somos tan bellos y después, tan mediocres otra vez."

A banda, en la cançó de la setmana, us deixe la cançó Tarantula, avanç del disc Zeitgeist dels Smashing Pumpkins. Tralla sense parar per pujar la moral.

dissabte, 26 de maig del 2007

El kalimotxo de mamá
Si agafes una coctelera i ajuntes a Juanma Bajo Ulloa (el director de Airbag), Mikel Urmeneta qui ha fet negoci dels dissenys originals amb Kukuxumusu i finalment tens com a soliste a Pablo Carbonell, l'èxit està poc més que garantit. A banda, si la temàtica de la lletra és tan poc pretenciosa com puga ser el lloar la manera de fer el kalimotxo de ta mare, la cançó ja passa a ser un hit de l'estiu. Sense més preàmbuls el kalimotoxo de mamá. Només un últim apunt: el dia del txupinazo cau divendres i San Fermin dissabte!!!! Només dir-vos que això de Pamplona és com Pego però tots els dies durant una setmana.


divendres, 25 de maig del 2007

30 anys de la saga d'Star Wars

Digueu-me friki, però avuí és compleix el XXX aniversari de la creació de la millor saga de tota la història.

Mesures per la normalització lingüística

Llegint El Temps Digital podeu trobar la referència d'un llibre que es presenta properament i que tracta de marcar unes pautes a seguir a l'hora d'equiparar el valencià amb el castellà. A hores d'ara, qui venga la burra de que som bilingües, ja pot baixar de l'altar on es troba i xafar terra ferma i veurà que l'oferta editorial i radio-televisiva és clarament superior del costat castellà i que en determinats àmbits (judicial, científic, religiós) el valencià brilla per la seua absència. Evidentment, la llei de mercat estableix les seues normes però aquestes no són sempre les justes. Ahí tenim els casos d'establir un control al boom urbanístic que amenaça a la bonança del cicle i al dret d'accés a la vivenda, ahí tenim la discriminació positiva de la dona per tal d'incrementar la seua participació social etc.

Entre les mesures trobem:

1. El valencià, llengua d’ús normal i preferent de les administracions valencianes.

2. S'ha de garantir poder atendre oralment i per escrit en l'Administració pública

3. Generalització de l’ensenyament en valencià i de l’aprenentatge del valencià a tots els periòdes de formació de l'alumnat.

5. Mitjans de comunicació públics integrament en valencià.

6. El personal de l’administració ha de saber necessàriament valencià.

7. Equivalència fixada legalment de les denominacions valencià i català per a la llengua.

8. Coordinació amb la resta de l’àrea lingüística com les Illes o Catalunya.

9. Model lingüístic unitari i vehiculació de l’estàndard en qualsevol àmbit possible.



dimarts, 22 de maig del 2007

El Lancelot del s.XXI

Arribar a fer un triatló és una proesa. I fer un ironman és ja de bojos. Quatre quilòmetres nadant, més de cent en bici i una marató per finalitzar. Doncs bé, temps per a actualitzar el seu blog no n'ha tingut massa però sí que s'ha preparat de manera adequada l'aventura de la illa de Lanzarote (escuder del rei Artur) i l'ha acabat que ja és molt. Amb un temps de més de 14 hores i quedant en la posició 760 és tot un mèrit i un orgull per a la comunitat gatzara. Val a dir, però, que el marge de millora és gran: el pillat que ha guanyat ha eixit en la 2 Noticias i ha gastat no aplega a nou hores. Què barbaritats!!! Enhorabona Peret!!! Només nosaltres sabem quin és el dopatge que tens que et fa incombustible: una dona que és un sòl i una xiqueta que és un tresor. El reconeiximent gatzarer a aquestes dos patidores. El mèrit també és seu. Ací us adjunte la crònica del triatló en primera persona.

dilluns, 21 de maig del 2007

Resseguint la senda del Xixarra i jugant amb Bocadilaikós

Passa un cap de setmana intens i n'aplega un altre de seguida i igual de trepidant. Tot va començar el divendres per la nit amb la nostra participació en les jornades de bàsquet del Patronato. Equip amb moral inexpugnable i tècnica qüestionable, es presentava equilibrat dins de les posicions al camp i amb la novetat de la presència d'un fitxatge ucraïnés, Dimitri, de l'escola de Gomelski i companyia (per a més informació pregunteu a sentum). Al remat, vàrem quedar penúltims, havent guanyat un partit de quatre possibles. A les dades frustrants de per sí, hi ha que matisar que vam plantar guerra en cadascun dels encontres i que la predisposició i la brega varen ser màximes. El president ha ratificat el seu suport al projecte i els grecs tornarem l'any que ve amb forces renovades.

La via verda Jumilla - Gandia és més que un trajecte per a mi i per a la meua família, és la condició necessària per la qual estem ací. El meu iaio patern, natural de Jumilla, va vindre d'obrer construint la via i es va quedar al poble al costat de la meua iaia i els seus fills. Així que, passejar per les contrades del Vinalopó, l'Alcoià i la Vall és rendir homenatge a aquells anglesos que invertiren en la línia i a aquell obrer que va ajudar a fer-la possible. Si per alguna cosa es caracteritza el trajecte és pel contrast climàtic i conseqüentment pel contrast paissatgístic. Conreus de secà a l'eixida de Villena donen pas a una mescla de camps de cereals i vinyes guanyats a les muntanyes a base de abancalaments de pedra seca així com a serres imponents com la de Mariola o la del Benicadell. Aquestes serres acaben desembocant en el llit del Serpis que ens conduïx als arbrats de cítrics saforencs. S'ha de remarcar el tram que va de Lorxa a Villalonga entra barrancs molt escarpats i a vora el riu entre xops, canyars, assuts i àntigues fàbriques abandonades que aprofitaven la corrent de l'aigua per a fabricar llum o per a moure les primeres màquines del país.

divendres, 18 de maig del 2007

Noticias del Mundo

Recordeu els bons moments que feiem en la tenda de Figueres llegint aquest diari? Sempre ens qüestionàvem la mateixa pregunta (qui collons llegiria això?) i crec recordar que alguna persona ho va comprar per error. Supose que tindria molta vergonya de tornar-lo i que la catalogaren com a dement. En aquest enllaç teniu un recull de les portades més impactants
Meredith continuarà en Anatomia de Grey

Estava clar que Meredith no se'n podia anar de la sèrie a la que li posa el cognom, però sembla que els guionistes de la sèrie volien posar-nos en un 'ai' al cor i a fe que ho han conseguit. Després d'una tragèdia en un creuer, Meredith aacidentalment es llançada a l'aigua i quan es rescatada presenta una hipotermia severa. El capítol d'ahir va ser un pel massa surrealista on Meredith es passejava per un corredor on en una punta estava la vida i a l'altra la mort i on els seus companys ho donaven tot per tal de que Meredith es restablirà. Després d'un final d'infart, ja tenim assegurat que Meredith Grey tornarà cada dijous a visitar-nos amb Cristina, el Dr Berg, O'Malley, Izzie etc.

dijous, 17 de maig del 2007

Guanyador de dues entrades per al Festival Territorios 2007

Què fàcil és guanyar entrades per a festivals de música!! Ho dic de veritat. Això sí, per a festivals que no siguen del rotllo Viñarock o Fib. Després de que tres anys enrere em tocaren entrades per al Festival Creamfields d'Almeria ara m'acaben de caure dues entrades per a aquest dissabte 19 al Festival Territorios Sur de Sevilla. No conec la capital andalusa i en altres circumstàncies, ja estaria veient combinacions de busos i trens. Ara bé, esta setmana entre Bocadilaikós i el curset de les vies verdes ja vaig aviat.

Si algú està interessat i no li fa mandra aplegar-se a vora del Guadalquivir que m'escriga a viugatzara@gmail.com i ja li diré que necessita per a fer-se passar per mi

dimecres, 16 de maig del 2007

La fuga de l'Arale i la Gatxan
Gràcies al Patriota ens ha aplegat la veritat del que va passar divendres. Mentre ho donaven tot a la festa de Conill, d'altres se n'anaven de per ahí a jugar en caquetes. Finalment, varen trobar totes les que varen voler a la depuradora. Qui collons són Bronson i McQueen? I curigi?

dilluns, 14 de maig del 2007

Cap de setmana trepidant
Divendres tornava d'unes jornades celebrades a la serra de Madrid sobre programari i coneiximent lliure (LibreMeeting 2007). En ell i com a personatge més rellevant es trobava Richard Stallman (artífex del Sistema Operatiu GNU que usem en les distribucions GNU/Linux ). Aquest impulsor del codi lliure es caracteritza per la seua excentricitat a banda de transmetre un missatge clar i precís: el programari privatiu (amb Microsoft i Windows al davant) és èticament reprobable i les societats justes han de tindre com a objectiu erradicar-lo per complet.
Ja de tornada, el retard del tren de més de tres quarts em va impedir poder acudir al primer acte local de la colla (qui no vulga entendre-ho, no es pot dir més clar ) i a l'endemà matí partia cap a Alcoi on després de anys inèdit amb la bicicleta, feia una ruta d'uns 50 quilòmetres entre Alcoi i Agost. Per la vesprada, oficialitzàvem l'entrada a la Junta i per la nit sopar per a oblidar i gin-tonics fresquets per tancar unes 24 hores de bogeria. A continuació, us deixe un vídeo impagable del Stallman i una cançó d'ell mateix en la Cançó de la Setmana.


dimarts, 8 de maig del 2007

Ai, dolça edat la de comuniants !!!
S'acosta la temporada en que els restaurants del poble fan l'agost així com els rectors que tenen a la clientela revoltada a base de confessions massives i cursets apressurats per tal de rebre l'hòstia consagrada en òptimes condicions. Els samarros gatzares tenim la cosa complicada: o almiralls o mariners o de vestit clàssic. Regals i més regals, signatures on es posen les xorrades que no mai t'atrevirires a dir de viva veu, felicitacions a manta i hipocresia variada. Això són les comunions: un joc de competició per als nostres pares on nosaltres no som més que titelles. Però, i la careta de bons xiquets que fem! Si s'ho creiem i tot que mai trencarem un plat! Ai, dolça infantesa!!!

PD. Perdona Nousseb!!! Se m'oblidava, des d'ara queda instituït un concurs per veure el millor comuniero de la constel·lació gatzara. No digueu que no teniu fotos i aneu treient els albums dels calaixos i calfant l'escànner. El correu, el de sempre: viugatzara@gmail.com

dilluns, 7 de maig del 2007

Cap de setmana de la Santa Creu
quan la bufa apreta
Trons i més trons per anunciar que la Santa Creu ja ha aplegat, castells umflables per als xiquets de bon matí mentre els de la junta van espitaets repartint pneumàtics pel trajecte del rally de la vesprada. Després de dos ruixades curtes però intenses, els diferents models s'obriren pas a través dels costeruts carrers del poble. Uns més artesans i fabricats a cops d'enginy per vèncer les mancances existents, d'altres que no oblidaren cap detall ni tan sols el atrezzo (Calaver, ja has trobat clavariessa?), al·legories de tot tipus a la Copa de l'Amèrica, imitadors d'Alonso tant amb Renault com en Mercedes etc. S'ha de lamentar l'accident fortuït patit per Llorens i hem de confiar que un acte amb tanta repercusió com aquest, es sobrepose a problemes puntuals i es faça per molts anys.

I després del típic soparet futboler de Solbes, cap a l'orquestra on ens esperava Masahiro i la Titanic. Amb l'ofici guanyat amb el pas dels anys, res millor que buscar la barra i esperar a que wallace i nousseb tornaren de la boda de Batis (enhorabona xiquets!)... Mentre esperaven, latonga ens va confirmar que passarà a tindre una participació activa al blog i deixarà d'estar en la banda dels mirons. S'acabaven els gin-tònics com si foren aigua fins que al crit de We are gatzares amaniren blogber, nousseb, wallace, sentum i curigi. Després de moment tan emotiu, no quedava més que buidar la bufeta i anar-se'n a dormir.

A l'endemà, em confirmen que la junta té un cert desencís pel mal oratge de la nit anterior i que la recaptació ha sigut inferior a la de l'any passat. Només us puc dir que l'organització ha fet un esforç considerable i que ningú us pot llevar això. Cal perseverar i confiar que l'any que ve vagen millor. Des d'ací, el nostre suport incondicional.
Enquesta conclosa
Gran responsabilitat ens queda després de que el Panathinaikos es convertirà en el nou campió d'Europa. Amb el nom que hem destriat estem obligats a aplegar a la Final i invocar al Santo Cristo per tal de vèncer a George Best phantom & Cia. No obstant això, per il·lusió no serà: BOCADILAIKOS dispara el tret d'eixida.



divendres, 4 de maig del 2007

Restructuració del blog

S'ha tractat d'establir un cert ordre en el caos de enllaços que tenim ja agregats a banda de que se n'han afegit d'interessants com el Youtubocairent on hi ha els vídeos de 'incendi del 94, el de Tola i altres programes sobre el poble fets per Canal 9. A banda s'ha afegit una enquesta (gràcies salseros) per a destriar el nom de l'equip de bàsquet del Patronato. S'admeten propostes constructives de millora.

dijous, 3 de maig del 2007

Torna el Torneig de Bàsquet del Patronato i els Cardaors GlobetsTortets

Des de la heroica quinta d'Andreu Jiménez, Quique Andreu, Juanan Morales, Margall, els Jofresa i Villacampa no es recorda un rebombori mediàtic similar. El dia del pont ens vàrem retrobar a la pista on s'ha forjat una llegenda d'equip de múscul i dotat d'una excelsa mecànica soviètica. Cal ressaltar la figura emergent de Tiraure qui va compaginar tennis i bàsquet per tal d'alliçonar-nos convenientment. S'ha confirmat que Ramon Trecet hi serà per narrar el retorn de la quinta mítica forjada per les mans del pastelero, etc. Xiquets, va de bo!!

dimecres, 2 de maig del 2007

Felicitats curigi!!
Ja fa tres dècades que vas armar un dos de maig similar al de l'ocupació francesa. I així ens va! A veure si al proper dos de maig, estem consolidaets en l'olimp del folk, i si conformem equips de bàsquet amb nivell competitiu rotllo ACB o Lliga Nacional.


Reaccions de personatges il·lustres sobre l'event:

Monle: T'hem guardat el garrofó de la paella com a regal
Fari: L'enhorabona al company de cubates inigualable. Llàstima que ara vaja en el taxi.
El peru de Banyeres: No se perquè però et mulle l'orella de valent. Felicitats i gràcies per aguantar-me
Caligula: A gatzara no me'l trague ni en pintura i jo abogue per a que pilles el comandament de la web.
Companys de cerveses de les Coves: Anem a fer-se'n una altra a la teua salut!!
Companys de cerveses de la Gela: Ie Borgeti, anem a fer-se'n una altra a la teua salut!!
Peio, l'enverinador: Oye que si te he machacado el higado ha sido sin rencor, es lo que da el tiempo.
Vampiro: Ummm!!! Encara me'n recorde la mordinyà senyora que et vaig fotre. Ja no hi ha alcohol en sang de qualitat.

dilluns, 30 d’abril del 2007

Fotos i vídeos pasqüers
Ja estan penjades les fotos en primícia dels pasacarrers efectuats en la Mitja Llegua el dia dels Rastres. Dissortadament no us podia fer costat ja que resseguia la senda dels teixos perduts. En fi, que a l'altra tractaré de fer més colla.


Merescut homenatge a Monle.

Des d'aquest blog, i després d'haver visionat centenars de vegades el show de Joan Monleon, no ens hem pogut resistir a retre-li aquest petit homenatge a la seua trajectoria en el món de la faràndula. I com diu la tornada d'una famosa cançò:
" Monle, tot el món quan em veu hem diu Monle ... "

dimecres, 25 d’abril del 2007

300 aniversari de la batalla d'Almansa.


300 anys de la batalla d'Almansa

(...)
Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.
(...)

Aquesta matinada han començat actes per recordar el 300 aniversari de la Batalla d'Almansa com el succeït a la mateixa localitat manxega on s'han aplegat col·lectius per recordar l'efemèride amb exposicions o seguiment de la batalla sobre el terreny, també a la Vall d'Albaida s'han succeït actes com el de pujar als cims a encendre espelmes o fer castellets. Tot això amb un ambient festiu pel fet que un jutge ha paralitzat temporalment el tancament dels repetidors de la TV3 pretés pel Govern Camps. Maulets contra botiflers, L'Arxiduc Carles contra Felip V, les tropes de Joan Baptista Basset contra les del duc de Berwick, la lluita d'una emergent burgesia enfront la classe aristocràtica privilegiada i la pervivència dels furs enfront d'un Decret de Nova Planta que centralitzava el poder. És necessari el seu vessant festiu per no oblidar mai allò succeït.
També, deixe posats els enllaços de l'actuació d'ahir d'Al Tall en Almansa i sobre els preliminars d'aquesta.

D'igual manera, no cal deixar de banda la revolució dels clavells succeïda fa trenta-tres anys a Portugal on l'exèrcit va esclafar la dictadura de Salazar amb clavells dintre dels seus fusells. Que n'aprenguen els anglo-saxons i els visionaris iluminats.


dilluns, 23 d’abril del 2007

Recital de Paco Ibáñez en el Liceu
En la diada de Sant Jordi, en un recinte com el Liceu i retransmès en directe a través d'Internet, està l'autor valencià exposant el seu immens repertori d'adaptacions de poetes com Miguel Hernández o Rafael Albertí. Activista de causes perdudes, sempre al costat dels desvalguts és un exemple de cantautor que està per damunt dels temps, de les modes o de les llengües (està interpretant cançons en castellà, català, euskera, francés o provençal)... Sempre posant lletra a les denúncies i a les esperances de la gent amb exponents universals com "Palabras para Julia", "A galopar" o "Andaluces de Jaén"
Macaco i la celebració del Dia de la Terra

Grup comandat per Dani "Mono Loco", es un referent dels grups de fussió i mestissatge a l'estil dels Ojos de Brujo. National Geographic ha aprofitat la seua cançó Mama Tierra per a engegar una campanya de conscienciació per tal de previndre els efectes de l'escalfament global i del canvi climàtic amb l'ajuda de nombrosa gent coneguda com Fito, Bebe, Muchachito, Nubla, Kiko Veneno, Lola Dueñas, Bunbury, Jon Sistiaga, Eva Hache o Kira Miró. La cançó és una passada i l'advertiment és molt franc!!

Mama Tierra

Añadir a Mi perfil | Más vídeos
Història d'un tongo

Sap el dimoni més per vell que per dimoni i dissabte es va poder comprovar. Sense premeditació i com un pur reflex em vaig estalviar de fer quatre quilòmetres a causa de la tremenda pajara que em va entrar. Podria haver-me'n eixit i haver mantés l'honor però de totes maneres, tot el bacallà estava ja venut i l'únic objectiu era aplegar el més íntegre possible a la meta on es trobava el cotxe de retorn a casa. En fi, la vida passa. Huí ja és Sant Jordi i d'ací dos dies el el 25 d'abril.

dijous, 19 d’abril del 2007

Progressió de la colla Gatzara's Tudell

Ahir l'amic Wallace va començar el seu curs de percusió amb un doble desafiament: per una banda començar a projectar-se com una promesa consolidada del tabal local i per una altra banda ha de reprimir-se a l'hora de tallar-li les rastes al professor que és un de tants melendis que deambulen per ahí. Perservera en l'esforç wallace i quan vulgues anem a la seu social a practicar l'assajat durant el curs.

dilluns, 16 d’abril del 2007

Maria de la Pau dels meus ulls!!
Era un rumor que vaig escoltar a Igualada on he estat aquest cap de setmana i en tornar a casa ho vaig confirmar: queda clar que l'autora de Palma anirà dins de les llistes del PP al parlament balear. Està clarament expressat dins d'aquest blog la meua rendida admiració cap a la seua obra i cap a la seua persona (vaig anar un dia expressament a Montjuïc per a què em signara un llibre). A partir de huí, l'idolatre més encara per fer un salt al buit sabent que no hi ha res abaix. La utopia és possible.

diumenge, 15 d’abril del 2007

Club de la dolçaina.
He trobat més enllaços on baixar partitures de dolçaina i tabal.
http://mural.uv.es/lluisna/
Dolçaina-i-tabal (En la secció de material buscar partitures)
Altres

divendres, 13 d’abril del 2007

Warren tot un crack
Està de moda la publicitat viral i em podeu trobar a cabassaes. Ara que, estiguen ben fets ja és una altra cosa. Des de l'Anoia us envie la història de la berruga Warren.Ja ha estat publicitada per Canal 9. Un èxit més del marketing viral que els seus dirigents no apleguen a entendre.

dimecres, 11 d’abril del 2007

Somiar és debades

Més informació ací. No puc fer més ara per ara.